02 de novembre 2012

RECULL



Quan bufa el vent
voletegen els pensaments,
arremolinats, colpejant
l'equilibri del seny.

Negra fosca,
entre llums d´espelmes.
Boira estesa.

Què puc fer
quan, sabent que no hi ets,
et sento tan a prop...
         tan a prop.

Quan la pluja treu el cap,
sentiments mullats rellisquen
per la serenitat de la foscor.

I vull beure't got a got,
sentir-me, gota a gota,
immensament petita.

    (Recull- sa lluna,  novembre/2012)

40 comentaris :

  1. Genial! Els tres versos finals em sonen... rellegir-los en el seu context els fa encara més potents. Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els he anat deixant aquí i allà, per això els he recollit avui, perquè el sentiment de tots ells és el mateix.

      Gràcies, nina...bessets.

      Elimina
  2. És molt bonic. És teu? No li veig la firma, la lletra és molt xicoteta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En realitat són petits crits recollits avui en un.
      La firma posa Recull-novembre/2012 i són meus, sí.

      Gràcies, Jp!
      Aferradetes.

      Elimina
  3. et veig gairebé la nostàlgia........molt maco

    ResponElimina
  4. Molt maco...i el final m'encanta.
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona, que bé que has vingut!

      Aferradetes.

      Elimina
  5. Aplaudiment pel poema i aferradeta per tú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aferradeta compartida, Xavi.

      Gràcies!

      Elimina
  6. Preciós. I amb la música, un recull rodó. Bon cap de setmana, lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La música que no falti i les paraules tampoc.

      Bon cap de setmana!!
      Bessets.

      Elimina
  7. Bona nit, nina.
    Cada dia et sento més aprop,
    encara que no ho sàpigues,
    cada dia els teus sentiments em fan sentir petit,
    i les teves paraules són fetes per tastar-les poc a poc.

    Felicitats per el poema, immensament preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon vespre, Pep.
      Crec que si ho sé, els sentiments ens apropen.
      Gràcies per les teves paraules, sempre tan dolces.

      Bessets nin, bona nit de lluna.

      Elimina
  8. M'encanta la idea de beure's algú per amor. Petits glops mesurats? Borratxera total?
    Preciós el poema, lluna (i vent ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vegem ... jo crec que va per moments,
      de vegades a petits glopets i,
      d'altres, tot de cop. :)

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  9. Negra fosca
    clara neta
    got a got
    gota a gota
    poc a poc
    et beuria ... tota!

    Dedicat a sa lluna que aquesta nit humida emplena de llum tot el cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. oooOOOOOH què bonic Pere!!
      La lluna estarà molt contenta amb el teu poema.

      Gràcies...aferradeta!

      Elimina
  10. nena avui estic tou...
    Hauries de fer mes poemes
    el trobo precios....
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero de tot cor que ara ja et trobis millor.

      Els poemes surten quan volen, jo no hi puc fer més. Gràcies!
      Bessets.

      Elimina
  11. " Què puc fer...Sempre pots somniar imaginant-he que faries si hi fos...
    De vegades sentim lluny els que estan a prop i de vegades molt a la vora, els que estan lluny...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ufff...imagino, ja somio ja, i molt!!

      Bessets, nina!

      Elimina
  12. Poetessa ;-) Trobo tan admirable el que alguns privilegiats sabeu fer amb les paraules ;-)

    Quina cançó tan maca has triat per acompanyar els teus versos... queda bé interpretada per una dona així, d'aquesta forma (no havia sentit mai aquesta versió)... podríem pensar que ets tu qui la canta :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinc aquest privilegi, ja m´agradaria, però ho tinc difícil.

      Està fet amb tota intenció ... podria ser que jo la canti també ;)
      Aferradetes!!

      Elimina
  13. ella, com tu i les teves paraules... es magica

    bona nit ninona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La màgia apareix i ningú sap com ...

      Bessets, preciosa.

      Elimina
  14. Quina sort tenir aquest do per poder fer poesia de les emocions sentides!!
    Què tinguis molt bon dia!!.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu la fas amb les teves imatges, sempre.

      Bona nit!
      Aferradeta

      Elimina
  15. carai és la tardor que fa néixer i créixer poesia i melangia? les teves paraules acompanyades d'un dia gris ( almenys a Barcelona) per la veu d'una dona imponent....m'agrada....gota a gota la pluja que plora amb gemecs febles i tous ens fa arraulir-nos a la vora d'uns braços que abracin ....aferradetes ....a Inca veig que també hi ha niguls!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Niguls que han sembrat hores de recolliment i reflexió.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  16. Que maco lluneta! En tens més de reculls??? Ptonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha paraules en trossets de paper, escrites en hores baixes, en nits d´insomni ...

      Gràcies, Alba!
      Bessets.

      Elimina
  17. Un recull preciós, preciós... em sembla una sort sentir algú a prop encara que no hi sigui! Potser a moments sigui trist, però en altres moments serà bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'estranya presència sense ser-hi, té l'afegit de la imaginació, de vegades trista, d´altres recomfortant.

      Aferrada.

      Elimina
  18. Un poema precioso, amiga... Como los ataques de melancolia, preciosos...

    Otro abrazo fuerte

    ResponElimina
  19. versos molt delicats i pregons que arriben. Et felicito, sa lluna !
    gràcies per visitar el meu bloc i comentar el poema social i gràcies també per compartir

    una aferradeta !!
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartim amb molt de gust, Joan.
      Moltes gràcies a tu també.

      Bessets!

      Elimina
  20. Bona comparació poètica entre la meteorología i els records d'antics sentiments... Ara em ve al cap alló, que diuen pel canvi climatic...que les estacions, segurament ja no son el que eren..!!
    Com pots comprovar, amb el pas dels anys, l'anyorança arriba a tots els ambits que estimem...
    Aferradetes que et portin els nuvols i el mar des de Mataró.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, ja res és el que era.
      Ni millor ni pitjor, ja no és igual, per a bé o per a mal.
      I els que portem uns quants anys en aquest món, ho sabem per experiència. :)

      Han arribades totes i en van més de tornada.
      Gràcies, Josep!

      Elimina

Benvinguts al racó!