07 de juny 2012

ON són ... ???


http://3.bp.blogspot.com/_sf_zdKniVc0/RglSB9dYpvI/AAAAAAAAAlQ/R2y7Gx6L5VY/s320/inspiraci%C3%B3n.png
Imatge internet


L'excés de treball minva l'estat de gràcia,  
els musos s'han anat amb l'última lluna  
i no sé quan tornaran ... 
mentres, espero 
-com el nano-  
  
anhelant veure'ls
. . .

29 comentaris :

  1. Ei que jo n'he vist un corrent per la blogosfera i em sembla que és dels teus, ja li he dit que torni aviat que el necessitem. I saps què m'ha contestat? Que el teu estat de gràcia no minva mai, nina!!

    PS: Quin dibuix més xulo, és teu??

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no s´ha equivocat Sílvia, el teu estat de gràcia no minva mai ;)

      No sé pintar, de tant en tant embruto fols, o parets!!

      Elimina
    2. no, no, el teu el teu... està convençut que no el necessites... Bon dia, bonica!!!

      Elimina
    3. tranquil · la dona, feia broma ;)

      Bon dia!!

      Elimina
  2. Ai, ara veig que és d'internete, que sóc una mica miopa, perdó. Petons :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdonada, ja estic en tractes amb Afflelou, esperant una bona oferta per un lot d'ulleres ;)

      Bessets, ninona!!

      Elimina
  3. Paciència, paciència, tard o d'hora tot es calma i podràs tornar a respirar i veure tots els estels que vulguis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una gran virtut que crec que tinc, encara que em mossegui les ungles ;)

      Gràcies Xexu, tindré paciència, no me´n queda altra.
      Bona nit!

      Elimina
  4. Jo com sempre, totalment despistat. No sé de què va la cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar Jp, a tu -les muses- t'acompanyen sempre!!

      Elimina
  5. No hi ha com agafar-se les coses amb calma.....ho se per experiència

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et faré cas, l `experiència és un grau ben important ;)

      Bessets!

      Elimina
  6. Ai, m'has fet pensar molt fins que finalment crec que he arribat a la conclusió que els musos deuen ser els xicots de les muses! Així que, reposa, descansa, pren energia i ja veuràs com tornen a aparèixer... i potser venen amb la parelleta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M´has fet riure nin, almenys sé que s'ho estan passant d'allò més bé...
      idò que ho disfrutin!!

      Demà podré descansar com cal i més.
      Aferradeta!

      Elimina
    2. I si vénen amb la parelleta que facin cria d'unes quantes musetes i musos petits més... que mai no en sobren ;)

      A descansar, nina!

      Elimina
  7. Ufff...ara que ja no sé si sabria canviar bolquers, deixa, deixa...

    Nanit Carme!

    ResponElimina
  8. Has pensat en obrir la finestra.
    Obre-la, veus la lluna ?
    Tanca els ulls, respira poc a poc.
    Veus la lluna al teu interior ?
    Si la veus és que ja t'has trobat a tu mateixa.
    Agafa llapis i paper, posa música i deixa anar els sentiments..
    Nosaltres t'escoltarem.
    Bona nit, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Pep, ja saps que la busco cada nit, fins i tot quan juga amb els núvols a amagar-se ... però els musos són capritxosos i -van i vénen- no s'acosten quan estic esgotada, em volen veure àgil, riallera ... feliç.

      Una aferradeta des del cor, nin!

      Elimina
  9. Anònim7.6.12

    Ese estado de gracia (que gracia) dicen que se consigue de la mano de las musas (en su caso musos), supongo que se puede elegir género, aunque no creo, que ni musos ni musas tengan en cuenta el cansacio, solo el instante adecuado..... y solo ellos saben cual es, ese instante rodeado de magia en el que te susurran al oido ideas, ocurrencias, y hasta chismes, si se dá el caso.
    Lo cierto es que cuando se nos acercan, lo sentimos, y lo sentimos con ese valor añadido (será el iva del 18%) de la imperiosa necesidad de compartirlo.
    Amiga mia, hoy las musas me dejan un poema para usted en el que le ofrecen claves de como vienen y cuando lo hacen


    SOLEDADES (D.ANTONIO MACHADO)
    Yo voy soñando caminos
    de la tarde. ¡Las colinas
    doradas, los verdes pinos,
    las polvorientas encinas!...

    ¿Adónde el camino irá?
    Yo voy cantando, viajero,
    a lo largo del sendero...
    —La tarde cayendo está—.

    En el corazón tenía
    la espina de una pasión;
    logré arrancármela un día;
    ya no siento el corazón.

    Y todo el campo un momento
    se queda, mudo y sombrío,
    meditando. Suena el viento
    en los álamos del río.

    La tarde más se oscurece;
    y el camino se serpea
    y débilmente blanquea,
    se enturbia y desaparece.

    Mi cantar vuelve a plañir:
    Aguda espina dorada,
    quién te volviera a sentir
    en el corazón clavada.


    Antonio Machado

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afortunado usted, estimat amic, que sus musas le miman constantemente!
      ¿Ha visto el detalle que me han hecho llegar de su mano? Si, me siento mimada por sus musas, en muchos momentos en que estoy a punto de tirar la toalla, en otros en que amanece con esos grises en los que sólo usted sabe encontrar la belleza de los tonos...porque ya sabemos, usted y yo, que en los momentos en que la vida nos sonríe, todos se apuntan al convite...y es en aquellos donde nos falta el aliento, cuando una sabe quién es quién.

      Mi agradecimiento a Machado, a sus musas y, especialmente a usted -querido anónimo- por ser y estar.

      Elimina
  10. Serà la calor? :-)

    Hehehe però si això li passa a tothom! En una setmana faries un post cada dia i a la setmana següent voldries escriure una cosa i... no, no "et ve" res... Doncs calma, paciència... i ja vindrà solet ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Serà, serà Assumpta! Ja has vist que he incorporat medidor de temps al bloc? però ja se sap que "l'home del temps" no sap on és Mallorca, la majoria de vegades no endevina res de res ... i et puc assegurar que la humitat fa pujar la sensació de calor com bombolles en una copa de cava!

      Saps? de vegades estic més inspirada en els comentaris que als posts, puc fer un recopilatori i pujar-ho com a post ;)

      Bon dia, guapa!!

      Elimina
    2. Hehehe això passa sovint! La resposta a un comentari et pot donar una idea per un post! ;-))
      Aaaai, xiqueta, que jo sóc de Barcelona i ja sé que és la humitat... cosa enganxifosa!... T'entenc :-))

      Elimina
  11. hola sa lluna,
    aquesta és una sensació que ens arriba a tots i totes, més o menys sovint. A vegades va bé també agafar una mica de distància, aturada, com bé t'han dit en molts comentaris des de la calma, i agafar embranzida... doncs les persones sensibles sempre tindrem coses a dir i a compartir

    gràcies per tot i una abraçadeta
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descansaré, mentres us seguiré en tot el que feu.
      Gràcies a tu Joan.

      Una aferradeta!

      Elimina
  12. Muses i musots ballen fox-trot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. mmm...és diu musots? prenc bona nota Jordi i m'apunto al fox-trot, i tu?

      Benvingut i gràcies!

      Elimina
  13. Volveran, amiga, volveran... Los vi tomando una cerveza en el bar de la esquina. Se les veia felices... Ya mismo volveran...

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uiss amic Antiqva, cómo se nota que les has dado un toque, han vuelto...
      algo mareadillos, pero aquí están!

      Un abrazote!

      Elimina

Benvinguts al racó!