14 d’abril 2012

VIDA


Si els meus ulls llueixen amb la llum
Si la meva pell traspua amb l'aire
Si el meu cor batega al teu so
i m'omple l'ànima el teu somriure

Quin sentit té viure
aquí
tancada
si això, no em dóna vida ?

20 comentaris :

  1. No en té cap, cal ser lliure per gaudir d'un mateix i dels altres. Així que obre aquesta porta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades, no calen portes per sentir-se tancada,
      de vegades manca força per obrir-les.

      Elimina
  2. Millor no viure tancada, millor que no... no dóna vida a ningú!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó ...millor no.

      Bona nit Carme.

      Elimina
  3. la vida es per esser viscuda
    fora rexes !!
    deixa correr l'aire !!

    petons de sargantana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vivim quan podem i, de vegades, quan ens deixen.

      Bessets ninona.

      Elimina
  4. si et cal ajuda puc esbotzar la porta....tot sigui per la llibertat

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sobra mai una ajuda i si ve d'un amic, millor.

      Gràcies Joan.

      Elimina
    2. i si cal saltar alguna barana, jo en conec a algun que hi te practica
      petons als dos

      Elimina
  5. Apa , donquis a sortir , a prendre la fresca que lo cor de vegades cal ventilar-lo i donar-li vidilla no??? A per quan feim lo Trempo???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia guapo!
      Tu diràs el dia que et va bé...ja saps que les domàtigues, els preves i les cebes són més bones a l´estiu, encara que n´hi hagi tot l`any.

      Bessets ninet!

      Elimina
    2. Pos ara que estem en primavera alego ve l'estiu i ja feim val???...

      Elimina
  6. Sempre és bo que el cor et bategui, i que somriguis sense cap reixa pel mig!!... Així és que endavant, ara ja ho has descobert!!
    Què tinguis molt bon dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Montse, és bo descubrir el que ens ferma.
      Bon dia per a tu, també.
      Una aferradeta.

      Elimina
  7. Me encanta la musicalidad del catalan...

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo celebro amic Antiqva!
      y aunque dispongamos de traductor, las traducciones nunca reflejan
      todo el sentimiento (al menos en éste que disponemos).

      Una aferradeta, es decir, un abrazo pequeñito pero con mucho calor.

      Elimina
  8. Som el que som, no nomes el que portem dins...si no també lo que ens alimentem del voltant nostre...llum, aire, emocions, riures, tristesses, anyorances... i molt important també, les ganes de viure i de "menjar" coses noves que ens fan il.lusió...!!
    Aferradetes carregades de noves il.lusions !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sols les decepcions maten les il·lusions, tot i així sempre sóc capaç (encara) de trobar-ne una per seguir endavant.
      Aferradetes, amic!

      Elimina
    2. Es la vida que ens obre més els ulls i el cor, per seguir trobant-ne a casi cada recó, per molt senzill i petit que ens pugui semblar...
      Aferradetes !!

      Elimina
    3. Només cal obrir els ulls amb el cor.
      Aferradetes!

      Elimina

Benvinguts al racó!