20 de gener 2012

ExPrEsSaMeNt PeR a Tu




Poques vegades, un poema traduït hauria estat tant explicatiu,
concís, recte, equidistant...
Mai una paraula des de la llunyania,
un vers perdut
viu d'estrofes
per que la paraula
mai no mor.
Un cop expressada en el paper
esdebé un raig de sol,
un núbol trencat,
blanc o gris, tant se val,
un raig de sang
que defuig, rellisca...
...i ell sol
vol dir-te quelcom,
portser sense saber què dir-te.
I un darrera l'altre es succeeixen els mots
abans esmicolats als sentiments,
mai perduts
pero sovint
esmaperduts de retrobances,
somnis adequats
i mirades retrobades
al vell mirall i
cada matí.

Xavier Cañadas


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Benvinguts al racó!