21 de novembre 2012

LLeTRes i MoTs


- Kai Pannen -
En el silenci de la nit, confosa entre la realitat i el somni, apareixien els records barrejats amb fantasies. Piles de lletres, desvirtuant el missatge. Amb el cor accelerat, he deixat el llit just amb la primera llum. Voltejant pel cap allò que sempre repeteixes ... "he sortit a posar els carrers", i he tret el cap per veure si no t'havies oblidat de posar-hi algun raig de sol.

Endreçant calaixos, he tret tots els mots dels records oblidats en el temps. Uns tacats de rovell de llàgrimes vessades. Altres descolorits de la primera intenció, la de la intuïció. Més enllà, amuntegats, uns ennegrits pel dolorEls vermells de la passió s'havien perdut entre els ocres de la solitud. Amagats, molt pàl · lids, estaven la tendresa i la comprensió ...
 
Els he recollit i he fregat amb esperança, banyada amb il · lusió  -tots i cada un d'ellsaclarint-los amb molta cura i , lletra a lletra, els he estès al sol. El vent les alçava, traient qualsevol partícula d'odi o rancúnia. El sol les regalava llum i escalforContents  xiuxiuejaven una cançoneta ... 
 
Fem munts
juguem junts
formem mots
cantem tots
 
Gairebé tot llest, ben planxades -lletra a lletra-  per treure inseguretats, mandra i pors.
Vols jugar a fer mots?  Pintem en colors vius l´amor, modelem amb carícies la tendresa, fem del compromís una veritat, abracem els somriures, ajudem amb generositat, i volem amunt, lliures.  Amb seny,  amb pessics de follia,  pintem de nou la vida.
 

36 comentaris :

  1. Oooooh, m'ha encantat com has fet aquesta endreça de records, de mots i paraules!!! Em sembla que vaig a buscar els meus i a provar de fer-los aquesta bugada màgica. Mira, amb aquest relat m'has banyat a mi sencera d'il·lusió també, hi ha paraules que són el millor detergent del cor, aquestes teves són un suavitzant amorós. Que bonic que bonic, sa lluna :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que la bugada t´ha hagi quedat perfecta!!
      Quan anava pel "m´has banyat a mi sencera" he obert el ulls un pam i mig. ;)


      Bessets nina, gràcies!

      Elimina
  2. Clar que sí, això és un vertader cant de vida! Gaudeix, Lluneta, no t'engoixis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fem el que podem, aixecar l'ànim encara que les coses les vegem negres.

      Aferradetes!

      Elimina
  3. És un text preciós, preciós, tan com la il·lustració que també la trobo molt bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest il.lustrador en té unes quantes ben maques de lletres. Una senyora que les escombra, una altra que les planxa...molt interessants totes.

      Gràcies nina, aferradetes!

      Elimina
  4. Quina preciositat de text. Crec que jo també tinc pendent fer endreça de lletres i paraules, ara que persones que m'estime comencen a oblidar-les...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es molt trist quan s´obliden les paraules, per això estem nosaltres per recordar-les als qui estimem.

      Bessets dolços i tendres, per a tu i per a ells.

      Elimina
  5. has pintat la vida de colors de felicitat....així ens mereixeriem viure sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades hauríem de jugar amb les lletres, fer més paraules autèntiques i oblidar-nos dels mots que fan mal, per exemple...

      G-R-À-C-I-E-S G-U-A-P-O!
      Bessets.

      Elimina
  6. I que en faràs de tantes i tantes paraules? En podries escriure un llibre, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si sabés combinar bé, no estaria gens malament, però crec que no és el cas. :(

      Feia dies que no et veia per aquí, ja t´enyorava!!

      Gràcies...aferradetes!

      Elimina
  7. Quina història tan preciosa. Història en poesia... M'encanta!... I que curtet es queda el comentari en comparació a la bellesa del teu escrit!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què dius, jo el veig ben gran, ple de carinyo i somriures!! :)

      Gràcies nina, aferradetes!

