03 de març 2012

ABANS O ARA...




Eren altres temps, altres lluites.
Erem joves i d´esperit rebel.
El món un espai per explorar.
Nosaltres erem la veritat
La sang bullent  i
La llibertat, nostra raó d´esser.




Els anys han anat passant de pressa.
El món ha donat mil i una volta.
Els joves han sortit de nou al carrer.
Tenen el poder de noves tecnologíes.
La sang bullent i l´esperit rebel...


mentre sonen les mateixes notes
al vell tocadiscs.



5 comentaris :

  1. Ahir vaig anar a escoltar en Quico Pi de la Serra, a Barcelona.

    A l'escenari, ell feia broma, trista broma també, pel fet que les cançons del segle passat fossin tan vigents, encara avui. Sembla que res no hagi canviat... o bé anem enrere.

    Les mateixes cançons, les escoltes i tot serveix encara. Les mateixes notes al mateix tocadiscos. Ara mateix estic escoltant un cop més en Quico, els discs que li vam comprar a la sortida...

    Ell té 69 anys, jo 60, però em sembla encara tenim la sang bullent i l'esperit rebel... encara surto al carrer quan l'ocasió s'ho val, però ara sense cap confiança que això serveixi de res.

    ResponElimina
  2. que tinguem sort per mantenir sempre la sang bullent....però si pot ser sense tants problemes.

    ResponElimina
  3. Quina sort Carme!
    En aquest País petit,no passen moltes coses,sembla com si la tranquil.litat de les aigües del nostre Mediterrani, adormís l´intel.lecte.
    Jo en tic 54, potser sempre he anat avançada als temps...
    i sí tinc clar que la solució passa per sortir a dir el que no ens va bé, però tots.

    Joan, ja tenim sort perquè som aqui per viure´l i per solucionar junts aquest desastre.

    Bon diumenge, nins!

    ResponElimina
  4. Bé jo era una sonada amb 13 anys de Pecos, Bosé, etc, desprès de Sau, Pets, etc, però sempre he pensat que he nascut desfasada, tinc lligams molt mes forts amb altres generacions anteriors que amb la meva, potser també perquè sóc l' eterna inconformista que sempre vol anar més enllà.

    En aquest país hi ha un esglaó perdut que ens ha portat fins on som ara, es una sensació.

    ResponElimina
  5. T´entenc Marta, de vegades ser incoformista porta problemes, però són més els resultats positius.
    Sempre pots trobar altres formes de pensament i de vida que van més acord amb el teu propi món.

    ResponElimina

Benvinguts al racó!