02 de juny 2012

248è Joc LITERÀRI- El CrAnC


248è Joc literari de Jesús M. Tibau

Era hora de tornar. Cinc anys enrrere la Comunitat l'havia deixat en aquest planeta per observar l'evolució i poder trobar les causes del seu deteriorament. Només era un cranc, però com a tal podria passar desapercebut, podria anar i venir, ficar-se en els racons més foscos. S'havia adaptat perfectament al seu entorn, tant que la tornada li resultaria molt difícil.
Era hora de recopilar la informació rebuda, d'explicar les seves vivències.
Quan la comunitat el va rebre afectuosament, va fer un gest de desconfiança amb el que deixà perplexos als seus companys.

- Allà regeix la llei del més fort.
Va dir, i va prosseguir sense immutar-se davant les cares de preocupació dels presents ...
- Els humans disfressen la seva ambició, la seva supèrbia, les seves ànsies de poder amb gestos solidaris i belles paraules  -sempre hi ha persones (poques molt poques) de bon cor que els serviran per fer reals els seus plans-  sent aquest el seu gran poder, l'engany.

Hi havia un silenci absolut.

- Té tant poder l'engany, que fins i tot es practica en les coses més simples, en cada activitat que realitzen, fins i tot en els jocs dels nens. Tot està dirigit per a aquesta finalitat, SER EL MÉS ..., peti qui peti.
- I a tu que et sembla, com ho has viscut?, Va preguntar el més ancià.
- Al principi vaig trigar a comprendre-ho, però molt aviat vaig aconseguir fer-me l'amo de la roca. Cada dia tenia més i més i tots em tenien por.
I aixecant la veu, va concloure ..
- I més tindria si no em haguéssiu fet tornar!

El més ancià, amb gest trist, movia el cap com si no pogués creure el que estava veient. Es va aixecar i li va dir ...
- Tens dos camins, tornar al planeta o passar per recuperació.
El cranc,  que encara seguia amb la forma adopatada, va dir somrient maliciosament ...
- Com podria perdre tot el que he guanyat!!. Aquesta ha estat una pregunta ximple, retorn al planeta.


 

16 comentaris :

  1. Ahora que lo pienso creo que la capacidad de engañar de los humanos es algo consustancial a nosotros. Los animales pueden ser crueles pero se acercan bien derechitos, sin engañar a nadie...

    Un abrazo y feliz domingo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. De frente y, la mayoría de veces, sin ninguna mala intención.
      Hablamos de los animales, claro!

      Un abrazo, Antiqva.

      Elimina
  2. hehe, el cranc s'ha humanitzat veig! Ha observat i ha après, ara qualsevol marxa. M'agrada com escrius! Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia, la admiració és mútua.

      Bessets.

      Elimina
  3. Potser acabe en una caldereta.
    Bon relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que si, encara no ha aprés bé tot el que poden fer els humans.

      Gràcies Jp.

      Elimina
  4. Dura crítica la del teu relat, Sa Lluna. Potser els humans som virus i ho contaminem tot.
    Bon diumenge, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament n´hi ha uns quants que si, potser massa.

      Bon vespre, nina.

      Elimina
  5. Ben trobat! aquest cranc inspector que té tanta providencial clarividència....lamentablement ha aprés de seguida ...l'engany, el poder...ai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan era més petita escoltava una frase que no entenia molt bé llavors, que el camí més fàcil era el que no havia de seguir.
      Avui té el seu significat, totes les conductes no imitables són les més fàcils d'aprendre.

      Una aferrada.

      Elimina
  6. Els humans som un model nefast per a tothom, ja es veu! :)

    Bon i crític relat, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Carme, confiem que encara ho poguem solucionar.

      Gràcies, Carme.

      Elimina
  7. Ostres, quin final més bo!! Tota la crítica que conté (el "passar per recuperació"... perquè vol dir que el que ha après és dolent)... el fet d'haver-se contaminat...

    M'ha agradat moltíssim!!

    ResponElimina
  8. Celebro que t´agradi!!

    Bon dia, nina!

    ResponElimina
  9. A aquest cranc també li ha agafat el gust d'anar cap enrere. Sort que tot el marisc no és igual. :)

    ResponElimina
  10. Si Rafel, per sort no tots, pero no en queden gaires ehhhh!

    Bessets!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!