DE VEZ EN CUANDO LA PALABRA
De vez en cuando la palabra, como una rosa de sangre,
fluyendo libre y perversa...
fluyendo libre y perversa...
De vez en cuando (todavía en alta voz),
la textura de un sueño contra la mentira atomizada y obscena de lo tangible...
De vez en cuando, yo.
Antonio Marín Albalate
M'encanta...
ResponEliminaper a mi la paraula és imprescindible material de somnis contra la quotidianitat que a vegades ens ofega...
Gracias, Paula, por colgarme en tu rincón. Acabo de "verme" ahora. Más vale tarde...! Gracias.
ResponEliminaQue tinguis un bon dia.
Petons.
Carme
ResponEliminaA mi tot el que diu el meu amic,
i com ho diu!
Poeta, és un plaer sempre.
Gràcies Toni, bon día per a tu també.
Bessets.