28 de maig 2012

ESTATS D´ ÀNIM

Avui em passa
i no sé si toca o no toca
però em passa.

Recordo el lloc
com si ja hi hagués passat
abans ... ja fa anys
quan vaig prometre no tornar.

 
No, no em vull quedar
 i  avui em passa
 no sé si toca o no toca
però  no puc volar.




Unas veces me siento
como pobre colina
y otras como montaña
de cumbres repetidas.

Unas veces me siento
como un acantilado
y en otras como un cielo
azul pero lejano.

A veces uno es
manantial entre rocas
y otras veces un árbol
con las últimas hojas.
Pero hoy me siento apenas
como laguna insomne
con un embarcadero
ya sin embarcaciones
una laguna verde
inmóvil y paciente
conforme con sus algas
sus musgos y sus peces,
sereno en mi confianza
confiando en que una tarde
te acerques y te mires,
te mires al mirarme.

Mario Benedetti

24 de maig 2012

més ART




Yo soy de ciencias, como se decía antiguamente, pero en 4º si no recuerdo mal dábamos historia (antes de elegir si queríamos ciencias o letras) y recordar nombres de maestros y relacionarlos con sus obras era una pesadilla para mí. Ponía codos, horas y horas, pero no me servía de mucho -eso creía yo- porque los resultados en ese momento daban pena.
Pasados muchos, muchos años empezaron a dar fruto. Me sorprendía cuando aparecía una imagen y sin pensarlo dos veces, sabía de quién era o a qué estilo pertenecía...
También tuve una profe excelente, nos pasábamos las clases con recortes y fotografías de cuadros y monumentos, e iba inventándose juegos para que aprendiéramos a degustar todo este mundo tan fascinante.


La música es otro cantar. Nací bailando, como he comentado en otras ocasiones. La llevo en la sangre y me invita  a soñar. A los cuatro años daba solfeo, a los seis mis padres cerraron parte de mi inocencia, regalándome un piano para reyes. A los diez me enseñaron que la música no era un trabajo con el que se pudiera comer. A los treinta tuve que dejarlo en una casa de antigüedades, antes de que se convirtiera en polvo, ya que en esos momentos no me podía permitir restaurarlo como se merecía ... sigo viéndome en esas tardes largas de ensayos ... sigo escuchando -como si de un solo se tratara-  el piano en cualquier pieza musical.


ARTE ,   amic Antiqva amiga Alba es   -para mí-  
todo aquello que sale de las entrañas con tanta fuerza
que nos deja bocabiertos y enamorados toda una vida.

19 de maig 2012

-Forgotten sunglasses-

Vladimir Kush -Forgotten sunglasses- proposta de Relats Conjunts


Com cada divendres esperava ansiosa l'hora de sortida. Era l'únic dia que tenia la tarda lliure i aprofitava per fer una passejada pel casc antic de la ciutat. Abans, de petita i d'amagat de la seva mare, ho feia quan sortia de les classes de piano. La seva mare sabia que el Sr Tàpies mai planyia els minuts pel bé dels deixebles i aquesta era la seva coartada.
El seu professor, a més de ser un excel · lent músic, els parlava de la importància de la cultura i els introduïa    - a poc a poc, com si d'un joc es tractés en el món de la fantasia dels escriptorspintors i músics de la seva època . Els conduïa d'alguna manera, a visitar el casc antic, on residia la màgia de la ciutat. Menudes botigues esquitxaven els carrers, cadascuna tenia el seu encant i ... els seus anys, en les quals podies perdre fàcilment la noció del temps.


Ara, ja no havia de mentir a la seva mare, ni escapar després de les classes, encara que fossin uns minuts.


Ara,  era capaç de passar-se tota la tarda submergida en aquest món.

La primera aturada, la llibreria de la Srta Anna. En molt poc espai s'amuntegava  una  excel · lent col · lecció d'obres i malgrat el poc espai, l'ordre natural dels llibres prevalia, potser dictat pels seus propis autors. Sempre hi podies trobar qualsevol llibre. Li encantava veure com acaronava els llibres, com si es tractés dels seus propis fills;  com explicava, a cada persona que entrava, tots els detalls del llibre que havia triat.

La segona, "La casa de la música". Un rètol amb un gran pentagrama i en ell dibuixades totes les lletres com si fossin notes. En el seu interior instruments, des d'un piano fins a una flauta, mimats per Josep que els tenia sempre afinats. El seu record de quan tocava als carrers, acompanyat pel seu gos  i  el saxo, permetia als novells la possibilitat d'adquirir els seus instruments i els seus coneixements a molt bon preu. Es quedava embadalida quan tocavaho feia sovint quan es feia de nit ... sobretot en nits de lluna plena.


