12 d’agost 2012

D ´ UN AMIC (i tu què vols?)


 por Antonio Jesús Torres Márquez  ( Blog  La sonrisa de Hiperión )



Él y ella paseaban.

Pasa una estrella fugaz.
- ¿La has visto? Pide un deseo.
Pasa un segundo
de placidez. Sereno.
- ¿Qué has pedido?
- Da lo mismo. No se cumplirá.
(Él quería besarla hasta el amanecer)
- Venga qué has pedido.
- La paz en el mundo.
Antonio Jesús Torres Márquez








16 comentaris :

  1. Me ha encantado encontrarme por tu casa, unas cosillas que uno escribe sin alarde ninguno. Muchas gracias.

    Saludos y un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unas "cositas" y unas fotos que a mi me encantan.

      Un placer siempre.

      Aferradetes!

      Elimina
  2. si dius el desitg no es cumpleix..que no ho saps??

    petons ninona meva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ummm...desitjo...desitjo...jejje, no ho puc dir!! ;)

      Més bessets per avui!

      Elimina
  3. els desitjos com les esperances.....mai s'han de perdre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què seria de la nostra vida sense somnis, desitjos, esperança??...poqueta cosa.

      Un somriure per a tu, jove ;)

      Elimina
  4. Doncs, algú va dir que no es complirien, i la resta del món hem seguit aquest llegat.
    Però hauria quedat molt bonic, que llavors ella, l'hagués besat, almenys una miqueta, no???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una miqueta o molt, era el que desitjaven, però ella no ho sabia ;)
      Amb lo romàntic que era el moment ... aix!!

      Bessets.

      Elimina
  5. Jo tinc tan clar el que desitjo com que no ho aconseguiré.

    ResponElimina
  6. Una micona d´optimisme Elena, jo també somio truites, però tinc molta paciència, arribarà ... sé que arribarà!!

    Aferradeta, guapa!

    ResponElimina
  7. Buenas reflexiones en tus letras, un placer.
    que tengas una feliz semana.
    un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, bievenido Ricardo!

      Celebro que te guste mi blog, pero este post en concreto es de un amigo, Antonio Jesús Torres Márquez.

      Gracias y un fuerte abrazo!

      Elimina
  8. Bon final de diumenge, nena. I respecte al poema, "Llença't, (etc)" (Lax'n'busto)
    :)

    ResponElimina
  9. Saps? si fos la noia del poema, jo ho tindria molt clar.

    Bon vespre, Montse.

    ResponElimina
  10. Ai, és trist, dolç i bonic a la vegada. I si intenta fer realitat els seus somnis més terrenals? Val més penedir-se del que s'ha fet que no del que s'ha deixat de fer!

    ResponElimina
  11. Amb això estic totalment d´acord amb tu, val més fer que pedenir-se del que no has fet!

    Aferradeta!!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!