25 de setembre 2012

T o C a H o R e S !

Imatge de la xarxa
Ubicació - Sala d'espera de l'ambulatori
 
Distribució - En forma de U, davant de la porta de la consulta.
A la paret situada just al costat de la porta, un mòdul de tres butaques.
A la paret més curta, seients de plàstic dur que foten els ronyons.
I a la paret de davant la porta, combinació de mòduls i seients.

Personatges Malalts - En el mòdul primer, senyora prima d'uns quaranta anys, vestit clàssic, rostre seriós (cara de pomes agres). Una butaca buida i la següent -completant el mòdul- un enorme negre amb ulls encuriosits.
En els seients de la paret més curta, dues senyores grans en animada conversa, un seient buit i un senyor canós amb la cama enguixada.
Última paret, una parella gran mirant l'horitzó sense dir ni piu asseguda als seients i, al costat, un altre mòdul en el qual estava un noi d'uns vint anys (jugant amb el mòbil), una butaca buida i jo.

Procés - És costum quan un / a arriba a la consulta preguntar a quina hora tenen la cita i per quina hora va el metge. Així pots calcular el temps que trigaràs a sortir. El Dr Llorenç Coll és el metge que tinc assignat (escollit també per mi). És un bon professional, però sempre porta retard en les seves visites degut a que l'administració li limita el temps i ell ignora aquesta circumstància, fent les visites molt completes ... però cal esperar! Com tots ho sabem, cadascú passa el temps d'espera com millor li plau, en el meu cas llegint, sempre que el meu malestar m'ho permeti. He d'afegir una nota important, les persones que arriben a l'ambulatori amb caràcter d'urgència són enviades al metge que estigui de guàrdia, tenint aquest consulta normal, de manera que moltes vegades el retard és més gran si et toca que està de "guàrdia".
Fets - Quan portava una mitja hora esperant, de cop i volta veig la senyora de quaranta anys, de peu davant de les senyores grans que estaven conversant, sacsejant les mans, i cridant ...
- No tenen vergonya, estan parlant molt fort, i aquí la gent ve perquè es troba malament!. No tenen cap consideració, la gent que està aquí està malalta i vostès sembla que estan molt ! Jo he vingut d'urgències i porto més d'una hora esperant!
I després dirigint-se a nosaltres va dir,
- És que hi ha gent que no saben comportar-se.!!
Va tornar a seure a la butaca i ens va deixar a tots bocabadats. Les senyores havien estat conversant tota l'estona, però el seu to no era molest.
Als deu minuts va arribar una altra parella i s'assegueren en els seients de la meva esquerra. Van començar els crits de nou i quan vaig aixecar la vista del llibre, vaig veure com la senyora estava saludant des de la seva butaca als nouvinguts.
Va començar una conversa en veu alta amb aquesta parella, preguntant sobre la seva salut, com estaven els seus fills, que si ja treballaven ... tot cridant i sense aixecar-se de la  seva butaca. Als cinc minuts, crec que es va adonar que estava cridant i es va acostar a ells per seguir amb l'interrogatori. De sobte se li havien marxat tots els mals ...!!
Tots ens vam mirar amb cara de sorpresa i imagino que tots vam pensar el mateix...
 
- Aquesta tocahores (m. i f.  Beneitot, curt d'enteniment (Mall.); cast. mentecato, papanatas. Fon.: tɔ̞kɔ̞́ɾəs (mall.) , donant classes d'educació, es salva que estem malalts perquè sinó ens la mengem crua!
Es va obrir la porta de la consulta, el Dr Coll em va nomenar.
Quan vaig sortir de la visita, "la senyora" seguia en animada conversa amb els seus coneguts.

40 comentaris :

  1. Per posar de mala lluna, també a aquests personatges se'ls diu tocacampanes. Però per la descripció i ubicació de l'escena sembla que hagis viscut un petit sainet.
    PD. El personatge del negre enorme m'ha deixat encuriosit. :)


    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi que m´hi va deixar Rafel, era molt gros!! ;)

      Aferradeta!

      Elimina
  2. les sales d'espera donen sempre per escriure un best-seller, però en el fons el més interessant és la teva salut, que espero estigui al 100%.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Danys col · laterals que es solucionaran ràpid o això esper!
      Per la resta, molt i molt bé, gràcies.

