09 de març 2012

UNA FLOR al CAMI


Des que el meu cotxe es va jubilar, he fet el camí a la feina caminant.
Els primers dies se m'ha feia etern, a poc a poc vaig anar descobrint el paisatge i poc a poc, me n'anava amb més temps per gaudir-lo.
En aquest últim any, he descobert les zones amb ombres a l'estiu,
com es saluden,  la lluna i el sol,  de bon matí,

els trinats dels ocells que nien en els arbres,
els colors de la tardor,
la pluja a la cara,
la neu que lluïa espectacular sobre les branques,
com el vent agita, amb força, els arbres d'aquest immens jardí ...
 
Des de fa un parell de setmanes he vist florir un ametller,
dia a dia, pas a pas.





8 comentaris :

  1. Caminant veiem moltes més coses i més boniques que anant en cotxe.

    Aquest temps d'arbres florits és una meravella... cada setmana canvia el paisatge... comencen els ametllers i les mimoses i poc a poc s'hi van afegint d'altres arbres i d'altres flors.

    Bon cap de setmana, sa lluna!

    Una abraçadeta.

    ResponElimina
  2. Ho serà Carme, aquest cop
    gaudiré els paisatges de
    la vostra terrona.

    Bessets i bona nit.

    ResponElimina
  3. Aqui tambien estan floreciendo ahora los almendros...

    Saludos, amiga

    ResponElimina
  4. si aconseguim viure més a poc a poc segur que veurem les coses molt diferents

    ResponElimina
  5. Antiqva, seguro que está bellísimo,
    como todos los recuerdos que guardo
    de esta querida tierra.
    Una aferrada dolça.

    Joan, no és tan difícil,
    és un exercici de voluntat.
    Bessets.

    ResponElimina
  6. sovint nomes cal estar alerta a les coses que pasen al nostre entorn
    mes petons i mes propers
    ;-)

    ResponElimina
  7. La natura semprè ens dona una lliço de vida, el meu somni sempre ha sigut tenir un ametller a casa, obrir les finestres i contemplar-lo.

    ResponElimina
  8. Si, si Sargantana
    el ulls ben oberts
    i l´esperit també ;)
    Bessets ninona!

    Podríes començar a sembrar-lo dins un test...
    amb el temps, segur que hi haurà un lloc més maco.
    Bon diumenge Marta.

    ResponElimina

Benvinguts al racó!