23 de setembre 2012

POT SER




43 comentaris :

  1. Sempre he cregut que tots sóm un poema per alguna persona. Si així et sents és per què els vius intensament.

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi, un poema és el sentiment més íntim.

      Vaig fer una passejada pels teus blocs i hi vaig trobar molt de sentiment, no tans sols en els poemes, també en la música triada per acompanyar-los.

      Aferradeta!

      Elimina
  2. esdevindrem poema ....bells pensaments!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... seria una preciosa forma d´ésser.

      Bessets!

      Elimina
  3. Tots duem un poema dins, n'estic segura. Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, uns ho tenim més difícil per mostrar-lo que altres.

      Uns bessets i bon dia!!

      Elimina
  4. ...i jo et recitaré mil cops.

    que bonic esdevenir poema.
    m'hi apuntooooo !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què maco ho has dit!!

      Fa temps que no t´ho dic...
      t´estim!!

      Elimina
  5. Possiblement, en algun moment ja hem estat poema per a algú de fora nostre; encara que també pot ser que no ho haguem sabut mai...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que si, però és tan bonic que t´ho diguin...

      Aferradetes!

      Elimina
  6. Si quan ens recordin neix un somriure, un deix tranquil dels seus ulls, esdevindrem poema. Segur.

    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una manera de sentir-ho molt bella Enric, m´agrada!

      Bessets.

      Elimina
  7. Poemes de terra, cendres i foc.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poemes d´amor, de solitud, d´alegria, de nostàlgia ... sentiments.

      Un bessets!

      Elimina
  8. ben segur sa lluna, les persones sensibles que acullen la poesia són els únics que la poden transmetre de debò

    una abraçadeta
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com tu, Joan!
      Però no tothom té la màgia de la paraula,
      el do de convertir els sentiments en poemes
      i això no vol dir que no siguem sensibles.

      Aferradeta!

      Elimina
  9. Cada cop que em passa un poema per davant, m'envaeix la mateixa sensació... que no l'entenc!

    L'escrit t'ha quedat maco, s'ha de reconèixer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades a mi també em passa.
      Crec que el poema poques vegades es pot interpretar realment en el mateix sentit que l´ha escrit el poeta. Crec, que cadascun li dóna els seus propis sentiments o vivències. De vegades les sents més propers i d´altres no.
      Confesso que algunes vegades són com quadres abstractes per a mi, però sempre tenen una màgia que m´atrapa!

      Gràcies, uns bessets!

      Elimina
  10. Hi ha dones que són com un poema, rodones i tendres. Altres són hermètiques i dures com alguns versos.
    Tu series com els meus poemes ... fantàstica, Ja! Ja!

    Bona nit sa lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec recordar una floreta tan bonica en ma vida, Pere!!
      Gràaaaaaacies!

      Aferradetes!

      Elimina
  11. som literatura escrita i fem gaudir a qui ens llegeix interior-ment, cosa que poca gent sap fer. Per tota la resta, lletres escrites intentant buscar un sentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els poemes són literatura íntima, totalment d´acord amb tu.

      Bona setmana, guapo...uns bessets!

      Elimina
  12. Jo crec que ja som poemes. És una creença que dóna lloc al títol del meu bloc i que es pot explicar amb molts exemples. Des d'un punt de vista biològic, el nostre ADN és un gran escrit èpic, fet amb combinacions de quatre lletres. Potser la gent de lletres opinarà que això és massa prosaic. Jo crec tot el contrari: és terriblement poètic que la biologia s'escrigui amb un llenguatge fet d'àtoms i molècules.

    Per tant, crec que ja som poemes. Tots nosaltres. L'únic que passa és que de vegades ens costa apreciar la bellesa d'alguns versos de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo estic d´acord amb tu. La vida és un bell poema!
      Encara que sempre m'ha agradat la poesia, puc expressar millor el que sento en prosa, no sé si és perquè sóc de ciències o, simplement, perquè no tinc aquest do.

      Aferradeta!

      Elimina
  13. Jo ho reconec, em passa una mica com a en XEXU... sóc negada per la poesia... Tot i així, a vegades, llegint-ne alguns, els trobo macos, m'agraden... però no sé ni dir per què. Per tant, molts blogs de poemes hi entro, però no m'atreveixo a comentar res :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohhhh ... no pateixis, també passo per blocs i no comento res!
      De vegades, la majoria, perqué el ús de moltes paraules -que no entenc el seu significat- dificulta la meva comprensió dels poemes. D´altres els trobo més fàcils, de mica en mica vas creixent amb els poemes i t´enganxen més.
      Quedo fascinada veient com expressen el que jo mateixa sento amb una bellesa que jo no puc donar.

      Tots tenim una manera especial d´expressar el que sentim, siguin o no poemes. Saps? també vibro amb els teus escrits, et sento tan viva!!

      Aferradeta ben forta!!

      Elimina
  14. Jo també vull esdevenir poema, tant com la interpretació d'ella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un somni que es pot fer realitat.

      Aferradeta, nina!

      Elimina
  15. Penso que ja ets una mica poema, com tots, clar que ja t'ho han dit més amunt i no vull repetir-me gaire. Hi ha poemes de moltes menes...

    Aferradeta, preciosa!

    ResponElimina
  16. Tots som poesia, no? Hem d'aprendre a veure'ns amb els ulls adequats. La poesia, per sort, és arreu!

    Una abraçadeta!

    ResponElimina
  17. No sé Rachel, potser que encara no l´hagi vista amb mi, ho hauré d´obrir bé els ulls :)

    Aferradeta ben forta!!

    ResponElimina
  18. Dice mi poeta favorito:

    "No importa como es un poema, sino en que te convierte".

    ResponElimina
  19. Perdone señorita ¿el "besset" para mi poeta o pasa mi?

    (Yo casi preferiría un besazo).

    Pd: Ya sabes que tienes activada la super molesta verificación de palabra?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El besset para ti, por supuesto!

      Sé que tengo activada la super molesta verificación de palabra, pero también sé que no eres un robot.

      Elimina
    2. Vale, me conformaré con besset.

      ¿Y te ha entrado algún robot?

      Elimina
    3. De haberlos, haylos!

      Elimina
    4. Querría contestar efe por efe pero no encuentro donde.

      Tambien incluiría la "u" para que no se sintiera abandonada.

      Elimina
    5. Algo que yo tengo y tu no.

      A la derecha.

      Bajo una foto con fondo rojo y el "...hasta ahí puedo llegar"

      Elimina
    6. Una foto con fondo rojo...?
      Ahhhh si, magnífico lugar para guardar secretos!

      Elimina

Benvinguts al racó!