16 de setembre 2012

EQUiLiBRi




Tenim blanc i negre, diries que el gris és l´equilibri ?
És una constant en la meva vida, l'eterna recerca de l'equilibri.

 De vegades penso que és un línia tan fina que difícilment et pots sostenir enllà, a sobre,
fent malabars per no sortir de la ratlla.
I quan trobes l'equilibri, pots dir que arribes a la felicitat absoluta?
Si l'equilibri és sinònim de felicitat, per què hi ha tanta gent que se sent infeliç?
Això significa que els humans hem perdut la mesura o és que no l'hem trobada mai?
Serà que ens envoltem de tantes coses que perdem la noció del que és autènticgenuí, d´allò més simple, d'allò proper?

Segueixo pintant mandales i buscant l'equilibri que em porti a la felicitat.
Bona nit!

30 comentaris :

  1. potser demanem massa a les mandales, no creus??

    a algunes persones crec que els fa feliç el desequilibri precisament
    qui sap on ens espera la felicitat ?
    o qui sap que es la felicitat ?

    potser ens perdem en tantes preguntes..
    vivim??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu no et queixis que la culpa de tot això és teva, ja ho saps :-DD

      Elimina
    2. Mem ninona, jo no busco l´equilibri pintant mandales, encara que tampoc ho descarto.
      No et sentis malament, hi he trobat una manera de relaxar-me i si això em fa una micona més feliç, doncs millor, oi?

      Assumpta, si no es queixa, sols em vol avisar que ni hi busqui el paradís ;)

      Bessets a totes dues, molt relaxats!!

      Elimina
  2. Hi ha infinits grisos... no sé si l'equilibri n'és un o s'ha d'aguantar entre tots.

    Crec que els humans la mesura no l'hem trobada mai. Hi ha hagut persones excepcionals, potser, però poques.

    I no sé ben bé si l'equilibri és la felicitat. Jo no hi estaria del tot d'acord. La felicitat per a mi, sempre té alguna cosa de brillant... ja sé que no tothom ho veu així, però potser la felicitat no és igual per a tots.

    En qualsevol cas continuem buscant-los sempre: l'equilibri i la felicitat. Junts o separats, tot-en-u o com dues coses diferenciades... però els busquem i un cop trobats, tampoc no duren per sempre... i els hem de tornar a trobar.

    Bona nit, preciosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si sempre fóssim feliços potser perdria la gràcia la vida ... però com no he estat mai feliç sempre, doncs no ho puc afirmar.
      L´equilibri i la serenitat crec que és el que busco i gairebé estic conençuda que una vegada trobats, la felicitat duraria molt més.
      El pas de la eufòria a l´abatiment és com anar d´un cap a l´latre sense repòs, aquest "equilibri" busco jo.

      Bessets nina!

      Elimina
  3. Buscar l'equilibri és una constant en la vida de les persones, i segurament aporta felicitat, serenor, pau, però la vida és de tot menys equilibrada!
    Ara, una estona relaxada de mandales segur que hi ajuda. (Jo encara tinc pendent el meu...)

    Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M´agradarà veure´l quan el tenguis enllestit!

      Bessets!!

      Elimina
  4. Si, crec que es la constant de moltes persones, trobar l'equilibri, jo també fa anys que el cerco i tot d'una quan sembla que estàs més o menys be, que ja li tens la mesura, Plof!! s'esvaeix i... tornar a començar! Però la sensació de viure aquell instant, la felicitat que invadeix cada cèl·lula del meu cos, encara que sigui tant efímera m'empeny a cercar-la de nou.


    Una aferradeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan la vida es porta bé amb mi, em ronda un pensament, ufff quina m´espera ara?? I zassss. sol passar !
      Seguirem cercant tot allò que ens fa sentir bé, com a persones.

      Aferradeta!

      Elimina
  5. En bioquímica, l'equilibri equival a la mort. El nostre estat natural, en vida, és l'estat estacionari dinàmic. Ja ho sé, res a veure amb l'equilibri del que parles tu, però sempre m'agrada dir que els alts i baixos que tenim ens ajuden a avançar, ens fan forts i ens empenyen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona explicació! Jo també penso que ens movem per contraris i que el terme mig és impossible d'assolir, si no és artísticament: amb una mandala amb diferents tonalitats de gris, per exemple.

      Elimina
    2. Uis Xexu, vols dir que hen d´esperar a la mort per trobar l´equilibri?
      Saps? tampoc no és dolenta la idea, anar fent en cada vida (jo si crec amb les reencarnacions), i dependrà de la capacitat de fer camí que tenim, l´equilibri es trobarà tard o d´hora a la fi dels temps.

      Aquests termes medis que serien de bons, de trobar-los Sívia!!

      Aferradetes compartides!!