      Uns bessets!

      Elimina
  3. Aquestes coses farien riure, si no fessin plorar...

    Hi ha gent que sempre està a punt de queixar-se de qualsevol cosa... ah! però si ho fa ella ja ho veu diferent! Quina ràbia que em fan...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haurien de tenir un mirall en el moment que ho fan o que algú els filmés, i tot i així, segur que justificarien el seu comportament.

      Aferradeta i bon dia!

      Elimina
  4. Que bona la paraula! L'he hagut d'anar a mirar, i em sembla posar nom a un concepte que existeix, i molt! No es pot dir el mateix de la situació, és clar. Predicar una cosa i després fer-la tu, no et deixa en gaire bon lloc. I no és gens estrany trobar-se casos així, la meva reacció és similar a la que descrius, ganes de cantar-los les quaranta ben cantades. A veure si incorporo aquesta paraula al vocabulari, m'ha agradat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com has vist, n´hi ha unes quantes que no tenen desperdici, encara que he de dir que les noves generacions ja no les fan servir totes.

      Aferradetes!

      Elimina
  5. Cap geperut coneix la seua gepa.

    A mi també m'intriga el negre d'ulls blancs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí diem "s´ase deia caparrut a l´amo".

      Qui ha dit que tenia el ulls blancs??...jo no, jejje

      Uns bessets!

      Elimina
    2. jejje...aquest no sé d´on l´he tret, realment és ...
      "S'ase va dir a n'es porc orellut... i ell en tenia set canes!"
      (Rectificar és de savis o sàvies, jajja)

      Elimina
  6. En el Maresme a les Tocahores els hem buscat un sinònim: gilipolles!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí els mes jovenets també diuen gilipolles.

      Aferradeta!

      Elimina
  7. una visita aprofitada...
    es com pasar per l'aeroport...un paisatge huma *variopinto*
    tingues un bon dia estimada

    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, vam tenir espectacle de franc!

      Això de l´aeroport ... vol dir que véns a visitar-me?? ;)

      Bon dia preciosa, Bessets!!

      Elimina
    2. quita..quita
      ja m'agradaria, ja
      pero com que no ens toca la primi..jajajjajaj

      casum...

      Elimina
  8. A la biblioteca on treballo també tenim problemes d'aquests. Jo a vegades no em comporto bé, alço massa la veu. Però fins i tot a la directora li passa. El que tu descrius és d'una desfatxatessa enorme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A les biblioteques un alè ja és soroll, t´entenc ;)
      Jo parlo mooolt fluixet i gairabé sempre han de dir-me ... què has dit?

      Aferradetes!





      Elimina
  9. El sentiment de soledat és una malaltia greu que es cura amb companyia...No va trobar la vostra complicitat per iniciar una conversa, però ves per on, van arribar les persones conegudes amb la seva medicina.
    Hi ha tanta gent que es sent sola...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era tan fàcil com haver-se assegut al costat d'una persona i intentar obrir un diàleg, tots ho fem alguna vegada, no?
      Tens raó, hi ha molta gent que es sent sola i de cada cop més, malauradament!

      Aferradeta nina!

      Elimina
  10. Eeeei, ara faré servir aquesta expressió!!! "TOCAHORES= Beneit que no sap que ho és." :-DDD

    Hi ha molta gent que fa això... Critiquen i ells fan exactament el mateix! Grrrr

    Per cert, espero que el Dr. Coll et trobés molt bé ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Dr. Coll és un solet i fa tot quan sap perquè estiguem bé, per això la seva consulta està de gom a gom cada dia.
      No em disgustaria que em trobés molt bé ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  11. Els desequilibris emocionalas i conductuals cada cop tenen millor salut.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que consti que el Dr. Coll no és psicòleg!! ;)

      Bessets.

      Elimina
  12. Primer espero que estiguis bé i que et vagis recuperant...aquesta senyora no sap que qui estigui lliure de culpa que tiri al primera pedra....ella va tirar la pedra però no estava lliure de culpa. Paciència amb aquestes situacions. Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va fer el ridícul, a més d'alterar a la gent que estava realment malament, però ella ni s´adonà!

      Em vaig recuperant, gràcies.
      Uns bessets!!

