31 de gener 2012

JO PREGUNTO PER TU

Tota la dificultat que tinc per afinar i  
que em priva de cantar es veu compensada per la meva oïda ...  
        


per tant, escoltem!

27 de gener 2012

UN VINT-I-SET DE GENER DE MIL NOU-CENTS...

                                                                         
  

            Era dilluns i feia fred,
                      nit de lluna plena,
estàvem tan bé dins la mare...
                 però fora, ens esperava el món.

Va ser el nostre primer acte de rebel.lia i ja ho vam posar molt difícil per sortir.
Des d´aquell moment en que ens trobarem per primera vegada, passarien molts d´anys per tornar a retrobar-nos. El destí així ho havia previst, i encara que avui pensi que va ser una mica tard, era el moment just, ni abans ni després, perquè tot succeeix quan pertoca.
Per camins diferents i llunyans varem passar per la infantesa i els jocs. L´adolescència, on varem sentir l´amor per primer cop, on la rebel.lia era la nostra bandera i el món era nostre. Després anys de lluita per aconseguir una utopia...
Anys dolços veient créixer als nostres fills, desitjant per a ells una vida en llibertat, educant-los en llibertat...
Anàvem fent camí, amb moments fàcils i menys fàcils, varem aprendre que la vida és el tresor que ens han regalat i que hem de viure, apassionadament, segon a segon.  
I varem aprendre que per veure el espectacle d´aquest viure, només cal deixar oberts tots els sentits i gaudir-lo.


         
        Ens hem retrobat per fi,   i 
    avui que és un dia assenyalat,         
et vull agrair aquests moments
de camí compartits.
                   Salut!

23 de gener 2012

QUAN ERA MÉS PETITA...


 
Quan era petita, en aquesta ciutat hi havia altres costums que amb el temps s´han perdut. I dic això, perquè res del que guardo al meu record s´assembla al que veig ara.
Recordo a la meva àvia vestida amb falda llarga fins als peus, amb una cotilla negra amb una botonada daurada a les mànigues. Els cabells recollits en una llarga  trunyella, quantes hores dedicava a pentinar-se!, encara la veig...i el mocador al cap, la cara ben neta, la pell d´un color porcellana i un somriure serè. El davantal que li tapava les butxaques, on sempre hi portava alguna llepolia per a mi, mitges negres i espardenyes de cordons.
Per les festes ens vestien, a la canalla,  de pagesos i ens passàvem tot el dia al "jardinet", nom que li donàvem a la Plaça d´Orient. Jardí ple d´arbres vells que guardaven moltes històries per explicar, de la gent que hi havia passat, any darrera any.  Enmig una font amb quatre lleons, per la seves boques sortien dolls d´aigua i a dalt, un cigne desplegant majestuosament les ales. Aquí, ens passàvem hores i hores ballant i cantant cançons que anaven passant de pares a fills:

En que sia vell
amb tu jo hi ballaria,
en que sia vell
amb tu jo hi ballaré.

No hi ballaràs
perquè som joveneta,
no hi ballaràs
perquè estic compromesa.

Hi ballaré!
No hi ballaràs!
Hi ballaré
es copeo matancer.

Un botet aquí, un botet allà,
sa volta redona i així el sé ballar.
I en revoltar-la-hi en es marinyac,
retrinca refotri, vet allà en Pep.
I en revoltar-la-hi en es marinyac,
retrinca refotri, vet allà en Pep,
i un botet aquí i un botet allà,
sa volta redona i així el sé ballar.