27 de març 2012

EL CASTELL ENCANTAT

                           
                            -Pare digues-me que has vist en aquest darrer viatge.
                            -Anna, no molestis al teu pare que ha arribat cansat.
                            -Va, mare, només una miqueta!

I el pare em fa l'ullet i colpeja el genoll perquè em segui al damunt. Jo prenc vol cap a ell, abans que la mare digui que me'n vagi a dormir.

-Només una miqueta nina, que la teva mare té raó, he arribat molt cansat.
-Si, si, papa!
-Després de molts dies de camí, arribàrem a un castell.
 Era de nit i els  cavalls estaven cansats.

Els meus ulls s'obrien cada vegada més. Ell feia pauses, mentre em mirava de cua d´ull.

-Era una nit de lluna plena i desconeixíem qui vivia al castell i tampoc sabiem si ens deixarien passar la nit allà. Els cavalls necessitaven aigua, nosaltres menjar i un lloc on dormir.
-I no tenies por?
-Pssssss ... escolta!. Ens vam apropar i vam veure que la porta estava oberta.
Vam cridar, però ningú va contestar. Trobarem aigua pels cavalls i els vam deixar lligats a prop de la porta principal...

La mare es va apropar...

-Anna, a dormir!
-No mama, ara no.
-Si, és fa tard i el pare está cansat.
-Si us plau pare, encara no has acabat la història...
-Va Anna, demà més.
-Segur pare?
- Si  petita, va un besset de bona nit.
-Bona nit papa!  bona nit mama!

Anava de mala gana cap el llit,  però el pare ha dit que demà més.

-Miquel no sé quantes vegades he de dir que amb aquestes històries tan sols omples de fantasies a sa nina.
-Què vols que li digui, que son pare surt de viatge a vendre sabates? Deixa-la que somiï, encara és petita.
-No sé si amb tot això li fas més mal que bé...
-Tranquil.la  Maria. I ara, ens anem a jeure que demà ja es aqui!





7 comentaris :

  1. Somiar i inventar junts, és tot un plaer... a vegades les mares toquem massa de peus a terra.

    Bona nit, lluneta!

    ResponElimina
  2. M'agrada la historia que has explicat
    m'agraden els relats que transpiren vida, la vida tal com és.
    i un 10 per el pare de la nina.

    ResponElimina
  3. que maco...
    en n'en Miquel hi he vist a mamare
    gracies bonica

    petons per quan et llevis

    ResponElimina
  4. A mi em va tocar el paper de somiadora Carme i crec que encara ho faig sovint.
    Bon dia guapa.

    Si Pep, aquest pare es mereix un 10, com tots el pares que han fet de la infentesa dels seus fills tot un món de felicitat.
    Bessets nin.

    En el meu cas va ser l`àvia, els pares estaven treballant.
    Juguem una mica Sargantana?
    Això era i no era...
    Més bessets!

    ResponElimina
  5. res millor que unes paraules adobades per fer volar la imaginació ...si de grans ho conservem i ho compartim encara millor que millor.....

    ResponElimina
  6. Transpua la tendressa dels infants, una tendresa i una fantasia que mai s'hauria de perdre. M'ha encantat!!
    Uns bessets!!!

    ResponElimina
  7. Tu ho conserves Joan i ho comparteixes també...enhorabona!

    És cert amic, mai s´ha de perdre.
    Bessets Exor, l´hora d´imaginar s´acosta...bona nit!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!