26 d’abril 2012

I ARA QUÈ?

Érem aquí a la saleta  -ell instal·lat al sofà, jo dempeus-  mirant-nos amb cara de sorpresa i preguntant
i ara què?
Una hora abans havien arribat el meu fill i la seva xicota per passar una estona junts. Des del primer moment ella no tenia bon aspecte, estava pàl·lida i es va estirar al sofà. Em va dir que estava marejada i li vaig oferir alguna cosa per menjar i beure ... "aquest jovent cada dia més alts i més prims, menjant qualsevol cosa", vaig pensar. Va menjar poc i tapant-se amb la manta ens va dir que volia descansar una estoneta.
Mentrestant el meu fill m'explicava les seves coses, ell estava jugant amb una pilota de tennis per tota la casa, anava i venia sense quedar-se quiet. S'acostava al sofà, es quedava una estoneta mirant i després seguia amb els seus jocs.
La noia es va aixecar i va tornar a tombar-se en tot just un segon i ens va dir que es trobava malament. Vam trucar al 112, no teníem cap vehicle. En quinze minuts eren a casa. Li van fer les primeres proves i van decidir que seria millor portar-la a l'hospital. El meu fill va marxar amb elladient-me que no em preocupés que més tard passaria per casa i em donaria novetats...i jo em vaig quedar amb ell. 
I ara estàvem tots dos sols, cara a cara, sense saber com reaccionar. Tenia uns ullets perplexos, però no perdia detall dels meus moviments. , li vaig dir, ja t'has fet el sofà teu, serà qüestió d'anar preparant el sopar que pot ser que la nit sigui molt llarga. Des del sofà anava veient com preparava tot,  i quan va estar a punt, va saltar i va venir al meu costat. Li vaig dir, tens gana tu també, em va contestar movent la cua enèrgicament, era evident que si. Vam sopar i mentre recollia la taula, va tornar a recuperar el sofà. Al poc temps, estava roncant, si roncant!. Em semblava graciós  -ja que tot i haver tingut gossos a casa, temps enrere-  no recordava que haguessin roncat mai.
Tigre és el nom del gos, imagino que pel seu aspecte tigrat. El van treure de la gossera molt desnodrit i amb seriosos problemes, però ara fa goig encara que en la seva mirada queden signes del seu passat. És molt afectuós i obedient, tant que em vaig quedar al·lucinada quan li vaig dir, anem al sofà i a la primera ho va entendre perfectament. Direu, què té d'extraordinari? doncs simplement que l'he vist només tres cops i és un pit bull. Vaig decidir no anar a dormir fins a tenir notícies de l'hospital. En Tigre em va deixar lloc i, quan vaig seure, va recolzar el seu cap sobre el meu braç. Va respirar profundament, com el qui diu PACIÈNCIA!  i va tancar els ulls, cercant una carícia.
Li vaig posar la mà sobre el seu cos, i entre carícia i ronquet, ens vam quedar endormiscats fins que va arribar el meu fill. Ho vaig saber perquè en  Tigre movia la seva cua enèrgicament, encara que no va baixar del sofà.
No eren males notícies, la seva xicota havia de quedar en observació tota la nit per a més seguretat.






En Tigre i jo ens miràrem i ens vam dir
fins a una altra, ha estat un plaer!!

11 comentaris :

  1. Dons te cara d'esser de bona pasta...
    pero aviam qui el fa fora del sofa, jajajja

    espero que ja estigueu be del tot
    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no nina i crec que ell s´hi sentia molt bé...però m´hi va deixar seure ehhh!
      Tots bé, gràcies.

      Bessets de bona nit.

      Elimina
  2. M'has fet somriure... jo no sé si m'entendria tan bé amb un gos que no conec...

    Una història bonica! Una abraçadeta, lluneta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podíem triar i crec que els dos ho sabíem.

      Una aferradeta Carme!

      Elimina
  3. Una bona història que esperem no sigui tant real com sembla en el relat...i si ho és que no sigui res greu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Real, molt real Joan.
      La noia ja està bé i nosaltres també.

      Bessets.

      Elimina
  4. Aquests gossos tenen molta mala fama, però em sembla que quan són perillosos és quan els humans els ensenyem malament. Els gossos són fidels i afectuosos, i només cal tractar-los amb afecte perquè siguin bons animals de companyia. Més tontets que els gats, de vegades, però molt més regulars en l'afecte que demostren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte! són perillosos quan els que en tenen cura són violents.
      Diuen que els animals de companyia s'assemblen als seus "propietaris" i així ho crec jo també.
      Ca nostra ha estat un zoològic durant molts d´anys i s'avenien tots, cans(gossos), moixos (gats), ocells, tortugues, fins i tot un lloro !.
      I gairabé sempre es comporten millor que els humans.

      Una aferradeta Xexu!

      Elimina
  5. Fantàstic lo Tigre. I bona noticia de que no fou res lo de s'al·lota. M'has fet passar una bona estona llegin-te. Mantens es ritme i l'interés. Amb un poquet mes de sang i fetge i polsim de sexe, podries fer una novela. Au, perqué no ho fas????

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajja..es bona ideia Miquel Angel !!
      a mes..fins el proper sant Jordi tens temps
      jajajajja
      vinga..anims!!

      Elimina
    2. Anem per parts...

      Gràcies Miquel Àngel, tot un honor vinguent de tu!!
      Em sembla que la sang i el fetge ja venen de fàbrica i jo...doncs això, estic molt verda i preparada per rebre lliçons.
      Pel que fa al polsim de sexe...sense comentaris! jeje

      A tu Sargantaneta meva, ja t'agafaré per traduirme la novel · la i així segur arribarà abans Sant Jordi ;)

      I per tots dos, una bessada dolça i agraïda!!

      Elimina

Benvinguts al racó!