18 de setembre 2012

ELS 3 MÚSICS?? - Proposta Relats Conjunts

Els tres músics - Relats Conjunts
- Què hi veus?
- Res i tu?
- Jo? ...
- I ara què farem?
- Presentar-ho a Relats, no?
- Sense text, sense comentaris ... quina bogeria !!
- Mem, de debò que no t´inspira res?
- mmm ... hi ha un petit detall,  sí.
- Quin detall?
- La partitura !!
- Només la partitura?
- Bé, és més que això, no et sembla?
- No sé, però així no ho pots presentar
- És l´únic que veig clar ... són dolces notes ...   són els meus primers records,  saps?

36 comentaris :

  1. Si són dolces notes, ja és molt!

    La Maria del Mar sempre és molt!

    Gràcies pel text i per la cançó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, nina dolça!

      Aferradeta

      Elimina
  2. I doncs, què et penses, que no ens hi hem trobat tots? Aquests de vegades trien cada cosa...però a mi, m'ha agradat molt! Petonassos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Zel, de vegades un quadre m´enamora per un detall, de vegades pel conjunt i d´altres, no em diu res. Però això em passa amb totes les coses també. Potser que aquest no em digui gaire coses, pero això no vol dir que n´hi hagi d´altres d´en Picasso que no m´agradin.

      Bessets!

      Elimina
  3. Dolces notes d'un passat dolcet...
    Tot i no saber què dir-hi, has dit molt!!
    Petonets lluneta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van ser les primeres notes en la veu de mumare, per tant, són molt dolces i molt especials!

      Bessets Alba!

      Elimina
  4. M'has recordat un post que vaig fer quan un salvatge va aturar el petit cor d'una ninona!!! La música, els records, sempre van associats, quants no tenim alguna cançó que en sentir-la en evoquem històries passades, algunes per oblidar, d'altres per recordar eternament!!
    Besades!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc veure una partitura que no em porti bons records. En aquest cas, la cançó de bressol que mumare em cantava per dormir.

      Bessets dolcets!

      Elimina
  5. Molt original i amb notes dolces....mmmm veu molt potent i dolça sí, un bon relat si a més és dolç i sona....més bon relat és

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest quadre no deia res, però sonava i molt dolç.

      Bessets!

      Elimina
  6. Molt bé, Lluneta! I mira que ha de ser difícil, escriure un conte amb una imatge com aquesta!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t´inspira alguna cosa, no és difícil.
      Això és tot el que em va inspirar ... que no és poc!

      Aferradeta!

      Elimina
  7. Al pintor tampoc no se li acudia res quan va pintar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahahahahahahahahahahaha

      Elimina
    2. Crec que va tardar més en posar-li nom que en pintar-ho, jeje

      Aferradeta ;)

      Elimina
  8. Ostres, doncs no puc sentir la cançó de la Bonet (m'encanta quan dius "mumare"), no em funciona l'enllaç, si me la dius la busco... M'agrada això de trobar un petit detall essencial, petit però que a tu et diu molt...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la "Cançó de bressol", espero que t´agradi tant com a mi. Mumare no tenia una veu tan potent com ella, però la cantava molt dolça.

      Aferradeta.

      Elimina
    2. Sí que és maca, no l'havia sentida mai, i si te la canta ta mare, encara més! (ara que ho dius no sé què em cantava mumare, ah sí, upali, upali, és hora de llevar-se s'ha acabat dormir! :)

      Elimina
  9. Una solució molt imaginativa i intel·ligent a aquest... ehem... preciós... ehem... quadre :-)))
    M'encanta la Maria del Mar Bonet!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T´ha costat dir que és bonic el quadre, potser no trobaves la definició exacta ;)
      La cançó preciosa i la Maria del Mar, estupenda com sempre!!

      Cossigolles per un dia gris !!

      Elimina
  10. Doncs, què vols que et digui, déu n'hi do el que inspira el teu escrit. Sense dir res, diu moltíssim. Una abraçadeta! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ves per on, m´ha agradat això de no dir res! ;)

      Gràcies nina, uns bessets!

      Elimina
  11. Quin relat més curiós: jo pensava el mateix en veure'l: res: que la partitura està al revès? : vols dir?: vols dir que Picasso sabia de música: etc etc ;)
    Molt bo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Cantireta, només hi ha el que cadascún hi veu, i jo ja veus...

      Aferrada.

      Elimina
  12. La veritat és que el quadre no hi ha massa per on agafar-lo, cadascú hi va a trobar allò que li és familiar, però amb aquestes formes, és força complicat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A primer cop d´ull hi vaig veure la partitura, més tard seguia amb la partitura al cap.
      Els músics els vaig anar trobant com anava llegint els altres relats presentats ;)

      Aferradeta!

      Elimina
  13. Un post amb música de dolços records. Molt bo el detall de fixar-s'hi en la partitura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que on hi ha un apartitura sempre hi van els meus ulls.

      Gràcies Rafel!
      Una aferradeta.

      Elimina
  14. Són molt inspiradores les notes... Sempre donen peu a recordar coses, o a imaginar-ne d'altres, i fins i tot, per a crear relats també! Molt bona proposta en aquest raconet entre el mar i la lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Nymnia, benvinguda al raconet!

      Aferradetes.

      Elimina
  15. Massa dolç el quadre no li trobo, però el teu escrit sí! Besets!!!!

    ResponElimina
  16. Gràcies Marta, hem de posar dolçor que sinó, malament!!

    Uns bessets!!

    ResponElimina
  17. Anònim1.10.12

    Fresc, directe, original. I al final atrapa la partitura que és essencial en el quadre complexe d'aquest gran pintor.

    Un plaer com sempre

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Nina!

      Una aferradeta i bona setmana!!

      Elimina

Benvinguts al racó!