En un carreró, el més estret, hi havia el racó que l'atreia més. La fantasia cobria tots els seus racons, aquella tenda d'antigüetats li havia donat moltes hores de somnis. Tenia un aire de misteri que la tenia atrapada. Recordava que, entre les seves coses, hi va haver durant molts anys una peça que li cridava l'atenció. Era un quadre d'uns ulls mirant a través d'unes ulleres de sol. La primera vegada que el va veure, un calfred va recórrer tot el seu petit cos. Fins passat uns anys no va descobrir la llegenda que mister Kush havia situat en una tauleta a sota l'obra ... " SI ENS MIRES, MAI MENTEIXES ".  Recorda un dia que quan va anar a la tenda, el quadre ja no hi era i li va preguntar què havia passat amb ell. Mister Kush li va dir que l'havia venut tot i el perill que tenia, no sense haver advertit al seu nou propietari de tota la seva història. Poc temps després, asseguda en una cafeteria, va llegir amb sorpresa que la mansió d'un conegut milionari havia quedat tota cendres,  salvant-se inexplicablement el quadre que ella reconeixia perfectamentUnes setmanes després, el quadre va tornar a la tenda.
Ara ja no li produïa esgarrifances,
fins i tot li semblava veure
un somriure en aquella mirada.








16 de maig 2012

...MISTERI

1 de setembre-1985

Com sóc?
Observadora, intel · ligent
encantadora, dolça
somiadora, trapella
simpàtica, viatgera i ...
no tinc iaies !!

-Si noia, tot això està gaire , però no ets perfecta !
-valja ho sétinc un petit defecte ... em mossego les ungles des que em va sortir la primera dent, però ...
-Res, això està molt malament i ho saps !
-T'ho explico? era molt, molt petita i mumarona em fregava pebre de cirereta per treure'm  "la mania".  Quan va sortir al mercat el "mordex" també ho va provar. En ambdós casos em va acabar per agradar ??  No sé que dir-te noia, no ho recordo, però jo seguia mossegant-me les ungles.
- Egsss... quin fàstic!
- I això no era tot, sempre que em veien amb la mà a la boca, em deien "nina, les ungles!",  seguit d'un copet a la màEstà clar que en aquell moment deixava de fer-ho, però tampoc va servir perquè ho deixés definitivament.
 
-Em vols fer creure que no te n'adones quan ho fas? ... va dona!
- No, molt cert, no me n'adonoMoltes vegades m'he preguntat quan desapareixen les meves ungles? Pots estar segura que sempre que m'enxampo amb la mà a la boca, la trecPerò ha d'haver d'altres moments en què no sóc conscient, sinó les lluiria ben maques.
- I mai no les has vist llargues, ni pintades? 
- mmm ... si clar, en dues ocasions ... espera que busco fotos ... crec que les úniques que tincufff ... i fa molt de temps! 
- Mira-la a ella que joveneta i bella!!,  ja gairebé no recordava aquest dia.  
- Que si dona!  La primera,  em casava i tothom em preguntava què faria amb les meves ungles. Un vestit preciós, estil Sissi", una cintura de vespa ... La cabellera negra, llargaarrissada natural i esquitxada per uns llacets blancs ... i les ungles !
Em vaig posar en les mans d'una esteticista, em va mirar amb cara de pena i em digué que, a quinze dies de la data,  poc podríem fer si no estava disposada a no posar-me la mà a la boca ni un sol segon. Vaig dir que ho intentaria i a partir d'aquell moment, tots es van posar d'acord per ajudar-me en l'intent ...
la de vegades que vaig haver d'escoltar "aquesta màaaa" o aguantar els "divertits" copets dels més propersPerò ho vaig aconseguir, ho vam aconseguir i vaig arribar al dia amb les ungles sobreeixint del dit, una mica ... eiii, però ja no semblaven les mateixes!.  I aquí tens,  les dues úniques fotos que mostren el canvi. 
L'altra fa poc i no tinc imatges, d'una nit que ens anàvem de festala Sargantana em va pintar les ungles, no les portava molt llargues, però amb la seva habilitat me les deixà moníssimesElla si que en sap!!
- Si , si, ja ho recordo. I vols dir que no podries deixar aquest vici?
- Mira tu,  només fa uns quants dies que he arribat a una conclusió.  Després de més de cinquanta anys, m'he adonat en aquests últims, que el dilluns és el dia en que porto les ungles més llargues o quan torno de vacances. Tot el cap de setmana no les toco i dic jo ... serà que la feina m'estressa?, serà que el meu cos (savi que és), necessita d'harmonia per mantenir l'equilibri? ... Antigament deien que era falta de maduresa, només sóc madura els cap de setmanes?, hehehe no ho crec !!
- Bé, tot això està molt bé, però que hi penses fer?  Podries prometre que deixaràs de mossegar-te-les?
- Prometre no, intentar-ho síperò estic segura que -el dia que em jubili- les meves ungles lluiran magnífiques, sense obsessionar-me per aconseguir-ho ;)
  
  - Bona nit lluneta ...
- Bona nit lluna ... 
      descansa tranquil.la !!