      Elimina
  8. Les lletres esteses al sol hi són millor que comprimides en un llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, això de "comprimir" sona fatal i per a mi que tinc claustrofòbia pitjor.

      Gràcies Elena...aferradetes!

      Elimina
  9. els mots, si no els posen en ordre coherent de poc serveixen...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que estar constantment aferrat t'ha portat fins aquí ... i m'agrada!!

      Gràcies Pons, un honor tenir-te al meu bloc.
      Bessets, per desferrar una micona ;)

      Elimina
  10. M'agrada aquest racó que acabo de descobrir. Els mots, quina dolça perdició!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut al raconet, espero t´hi sentis a gust!
      Molt bons relats he llegit al teu bloc, hi tornaré :)

      Aferradetes!

      Elimina
  11. De tant en tant no va malament rentar i airejar les lletres que tenim per casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, fa olor a net!

      Bessets i gràcies.

      Elimina
  12. De vegades les lletres són molt trapelles i ens fan anar de bòlit...
    Veig que has estat molt enfeinada i al mateix temps has recuperat un munt de records...
    Ara les lletres ben netes i polides tenen ganes de jugar i faran unes paraules molt boniques i amb molt se sentiment...
    I si hem de pintar de nou la vida, fem-ho amb el color de la llibertat!
    Petonests.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla molt maco el color que has triat, lluirà per a tots?

      Bessets, nina!

      Elimina
  13. Quina estesa de mots lliures!
    De quan en quan les lletres necessiten passar per la bugada per fer nous camins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo en els nous camins, no s'embrutin molt pel mal ús.

      Gràcies Rafel, uns bessets!

      Elimina
  14. Quina sort que has trobat els records perduts, en el sol lleuger. Crec que aquesta vegada han estat ells els que han posat els carrers.
    La cançó és una rotllana que t'encercla.
    Petons, lluneta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies nina, tu sempre trobes paraules belles per explicar-ho tot.

      Bessets, preciosa!

      Elimina
  15. Ostres, m'havia perdut aquest text PRECIÓS PRECIÓS, no em puc despistar!! Em sembla molt bona, en paraula i imatge, aquesta idea de rentar paraules i estendre-les al sol. Curiosament fa poc hi havia aquesta idea en un altre blog(http://lolitalagarto.blogspot.com.es/2012/11/close-your-eyes.html), els dos relacionats, a més, amb el temps, el teu més en relació amb els records i el seu més amb el futur, em sembla... Em feu pensar que cal tenir cura de les paraules, com de la roba, que d'alguna manera ens vesteixen/defineixen i amb les quals vestim/narrem/construïm el passat i el futur. Em sembla una bona reflexió per un dia de reflexió com avui, en què també vestim/construïm futur (bé, els d'aquest costat del Mediterrani :-) Una aferrada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauré de fer un cop d´ull al bloc, pel que dius em sembla interessant.

      Si, esteu ben enfeinats avui, us desitjo la millor opció perquè aquest futur sigui el que desitjau tots.

      Aferradetes!

      Elimina
  16. I ara que parlàvem de moderacions i verificacions, de vegades les paraules de verificació tenen la seva gràcia, com "Naketsi 1786", podria ser el títol d'una novel·la de ciència ficció retrofuturista japonesa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira per on ens pot servir per posar títol als nostre relats ;)

      ...i uns bessets!

      Elimina
  17. un pessic de follia!!!! Que wai....
    Gran, gran, gran LLuna!!!

    ResponElimina
  18. Gràcies guapo!

    Aferradetes.

    ResponElimina
  19. Ay, las palabras... Un nuevo mundo en el que todo es posible...

    Otro abrazo fuerte, que ya he perdido la cuenta de cuantos van

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchos llevas hoy, pero ya puedes ver que los voy recogiendo TODOS.

      Aferradetes!!

      Elimina

Benvinguts al racó!