      Elimina
  13. Bona nit lluneta,
    Desitjo que els danys colaterals, siguin insignificants, i que avancis molt bé,
    No sabia que tocahores, existís. Me l'emporto, perquè tinc algunes mares i pares a l'escola que entrarien dins d'aquesta classificació, Jo en dic "tocacollons", sona groller, i no sempre adient en una conversa, però tocahores, és magnífica. Bonica, ben sonant, i a més punyent!!!
    Fantàstica paraula. i per cert, DETESTO LES SALES D'ESPERA!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tocacollons = tocahores, és el mateix i els pots utilitzar segons el grau d´empipament, jeje
      Jo detesto qualsevol espera!!

      Aferradeta!

      Elimina
  14. "Tocahores" trobo que és un insult prou elegant, quasi poètic... segur que més poètic que la senyora en qüestió... També se li podria aplicar allò de la paja en el ojo ajeno y la viga en el propio ;).
    Que et posis bona del tot, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara n´he recordat una, "torranyoscles", encara que no sé ben bé si està escrita com cal, però també té un significat semblant.

      Gràcies nina.
      Bessets!!

      Elimina
  15. No te preocupes, amiga, es que la vida es asi... Toparse con un/una impresentable es algo como irremediable...

    Y ademas te dire un secreto: esto va a mas...

    Asi que tomatelo con calma.

    Con respecto a la imagen del puente, que veo que conoces, te dire que yo soy de los pocos que esta de acuerdo con el modo en que fue restaurado. Amiga, el puente ya no era un puente romano, sino renacentista o simplemente reciente, incluso con farolas...

    Los romanos hacian los puentes tal y como este ha quedado, incluso te puedo asegurar que no tenian farolas electricas.

    Tendrias que ver el puente en la noche, iluminado por farolas "que no se ven". Yo lo veo precioso.

    El punto claro es que el puente romano de Cordoba ya era cualquier cosa menos romano.

    En fin, que veo que "pontifico" demasiado...

    Un abrazo fuerte, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. En una cosa te doy la razón, que de noche luce magnífico!.
      En cuanto a la reconstrucción, hubieran podido respetar el "original". Hoy en dia tienen toda la tecnología para poder hacerlo bien...
      Un puente por donde no pasan coches, ni carruajes, podria haberse dejado con el suelo empedrado y buscar una iluminación que fuera más propia de la época. No me digas que esas farolas y el suelo no estropean la belleza del puente y su entorno??

      Usted, amic meu, pontifique lo que quiera !!

      Fortísimo abrazo!!

      Elimina
    2. Que no... Que no, amiga... Que si ponen el suelo empedrado luego las cordobesas, cuando van de tacones, se terminan cayendo, y se les pone un genio de perros...

      Además, cuando llueve, se encharca todo...

      Ay, la pesadilla de los empedrados en los cascos historicos (menos mal que uno, al menos, no suele ponerse tacones...)

      Je,je,je...

      Un abrazo mas, igual de fuerte

      Elimina
    3. Todo depende, amic, en este caso del empedrado y del buen hacer del operario. ;)

      Tampoco uso tacones, se nota no? jajjaj

      Aferradeta!

      Elimina
  16. Has recreat l'escena com si fos una obra teatral, quin personatge més papanata! Ja sé sap, però, que hi ha gent per a tot. El més important és que tu estiguis bé i d'humor per fer-ne una història còmica que ens faci somriure. Una abraçada ben forta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una obra real, "como la vida misma". Malauradament sempre hi ha qui té un puntet que els fa "grans" ;)

      Bessets!

      Elimina
  17. Jo me l'hauria menjada. Una mica de canibalisme no fa mal. Hauríeu fet un favor a la humanitat.
    PS: records al doctor Llorenç Coll.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No creguis, li va venir ben just!!

      Coneixes al Dr. Coll?, li donaré de part teva!!

      Aferradeta!

      Elimina
  18. Tomeu Cerdà2.4.21

    Bona descripció del lloc, de la distribució i de la situació de les persones.
    No m'estranya gens ni mica el comportament de la dona, no la vull dir senyora. Passa freqüentment en les sales de visita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha una o un "tocahores" sense seny.

      Gràcies, Tomeu.
      Aferradetes.

      Elimina

Benvinguts al racó!