29 d’agost 2012

PAGESIA

En Xexuen els comentaris en el seu post dedicat als castellers, em feia diverses preguntes:
- Et vesties de pagesa? ... Si
- Per quin motiu? ... Per tradició
- Algun tema tradicional, o per anar a feinejar al camp? ... No he feinajat mai al camp, sóc de generació posterior a quan es feiaper a ells era la seva roba normal de tots els dies.

I he pensat que si ho explico amb imatges podria quedar millor, AQUI
Quan era petita hi havia una tradició de vestir a la mainada de pagesos, es feia en gairebé totes les festes dels pobles. 

La meva àvia Paula  - amb la qual vaig compartir tretze anys de la meva vidaanava vestida de pagesa gairebé fins que es va morirNo en les festes, no, ella es vestia cada dia amb la seva faldilla llarga, el gipó, el rebossillo i el davantalQuan se'ls tallava els cabells a les nenes, es guardava en forma de trena per afegir al cabell natural i fer la trena més vistosaL'àvia la pentinava tots els dies, abans de enganxar-la a la seva

Sa meva padrina Paula i els néts

Ballant amb el meu germà












Després de la seva mort no em vaig tornar vestir fins que vaig conèixer al pare del nostre fillEra de Binissalempoble reconegut pels seus vinsPer la vermada es fa una gran festa i la gent del lloc, sobretot els joves, van preparant unes setmanes abans les carrosses que desfilaran l'últim dissabte de setembre. Els motius de les mateixes poden ser reivindicatius, de protesta, de la vermada... i totes opten al premiDurant els anys que vaig participar, en tres vam quedar campions (que recordi).  Els que quedaven en primer lloc, tenien l'opció de presentar-se posteriorment a Palma, a la festa de Santa Catalina Thomàs, la BeataI els diners aconseguits amb el premi s'utilitzaven per a liquidar despeses i fer un dinar tots plegats.

Aquí us deixo unes imatges, des de les primeres a aquestes havien passat més de 30 anysUs ensenyo una de les carrosses amb la qual vam obtenir el primer premi, com podeu veure, és un treball de xinesos. En algun lloc he de tenir la de la plaça de l'Església, amb la seva façana i tots els detalls, si la trobo, la enganxaré més tard.

el meu fill ben petit


Posesió mallorquina a escala petita
 
 
mireu els arbres darrere del meu fill
 
les cortines eren de roba
 
 
FOTOS PRÒPIES
 
 


 



27 d’agost 2012

ANGOIXA

 


AGOST 13, DIVENDRES   
Una setmana de vacances, havia descansat i començava a tenir totes les coses al seu lloc. Encara li quedava una setmana més, però estava feliç d'utilitzar el seu temps lliure en fer una llar.
Des del dia 31 de juliol, primera nit que va passar en aquest lloc, sentia una pau infinita. Havien quedat enrere tres anys de patiment.

 
 

Aquest últim any la va marcar amb  excessiva duresa i en els últims dies, semblava que les forces anaven a abandonar-la i no obstant això, era quan més es creixia. Sabia que no podia parar fins a sortir de tot i tenia poc temps. Gairebé sense dormir, ni menjar, va anar fent la mudança amb l'ajuda d'uns amics a estones i, d'altres, en solitari.
Recorda la primera nit aquí, com tot estava desmuntat, va tirar el matalàs a terra davant del balcó i es va quedar adormida mirant les estrelles.
Ja havia menjat i abans de descansar estava recollint la cuina. De sobte es va començar a sentir marejada. Un fort dolor a la boca de l'estómac, va pensar que alguna cosa li havia fet mal. Era un mareig estrany, no li venia de gust seure, ni molt menys estirar-se. 
En aquests moments la va cridar un amic.
- Vaig a fer un cafè a casa teva, et va bé?
- Estic molt marejada, no que em passa.
- , ara vindré, ja faré el cafè jo.

