27 d’abril 2012

...QUIN DIA ÉS??


Aquesta, ha estat una setmana forta de treball,
quelcom no em lligava però no sabia el què.
Avui he esbrinat el motiu de la meva desorientació ...

Algú pot esplicar això?



26 d’abril 2012

I ARA QUÈ?

Érem aquí a la saleta  -ell instal · lat al sofà, jo dempeus-  mirant-nos amb cara de sorpresa i preguntant
i ara què?
Una hora abans havien arribat el meu fill i la seva chicota per passar una estona junts. Des del primer moment ella no tenia bon aspecte, estava pàl · lida i es va estirar al sofà. Em va dir que estava marejada i li vaig oferir alguna cosa per menjar i beure ... "aquest jovent cada dia més alts i més prims, menjant qualsevol cosa", vaig pensar. Va menjar poc i tapant-se amb la manta ens va dir que volia descansar una estoneta.
Mentrestant el meu fill m'explicava les seves coses, ell estava jugant amb una pilota de tennis per tota la casa, anava i venia sense quedar-se quiet. S'acostava al sofà, es quedava una estoneta mirant i després seguia amb els seus jocs.
La noia es va aixecar i va tornar a tombar-se en tot just un segon i ens va dir que es trobava malament. Vam trucar al 112, no teníem cap vehicle. En quinze minuts eren a casa. Li van fer les primeres proves i van decidir que seria millor portar-la a l'hospital. El meu fill va marxar amb elladient-me que no em preocupés que més tard passaria per casa i em donaria novetats...i jo em vaig quedar amb ell. 
I ara estàvem tots dos sols, cara a cara, sense saber com reaccionar. Tenia uns ullets perplexos, però no perdia detall dels meus moviments. , li vaig dir, ja t'has fet el sofà teu, serà qüestió d'anar preparant el sopar que pot ser que la nit sigui molt llarga. Des del sofà anava veient com preparava tot,  i quan va estar a punt, va saltar i va venir al meu costat. Li vaig dir, tens gana tu també, em va contestar movent la cua enèrgicament, era evident que si. Vam sopar i mentre recollia la taula, va tornar a recuperar el sofà. Al poc temps, estava roncant, si roncant!. Em semblava graciós  -ja que tot i haver tingut gossos a casa, temps enrere-  no recordava que haguessin roncat mai.
Tigre és el nom del gos, imagino que pel seu aspecte atigrat. El van treure de la gossera molt desnodrit i amb seriosos problemes, però ara fa goig encara que en la seva mirada queden signes del seu passat. És molt afectuós i obedient, tant que em vaig quedar al · lucinada quan li vaig dir, anem al sofà i a la primera ho va entendre perfectament. Direu, què té d'extraordinari? doncs simplement que l'he vist només tres cops i és un pit bull. Vaig decidir no anar a dormir fins a tenir notícies de l'hospital. En Tigre em va deixar lloc i, quan vaig seure, va recolzar el seu cap sobre el meu braç. Va respirar profundament, com el qui diu PACIÈNCIA!  i va tancar els ulls, cercant una carícia.
Li vaig posar la mà sobre el seu cos, i entre carícia i ronquet, ens vam quedar endormiscats fins que va arribar el meu fill. Ho vaig saber perquè en  Tigre movia la seva cua enèrgicament, encara que no va baixar del sofà.
No eren males notícies, la seva chicota havia de quedar en observació tota la nit per a més seguretat.






En Tigre i jo ens miràrem i ens vam dir
fins a una altra, ha estat un plaer!!

23 d’abril 2012

SANT JORDI

Sa lluna  - Sant Jordi 2011-

Aquest any no pot ser ...
avui, des d'aquesta illa, us
vull deixar el meu record
Ja sé que no s'estila ,
però un dia és un dia,
llibres pels  nins,  i
roses per ses nines !!

Amics,  amigues,
feliç diada de Sant Jordi !!
Bessets

-es racó de sa lluna-



22 d’abril 2012

L'engronsadora

Proposta de Relats conjunts "gronxador"
Mireu-me aquí!
Avui que la pluja em xopa, relliscant gota a gota sobre el meu cos cansat 
Avui transformada en els meus ulls, mostra el meu sentir
com tantes vegades ho han fet el sol, el vent, la boira, la neu ...
 
Avui,  abandonadam'acompanyen els records de 
promese
il·lusions 
cançons 
somriures 
silencis 
paraules d'amor
      de les que he estat testimoni mut
 
Podria escriure tots aquests moments instal·lats entre les meves fustes  
-que faig servir,  a manera de memòria-   
per omplir els meus llargs dies de solitud

A la nit, em segueix acompanyant la meva fidel amiga,  la lluna 
Ella m'explica del curs de la vida de tots aquells que van passar per aquí .

 Molts  m'han utilitzat per als seus millors moments ...
eren altres temps !

Jo, recordo a tots... 
 pocs em recorden a mi

19 d’abril 2012

A VEGADES...


A vegades,  penso que em manca vocabulari per expressar
els meus pensaments, els meus sentiments, les meves sensacions ...
a vegades,  he de demanar disculpes pel fet de no saber-me expressar ...
a vegades,  em sap greu que no m'entenguin ...
dissortadament,  no tinc el do de la paraula.

Avui  m' ha arribat  aquest  vídeo que explica
el post de  - les etiquetes -  millor que les meves paraules
i el vull compartir amb vosaltres.


                                                  Cliqueu >>>>  VIDEO

G R À C I E S !!





18 d’abril 2012

FOSCOR



Foto -Xesca Serra-







 Tornen els niguls a omplir el cel
 Tramuntana -gairabé inexistent-
  crida al sol que s´ha oblidat d`acaronar-la.
  Plujes vindran que obriran espais de llum
  i, enmig de tot...
                  el desig de veure´t