      Elimina
  6. Ooooooh!!!! :-))) Què bé t'ha quedat!! :-))

    Jo ho vaig provar de fer-ne una en diferents tons de gris, però no vaig tenir l'encert de posar-hi negre i deixar algun blanc i el resultat no em va agradar... Tu sí que l'has encertat!! :-))

    ResponElimina
  7. Per cert, m'emporto aquesta mandala a l'exposició, eh? :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies nina!!
      Al principi, els retoladors en feien la guitza, després em varen deixar fer fins aconseguir-ho.
      Ummm ... aquesta galeria de mandales es fa gran!!

      Bona tarda ... uns bessets!!

      Elimina
  8. Anònim17.9.12

    Entre el blanco y el negro hay tantísimos matices, que no sé por que puñetas pensamos en grises, en la noche más negra es cuando mejor vemos el firmamento (vamos la deseada noche para ver las estrellas), en el lienzo más blanco es donde más brillan el resto de colores, incluso para definir a la literatura hubo un programa titulado "Negro sobre blanco". Salluneta... Salluneta, no creo que el equilibrio sea mezclar colores (ni olores ni sabores), aunque mezclando los primarios se consiguen el resto de colores y no por ello los hemos de considerar término medio, en cambio sí que creo (afirmación personal) que el equilibrio es encontrar en cada color (o situación), en cada uno de ellos su esencia, su cualidad más noble, y hacer de ello nuestra bandera.

    Anónimo Enmascarado

    PD. Sin Olvidar que en la noche más negra es cuando mejor vemos brillar a la blanca Selene

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuando pintaba pensé en que punto del dibujo (expresamente del dibujo) se encontraría el equilibrio y eso dió pie a mis lucubraciones plasmadas el en post.
      Personalmente pienso que el equilibrio es el punto en que, en cada situación, te encuentras satisfecha con tus actos. El punto en que nada ni nadie distorsiona tu visión de las cosas, visión por otra parte muy meditada a lo largo de toda una vida, en definitiva, el momento en que eres fiel a tus principios y actúas consecuentemente.

      Por supuestísimo que uno de los momentos en que me siento más serena, más equilibrada y más feliz, es ese instante de diálogo entre nuestra maravillosa luna y la parte más íntima de mi yo.

      Estimat amic anònim, feliz tarde, feliz vida!!

      Elimina
  9. El desequilibri emocional es part de nosaltres.
    Només cal llegir als antics escriptors i poetes.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots estem una mica tocats!

      Bessets.

      Elimina
  10. Penso que la vida pasa sobre una corda fluixa i nosaltres l'anem caminant intentant no desequilibrar-nos per anar pasant-la...I no com una tasca feixuga sinò amb aquella alegria sabent-nos que l'anem fent sempre amb aquell hay, però ferms i satisfets!!...
    No cal fer mandales per trobar la felicitat, només el fet de fer-los ja estas en el moment de gaudir-la.
    La felicitat no es busca, se sent, però cal estar sempre atens!!...Potser si que tenim massa de tot i això ens distreu l'atenció d'aquelles petites coses tan importants per sentir-se feliç.
    Proba de posar-li una mica de color a aquest mandala!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et faré cas Montse, aniré afegint colors a ma vida, sense perdre l´equilibri o al menys sense desequilibrar-me massa.

      Una aferradeta!

      Elimina
  11. la felicitat no és en un lloc concret, és en el camí que fem buscant-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara sí que m'agrades, Joan!!!

      Elimina
    2. De vegades més feliços i d´altres menys... i l´equilibri??

      Uns bessets!!

      Elimina
  12. El terme mig no és el gris, sinó passar de blanc a negre constantment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que feim, passar del blanc al negre, lo pitjor es la freqüència.

      AFerradeta nina!

      Elimina
  13. Dolça lluna, l'equilibri és difícil, perquè en el transcurs de la vida trobem moments, etapes que semblen trencar la nostra vida, que ens hem de dir, però al mateix temps, en camí per cercar-la, com diu el Joan, podem trobar instants de felicitat. Són aquests els que hem de tenir a prop que ens desequilibrim. Obrim el pot, i deixem que brollin els records bons, i de segur que en vindran de nous, i així, seguirem avançant.
    Mil besades!!! Estàs millor???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt millor Lídia, tant que ja he anat a treballar avui!!
      Tant de bo puguem tenir el pot ben ple de bons records!

      Bessets dolços nina i gràcies.

      Elimina
  14. Si tens equilibri no caus, cert, però dubto molt que no caure simplement, porti la felicitat. Jo abans també el buscava. Ara, vol i caig i em torn aixecar, vol i caig i em torno aixecar, sense cap equilibri, i m'és igual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre les caigudes siguin menys que els vols, estupendo!!

      Ja és fosc, s´ha escurçat es dia i, a mi, no m´agrada...

      Bon vespre!

      Elimina

Benvinguts al racó!