Des d'aquest moment fins al matí següent semblava que tota la felicitat s'anés a esvair com el fumNomés va tenir temps de dir-li al seu amic que cridés a algú, que la cosa era greuEn un segon va quedar paralitzada de mig cos, el dret. La llengua semblava haver crescut i penjava del costat esquerre dels llavis. Les paraules sortien amb una veu ronca i desconegudaLluitava, cridava i donava cops el seu cos dormit amb l'única mà que tenia moviment.
- Ara no, ara no! ... Vull ser feliç!

Quan va arribar a l'hospital del poble i després de fer-li un TAC, activaren el Codi Ictus i amb una ambulància fou trasladada a l'hospital de la capital, on l'equip de neurología l'estava esperant.
Aquella nit va quedar en observació, un neuròleg anava passant de tant en tant per punxar-li els peus i preguntar.li què havia fet o pres. Ella va deixar de lluitar, anava recordant la vida en segons, mentre el seu cos repetía fins a set vegades el procés per rematar-la.  La nit es va fer molt llarga i al matí, amb els primers raigs de sol, va sentir una veu dolça que li deia ...
-Te vamos a asear un poco,  no te preocupes,  todo irá bien.
L'aigua tèbia, la dolçor d'aquelles mans la van fer reviure.
 
La portaren a una habitació de seguiment, sola i monitoritzada.  Durant un mes li van fer tot tipus de proves. Va decidir que  - com ningú parlava de rehabilitació s'aixecaria i caminaria. Primer, trobar l'equilibri, més tard unes passes per arribar al bany. Dies després, envoltant el llit, i al mes,  donava petites passejades per la planta. Li costava mantenir una conversa llarga, les paraules es quedaven enganxades entre el paladar i la llengua. Però en cap moment, des del fatídic dia, va perdre el coneixement del temps, de les coses ni de les persones.

La van marxar a casa, sabent que vivia sola, sense cap tipus de rehabilitació per als mesos posteriors, ni seguiment psicològic. Set mesos de baixa, de recuperació en solitari. El que rebia estant de baixa, tot just arribava per al lloguer i poc més. Encara sabent que podria haver demanat la invalidesa, sabia que això podria durar una eternitat fins que l'atorguessin,  i va decidir  - per necessitat, més que per altra cosa demanar voluntàriament l'alta.


Figueres / Agost-2012

 
 
 
 
Aquest mes, el dia 13, va fer dos anys d'això. Tinc, encara, la necessitat de fugir de casa quan arriba la data i tenia vacances. Vaig pensar que el dia següent era l'aniversari de n'Àngels, podia fer-li una visita  i  celebrar juntes la vida.
 
 
 
 
SALUT !!
 
 
 
 
 
 

25 d’agost 2012

M A N D A L A


Na Sargantana ens va parlar de les mandales i n'Assumpta ens va convidar a pintar

Impressions : És la primera que pinto en ma vida. Tinc mala visió i pols  per no sortir-me de les ratlles. Els retoladors mullen massa el foli,  millor pintures.

Experiència : molt bona  -  m'ha agradat - relaxant!

Pensament abans de pintar : Terra

Música ambient : Lluis Llach

 

23 d’agost 2012

22 d’agost 2012

MIRADES DIFERENTS

L'ull sempre amatent, perfecta maquinària que ens permet apreciar la bellesa de l'Univers, amb tots els objectius al nostre abast.
-curta, mitjana i llarga distància -
Tot i així, quan es tracta d'una càmera, no sempre el clic resultant mostra el que l'ull veu. Mireu, una imagte amb tres càmeres diferents, des de llocs diferents i en cap es veu al que l´ull va veure.













Veieu aquests puntets verds, era un efecte especial que planava per tota l'escala,
creant un ambient molt màgic.

De vegades la màgia s'escapa quan menys t'ho esperes,
cal tenir els sentits oberts al món que ens envolta,
per a gaudir plenament de tot el que ens ofereix.





20 d’agost 2012

J u G u E m ?