12 de maig 2012

com la NEU





  Mira la neu  i ...
escolta el seu silenci






et reconeixes?




    mut
    fred

    absent



Escucha tu silencio,
para que  -cuando surja la palabra-
acaricies mis sentidos
con tu verdad.

09 de maig 2012

IMaGINaCIÓ

-aPARAULA’m-  proposta Victor Pàmies



- SI HO IMAGINES HO POTS FER -

La meva gratitud al meu estimat amic Jota
que ha aconseguit - amb molt d´esforç -  ;)

que trobara l'autèntic significat d'aquesta
bella paraula.


 

06 de maig 2012

MUMARE


Que dur és mare tenir records -d'aquells que es tenen en l'absència-  sabent-te encara aquíHaver de recordar el teu somriure, les teves carícies, les teves paraules i no tenir-les. 

Avui he anat a veure'tt'he portat les flors que a tu t'agradaven ... t'agradan, veus el que vull dir-teAixò que estic vivint és una altra realitat, en un altre temps que no hauria de ser aquest ... I de vegades em pregunto, com ho viuré en la teva absència si ja ho estic vivint ara?

Avui cercava la teva mirada, les teves paraules,
el teu somriure, les teves carícies
per dir-te com t'estim

04 de maig 2012

Sa TaSsEtA

 
I ara sóc aquí i vosaltres allà,
davant aquesta tasseta que em
porta a moments irrepetibles.

Saps nina ... sabeu nins ?
us estimo perquè  sou
COLLONUTS !!

Fins aviat !

03 de maig 2012

COMPARTINT...



sa lluna ( Figueres, 30 d´abril )


Ens tornem a trobar-com fan els amics després de molt de temps-amb molta il · lusió i ganes, moltes, d'assaborir tots els minuts junts.
Hem quedat per anar a sopar, parlar de totes les coses succeïdes durant la meva absència.
Una efusiva abraçada de benvinguda, d'aquests abraçades que et fan sentir com si els cossos es quedessin fusionats en un, que et fan sentir tan i tan enyorada i estimada!.
Hem arribat al restaurant entre rialles. Un pa amb tomàquet i fuet amb cava ens acompanya mentre anem contant els nostres secrets. La sobretaula ha estat potent!
Són festes a la ciutat i hem decidit fer una passejada per la fira.
Tómboles, atraccions, xiringuitos de dolços, milers de llums de colors ens acompanyen en aquesta nit tan especial. I provem sort amb les escopetes de balins. Amb els punts obtinguts ens dirigim a cobrar el nostre premi. Quan el senyor ens indica el que podem triar no hi ha cap dubte per a mi, sé que a ella li encanten les tasses per prendre la llet. Ens mirem i li dic si, la taça. Ella - que és molt més observadora que joes fixa en una capseta on s'amaga un joc de cafè, dues tassetes amb els seus respectius plats i ràpidament les dues assentim, si, si aquestes!!. Els nois somriuen i assenteixen també. Ens dóna a triar color i les dues coincidim en el mateix ...
Hi ha concert i ens dirigim al recinte, tenim ganes de saltar, cantar, ballar i el grup és l'apropiat per a l'ocasió. Hi ha molt d´ambient, la majoria joves que podrien ser els nostres fills. La música ens invadix i ens movem al ritme de les notes, recordant vells temps. En aquests moments semblem  adolescents en el seu primer concert. Cantem, saltem, cridem i aplaudim com a veritables fans!!.
Desprès d'una estona, mig esgotats però eufòrics ens anem al cotxe, l'hora dels adéus s'acosta i ens mirem dient... fins molt, molt aviat!. Ella em recorda que m'he de portar una de les tasses...

Abraçades, bessets, núvols als ulls i no mirar enrere ...
-continuarà-

01 de maig 2012

DESCANS


sa lluna (Puigcerdà, abril-2012)


ELS  ULLS  S´OMPLIREN  DE  LLUM
I  L´ÀNIMA  DE  VIDA 




sa lluna (Puigcerdà, abril-2012)