03 de juliol 2012

ReSpOn . . .


De vegades un post encriptat pot distorsionar la realitat del que es volia dir. Em passa molt sovint, quan intento explicar alguna cosa viscuda en un moment donat. La intensitat d'aquest instant m'omple del tot, de cap a peus, sense oblidar aquest petit racó on es couen els sentiments i omet, inconscientment, detalls i sentiments que el lector mai podria esbrinar.
He anat llegint tots els comentaris que heu deixat i se m'ha acudit reunir-los tots per intentar donar-li sentit al meu postd'aquesta manera inusual que veieu.
Na Carme em deia que al 1979 la seva filla tenia tres anys, jo en tenia 21 quan em van fer aquesta foto. Papallona que encertada la teva frase quan dius, sempre podrem tornar quan el cor ho necessita, i així és, torno a aquestes fotos quan el cor ho reclama. No, no són tristos Sr. Gasull, tot al contrari, aquesta nina repostada en aquesta roca ho tenia tot ... Per als nens i no tan nens (que el meu en té 23) nosaltres serem sempre molt, molt grans Marta, jo per exemple, sóc del Cromanyó ;). Tinc Xexu, no sé si afortunadament o no, una excel · lent memòria, de fet dic sempre que selectiva per deixar lloc a lo milloret, però de vegades em traeix, quedant també el pitjor. De tot hi ha Rachel, encara que no sé si quan dius inventats et refereixes als imaginats ... Ai Sargantaneta, no es perden, tots són al seu lloc, molt ben arxivats, afortunadament!. És una foto molt bonica Francesca, no per la imatge en si, era un lloc molt especial per als meus pares i uns dels meus racons preferits per meditar. Quan dic -en el meu pensament- que pas del riure a la tristesa, dels somnis a les decepcions Sílvia, és sempre mirant just el moment d'aquesta foto. Era jove, amb somnis, algunes de les meves "utopies" s'havien fet realitat, tenia una bona feina, era independent, responsable, inconformista, lluitadora, solidària, plena d´il.lusions ... era feliç amb tot el que m'havia ofert la vida i amb un somriure sempre present. Saps Helena? no crec que ho hagi idealitzat, de veritat era un temps perfecte, amb les seves inquietuds i algun mal moment, però em sentia bé, llavors i ara, quan miro la foto i recordo com si fos avui aquells momentsDe la melangia Elfreelang, podríem parlar hores i hores sobre el seu efecte en mi, però segueixo mirant endavant -tot i que cada vegada em costa més- les ferides dels combats em fan sentir cansada i algun cop buida.  Cada dia em desperto pensant què hi haurà de nou, què va a sorprendrem, què o qui deixarà aquesta carícia per al record? I saps Assumpta? Ja hi ha dies en què res de nou arriba i els temo perquè només em sento viva amb aquests detalls que m'ajuden a seguir. Quan retorn a aquests moments Joan, és cert que no els puc canviar, que no els podem tocar, però ells si ens toquen, unes vegades per treure'ns un somriure, d´altres per recordar-nos tots els somnis no aconseguits ... Hoy, por ejemplo, me has regalado una caricia y una sonrisa Antiqva, cuando has dejado tu comentario en catalán,  ha sido un gran regalo!!. De vegades passem espais de temps en què totes les coses sembla que es posen en contra, però quan el període és llarg, molt llarg, anys i més anys immersa en un món fosc en el qual només era un vegetali mires la foto, sents una immensa decepció pel temps que s'ha perdut i que no es pot recuperar. Vull seguir caminant i gaudint del paisatge Pep, però els passos són més lents i l'energia minvadaEn el 79, tot era vida i tots érem més joves (els que havien nascut, és clar) i també estic segura que tot el que vam ser ens ha convertit en el que som ara ... per cert, no et queixis Barbollaire, ets molt més jove que jo ;) ... Per això, puc i podré seguir gaudint dels colors i la bona música, perquè tornen a mi Jordi.
Aquest post és fa etern i abans que m´esborreu de la llista , vull acabar contestant al comentari d´en Jp ... passa nin, que ens anem fent grans, que el futur és més bé gris tirant a negre i que volem viure tranquils, a un món més senzill i amorós ... és això?

Bessets a tots, amb doble "ss" perquè quedin ben enganxats,
i milers de gràcies per la vostra paciència!!
Salut!!



27 comentaris :

  1. Doncs després d'aquest post tan original i tan ple de diàleg i de ganes de comunicar, em deixes amb un somriure, nostàlgic, és cert, i amb la teva última frase.

    Jo també vull viure en un món més tranquil i més amorós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme per tonar a aquest diàleg, que si no fos per volsaltres es convertiria en un trist monòleg.

      Bon vespre, bonica!

      Elimina
  2. Amiga, l'avantatge d'anar arrossegant anys és que un sent que torna a ser nen ... Fixa't, aqui Antiqva, per exemple, pensant en català ...

    Quien me lo iba a decir a mi...

    Un gran abrazo, amiga, y feliz verano

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui ho hagués dit?
      Y estupendamente bien, tienes un/a buen/a profe ;)
      Cuando la gente quiere entenderse, nada puede evitarlo.

      Una aferradeta amic i gràcies pel teu doble detall!!