Com cada matí et vaig trucar ...
- Bonjour nina, com va?
- Bon dia bonica, què fas?
- Sóc a la cafeteria a punt de berenar, t'espero?
- Vols dir esmorzar, aquí berenem a la tarda.
- Jeje ... a Mallorca, berenem al matí i a la tarda.
- Vés fent, et recullo en mitja hora, et va bé?
- D´acord, en mitja hora a la Rambla.
- En arribar et truco, fins ara !
La cambrera es va acostar amb un croissant integral i un cafè amb llet ... ummm !
En vint minuts plantada a la Rambla.
- On ets?
- A la part de l´estatua,  i tu?
- Al principi de la Rambla, vés caminant i ens trobem enmig.
- Eiii fa calor !!  m´havia ficat en una cafeteria que semblava un vaixell, molt original !
- Vols que juguem? ... he pensat que podriem anar al Museu del Joguet.
Crec que les dues vam obrir uns ulls de pam i mig ...
- Si, síiiiiiiii !!
- Anem doncs !!

Cadascuna amb una càmera per dibuixar instants.
Avui vull compartir aquests moments.

          


      
       Quan arribava el circ, era festa major ! 



I d´aquí va sortir
el meu esperit de viatgera 


   
              I molt abans ...  la que seria
               la meva passió tota ma vida













                                       
Pales - rastrells - poals ... "Sóller"

















                                    

























          Un petit secret ...
          encara jugo amb elles ...











Varem anar trescant, d´any en any, pels records de les nostres joguines. Amb unes si hi varem jugar, n'hi havia d'altres què només varem veure i no passaren per casa...

Olles, platets ... "menjars"!






I vam seguir jugant ...





N´Ernest anava amunt i avall sense parar


Ja ho hem vist tot, o gairebé, perquè hi podries passar hores i hores ... Era hora de marxar i quan vam sortir del museu, li vaig dir a n´Àngels que volia provar de saltar a un joc que hi havia just a la porta de l'entrada. La vaig carregar amb les meves coses i apa!!  No tenia teix, però vaig botar, primer amb un peu, després amb dos.

- Saps com em dèiem quan érem petites? el joc del "piso", totalment clara la influència del castellà  en el col·legi  de  "les monges blaves".



GRÀCIES NINA, PER  JUGAR  AMB  MI !!

12 d’agost 2012

NOMÉS UNA XIFRA ??

    Aquest aparell té un visualitzador de visites al raconet,  com gairebé tots teniu en els vostres blocs.  
      Avui ha arribat a una xifra màgica i he volgut fer un parèntesi per agrair a tots el vostre interès.

Demà me'n vaig uns dies,
però encara no he decidit què fer amb el portàtil
m'acomiado de tots vosaltres, de moment,  
fins dijous !!


   Siau feliços !!!

 


Ps: Pons,  també  HE  TRET les meves visualitzacions de pàgines. ;)

D'UN AMIC (i tu què vols?)


 por Antonio Jesús Torres Márquez  ( Blog:  La sonrisa de Hiperión )



Él y ella paseaban

Pasa una estrella fugaz.
- ¿La has visto? Pide un deseo.
Pasa un segundo
de placidez. Sereno.
- ¿Qué has pedido?
- Da lo mismo. No se cumplirá.
(Él quería besarla hasta el amanecer)
- Venga qué has pedido.
- La paz en el mundo.

Antonio Jesús Torres Márquez

11 d’agost 2012

CARTA ... OBERTA A TOTHOM

Aquesta carta l´he redactada aquesta matinada, quan estava cansada de voltar al llit i no entenia perquè un simple comentari havia deixat en dubte la meva manera de procedir. Ara, na Montserrat m'ha demanat disculpes per activa i per passiva, que agraeixo. Però vull fer pública la carta on queda reflectida la nit que he passat sense dormir. Imagino que la calor ens deixarà, si més no, el cervell intacte. 
- i aquí pau, i en el cel glòria -

Benvolguda Sra. Montserrat Aloy i Roca (Cantireta) :
Com a comentari al seu escrit del seu bloc, del dia 10 d'agost,  LES MEVES OLIMPIADES,  faig pública aquesta carta.

