24 de juliol 2012

ENTRE SILENCIOS


    Me ofreces silencio                                
    sembrando  angustia                              
    Olvidando que la duda
    emborracha mi razón
    
    Los silencios duelen
    esconden miedos
    encierran verdades
    que ahuyentan fantasmas
    del querer y el no quiero

    Mis silencios te mecen
    acarician  tus sueños
    alejando de tí
               mis miedos


                                             
                                             En mis silencios te arrullo
                                             te reinvento, te pienso
                                             te deseo, te sueño
                                                               
                                                                     (julio ~ 2012)
             

30 comentaris :

  1. dels silencis en surten les passions....segueix amb ells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé que sortirà de tots aquests silencis ... si és passió, benvinguda!

      Bona tarda, Sr. Gasull, no m´oblido, està pendent ;)
      Bessets!

      Elimina
  2. un silenci tambe pot eser un espai per compartir..no ho oblidis mai

    pinte'l de colors !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pintant ninona, vaig triant els colors que més m´agraden, els dels records.

      Una aferradeta ben forta!

      Elimina
  3. Hi ha silencis com aquests teus molt literaris. No estem acostumats als silencis, normalment ens posen nerviosos i ens impacienten, i busquem mil paraules per dir que en el fons són silencis parlats. Molt bonic aquest poema, i ara shhhht... (bon dia!!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que no hi ha variatat en el silencis, oi?
      A mi m´agraden els compartits i els que jo busco de vegades, pero n´hi ha més ...

      Bona tarda!!

      Elimina
  4. M'agrada com interpretes els silencis, perquè m'hi trobo jo mateixa.
    Des del començament fins al final.

    Mil vegades m'he dit que només és això... que només és qüestió de viure'ls de la manera adequada, com tu expliques al final, i com diu la sargantana, pintant-los de colors. I sempre ho faig, però alguns cops és un petit camí per arribar-hi.

    Gràcies preciosa! Bon dia i petonassos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un petit camí que es fa llarg, de vegades. D´altres fosc i et perds. Però anem fent.

      Gràcies a tu ... una bessada!!

      Elimina
  5. A vegades els silencis diuen molt més que les paraules......
    Petonets bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairabé sempre, Alba.

      Uns bessets!

      Elimina
  6. Callaré per no destorbar el silenci

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha vegades que desitges que es trenqui el silenci...

      Bona tarda, nina!

      Elimina
  7. hi ha molts tipus de silencis i en moltes situacions diferents, com la música és plural el silenci també ho és, en canvi només parlem d'ell en singular oi !
    hi ha silencis que fins i tot es poden llepar, : - )
    abraçades !!!
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, només parlem d´ELL, del silenci en singular.

      Fixa´t!, això jo no ho sabia! ;)

      Aferradetes, Joan!

      Elimina
  8. Bellisimas palabras, amiga, que reflejan unas bellas sensaciones. La imagen es preciosa...

    Aqui estamos, algo perdidos, pero ya buscando un poco el retorno

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahora viene lo peor, pero sólo durará unos dias.

      Gràcies por tu visita.
      Uns bessets!

      Elimina
  9. El silencio cada vez me gusta más.
    Es como un templo de paz donde refugiarme.
    Además para lo que hay que oír...

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Toro, podríem dir allò de...
      -Un silencio vale más que mil palabras-
      o no era així? ;)

      Una bessada!

      Elimina
  10. Hi ha silencis màgics, agradables, que fan somriure però n'hi ha que són terriblement incòmodes, dolorosos, confosos, i és que quan esperes alguna resposta d'algú i l'únic que reps és silenci...uffff!!!
    M'ha agradat molt el teu poema!!!

    Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies nina, és cert què quan esperes, desesperes. Però de vegades el silenci per sí ja és la resposta, no et sembla?

      Una aferradeta!

      Elimina
  11. gràcies pel vot, sa lluna,
    un petonet ( muacs !!! )

    ;-)joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encantada de fer-ho!!

      Gràcies a tu.
      Bessets.

      Elimina
  12. Anònim27.7.12

    En los silencios duermen las herramientas, los martillos y cinceles, todo aquello que en su momento atronará dando golpes y creando formas, templando carácteres y actitudes (siempre definitivas..... hasta el próximo silencio), en los silencios dormimos,en los silencios descansamos, en ellos creamos, a veces fantasmas, a veces Castillos, otras realidades, en los silencios nos crecemos y a veces.... todo lo contrario, en ellos también encontramos otros silencios llenos de palabras (que casi nunca dicen nada), puzzles, laberintos, pero todos con salidas....... Mágico mundo de pensamientos, sueños y realidad, Mágico mundo que nos envuelve y nos pone "Alma, corazón y vida"
    Jj

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut, estimat amic Jj!
      Aquest món de silencis el coneixem els dos de sobres ... és màgic, sí ... quan som nosaltres qui ho escollim.
      Dels silencis "obligats" també en sabem, no sempre un pot fer o dir el que sent, de vegades perquè no pots i d´altres perquè no hi ha ningú que escolti.

      I com veig que hi ha un altre comentari teu, vaig a per ell. Fins ara!

      Elimina
  13. Anònim27.7.12

    Pero...... solo es una forma de entenderlo (entre las infinitas formas de hacerlo), por lo tanto, nada concluyente. Y mientras me relajo con este Silencio Sonoro de la música con la que nos deleitas....vuelvo adormecerme en el silencio de mis propios pensamientos, (silencio llenos de gritos... como es de imaginar).

    Jj

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que deia en l´anterior, hi ha moltes maneres, una d´elles endormiscar-se en el silenci, encara que sigui un silenci ple de crits ...

      I avui, compartim "silenci" amb aquesta música tan màgica per als sentits.

      Estimat amic, gràcies per deixar aquí la teva emprempta.

      f.a.j

      Elimina
  14. Anònim28.7.12

    Salluneta, Cuántas palabras para describir el silencio.... Que si hay muchos, que si hay pocos, que si se entienden, que si no..... y yo que pensaba que bastaba quedarse callado (alma simple dónde las haya), Y pensar que recuerdo a mi madre, cuando (como de costumbre)me sobrepasaba y decía cosas inadecuadas o insolentes, con una simple mirada y apoyándose en unas frases bien estudiadas decía "Nene, en boca cerrada no entran moscas", y entonces se hacía el silencio, y llegado el caso, si había de ser más precisa.... lo era, con la zapatilla en la mano y diciendo "O te callas.... o... ", y entonces sí que se creaba el silencio.... Silencio sepulcral, ese que es solo para entendidos,entendiendo (claro está) que es para aquellos que no quieren dialogar con la suela de la zapatilla. Salluneta... Salluneta, y dicho esto, me escapo en silencio.... no sea que aún quede alguna zapatilla voladora.

    Anónimo Enmascarado

    ResponElimina
  15. Hombreeee!! mi amigo enmascarado al ataque de nuevo y, como siempre, cargado de razón!

    Ya te lo decía tu madre... "Nin (ara no tant), calla la boca!!"

    Doncs aixó ... uns bessets apassionats, que es una forma de fer-te callar la boca ;)

    ResponElimina

Benvinguts al racó!