      Elimina
  3. Avans de tornar a marxar volia passar a dir-te hola i adeu pero m'he entretigut força llegin-te i jotambé vull viure en aquest mo méssencill i amorós... gracies llunaper ser tant com ets ... m'en vaig a fer d'artrista pero TU noet posssis trista que torno aviat he????petonets i abraçadetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. No saps com estic de contenta de tenir-te aquí i més contenta pel que dius, encara.
      Espero que et vagi molt bé à la tournée i ja saps que t´esperem sempre amb els braços ben oberts.

      Uns bessets ben dolcets i ...molta, molta merda!!

      Elimina
  4. Moooooolt més gran que jo? jajajajajajajajajajaja!! Nineta dolça... Tot just 10 minuts!
    (i els meus nens tenen 24, 20 i 13...)
    Ah! i que sàpigues una cosa. Amb "...i que volem viure tranquils, a un món més senzill i amorós ..." l'has clavada!
    On tens el full de signatures???

    Una bosseta plena de petons dolços i de colors. Sense nostàlgia. Sense tristor. Plens de somriures.
    ;¬)***

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que t´has descontat, són uns quans més que 10 minutets!!

      Gràcies per venir, tu si que ets dolç i, a més, saps com expressar-ho.

      Un somriure ben ample nin, i uns bessets agraïts!

      Elimina
  5. Has fet una bona repassada al que et vam dir. És que el tema dels records dóna per molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps Xexu? quan em va venir la idea va ser simplement per saber com quedava l'efecte, vaig imprimir els comentaris i després vaig pensar en escanejar i fer un post, explicant el que s'havia quedat al tinter ... és el que he intentat, però tens raó , records en queden molts.

      Una aferradeta!

      Elimina
  6. Tu ets amorosa, el teu món també ho ha de ser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L´intern...el que m´envolta...???
      També m´enfado amb jo, no creguis que tot són roses ;)

      Bona nit, nina!

      Elimina
  7. ho has brodat reina.....una repassada genial i molt currada. Per recordar vaja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uisssss ... ummmmmmmmmm ... uauuuuuuuuu ... el Sr. Gasull m´ha dit reina!!! ;)

      Gràcies Joan, celebro t´hagi agradat.

      Uns bessets, guapo!

      Elimina
  8. M'agrada que no sigui una idealització. No ha de ser-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no ho és Elena.

      Una aferradeta i gràcies!

      Elimina
  9. Quantes coses i tan interessans que es poden trobar a casa teva! Aquest post ratifica que són els lectors qui donen sentit als nostres espais i qui omplen la nostra vida d'amistat i d'afecte.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha una mica de tot el meu món, que com saps de vegades ho expliques més bé i d´altres sembla que no puguis trobar les paraules.
      I estic amb tú, sense vosaltres, això no tindría gaire sentit. Necessitem que ens estimim i estimar...saltem de bloc en bloc fent amics, i això és molt bonic.

      Una aferradeta ben forta, Montse!!

      Elimina
  10. T'envio uns quants sacs d'energia, però no cal que vagis més ràpida pels camins de la vida, gaudeix i sobretot no deixis de fer-nos feliços en el teu espai de tranquil·litat.
    Per cert, l'edat de una persona no és el temps que ha viscut fins el moment, si no que és la capacitat d'estimar que ha anat adquirint.
    Bona nit, estimada nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps Pep? Les teves paraules sempre em deixen amb una pau infinita. De vegades paro i penso que si no seria més feliç sense aquesta lluita diaria amb mi mateixa...serà que encara no m´he fet prou gran per adquirir aquests coneixements i mira que sí ho veig clar en altres persones...

      Et desitjo un molt bon dia! El meu, ara, amb un cel molt net sobra Tramuntana i els ocells jugant a qui arriba abans als arbres ;)

      Bessets, nin.

      Elimina
  11. Llunaaaa! Aquest post m'havia passat per alt perquè dimarts vaig ser fora... només et volia dir que ets única i que és un apunt per emmarcar. Un petonet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquila Sílvia, això ens pot passsar a tots. No podem estar a tot arreu al mateix temps, almenys jo no ;)

      Gràcies nina, bessets!

      Elimina
  12. Doncs a mi m'ha encantat aquest post, l'he trobat curiós i molt ben enllaçat, anar ocntestant els cometaris així, com si res, i t'ha quedat ben bé!
    Sí, em referia el que t'has d'imaginar perquè no ho has viscut. N'hi ha que hem d'esperar més del present i del futur perquè el passat, per coses vàries, no ens ha tractat gaire bé i no tenim records dels 21 que han pogut viure altres joves.És a dir, el q intentava expressar és q és més trist no tenir records que et facin posar melanòlica per no poder `tornar-hi...

    Bessets de bona nit!

    ResponElimina
  13. Entenc el que dius, també és trist no tenir records, cada cosa ho és...perquè si en tens de coses molt maques i ja no hi són...
    Tranquil.la ! ara hem de pensar amb el present, més que en el futur i gaudir-lo!!

    Molt bon dia, bonica!!

    ResponElimina
  14. Em penso que no ho acabo d'entendre bé, tot això. I els textos proposats són massa extensos per ratllar-los...
    Potser amb temps m'hi podria dedicar.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino que aquest comentari era per un altre post.
      Tot i així, moltes gràcies, sempre que puguis serà un plaer
      Aferradetes!!

      Elimina
    2. Imagino que aquest comentari era per un altre post.
      Tot i així, moltes gràcies, sempre que puguis serà un plaer
      Aferradetes!!

      Elimina

Benvinguts al racó!