Ja va tenir l'oportunitat de fer-me arribar el seu descontent sobre el meu comentari que "m'havia agradat tant el seu poema del seu anterior post, que l'havia guardat en un lloc molt especial per a mi". I ho va fer d'una forma totalment visible per a tots aquells que passaran a felicitar-me per la meva nominació. No contenta amb això, va fer públic l'esmentat post. Alertant a tots els possibles cercadors de fortuna, que estava "lleig copiar". Quan vaig voler deixar comentari al seu post, en el qual m'ha deixat com a mínim de plagiadora, em vaig trobar amb això :
Us heu connectat com a Sa lluna.  No podeu afegir comentaris amb aquest compte.

Montserrat, li vaig enviar un correu personal ahir a la nit, amb el comentari que volia deixar al seu blog i no he rebut cap resposta. A més de saber que és lleig copiar, també em van ensenyar que és lleig tirar la pedra i amagar la mà.  Imagino que no li haurà donat temps a passejar pel meu blog, segur que hi trobarà un munt de faltes. No sóc docent i tots els meus estudis es van realitzar en llengua castellana. Cada post que pujo en la nostra llengua, requereix per a mi un esforç afegit en haver de fer servir traductor (afortunadament cada vegada menys, a això se denomina ser autodidacta, no? ).  La meva experiència amb el català es redueix a un curset de tres mesos per poder ajudar al meu fill en els seus estudis, ja que ell si va tenir la sort de poder aprendre'l.  Li asseguro que si jo escrivís en la meva llengua materna, pocs dels meus seguidors podrien entendre molt del que escric. Els meus esforços es veuen compensats amb els comentaris i l'afecte de tots ells.

En el meu comentari li deia que no tinc cap necessitat de plagiar els seus escrits o poemes, jo ja sóc rica en amics que saben com sóc. En aquest punt, li diré que conto entre les meves amistats amb diversos escriptors i poetes, que tots han publicat, que tots m'han enviat els seus llibres a casa o lliurats en mà, que algún té editorial pròpia,  d'altres contactes importants amb elles, i que si al meu bloc ha aparegut algun poema d'ells, sempre ha estat amb el seu consentiment, tot i  que hi ha prou confiança per fer-ho sense el seu permís.

El meu bloc és molt humil, hi ha una mica de tot el que sento i sóc, sense cap pretensió ... mentida,  amb l'única finalitat de la lectura, l'entreteniment, el poder compartir i fer amics (virtuals o no). Aquesta és la riquesa que jo atresoro.

I per no allargar i ser pesada (aquesta vegada amb raó), només dos comentaris més:
1- Abans de presentar-se a un concurs o publicar un llibre, no és molt lògic que s'apugin els poemes o relats a un bloc. Algun dels nostres estadistes li podria dir la quantitat de persones que estan llegint els seus escrits a través de Google. És més fàcil vetar el meu, però no més lògic.
2- Si vostè vol arribar a totes les cases amb els seus poemes, no vagi tancant portes abans de publicar ... qui sap qui pot donar-li una mà en un moment donat!.

Salut, felicitats per la seva nominació i sort!

Paula (sa lluna)
11-agost-2012

10 d’agost 2012

PROTESTA ...





He imprès la pantalla de lectura de Blogger. Com podeu observar, des del últim post de na Carme sobre les nominacions fins al del dia anterior,  han passat 5 dies.

Ahir, quan vaig entrar per felicitar-la, vaig veure que entremig hi havia publicat dos posts més,  que jo no en tinc constància. Em pensava que na Carme estava de vacances, encara que era molt extrany ...

Estic enfadada i demano disculpes si ha passat amb altres blocs.

Ho sento, nina!!

I als de Blogger, una micona de serietat, si us plau!!

09 d’agost 2012

NOMINACIÓ AL PREMI C@T REVELACIÓ

PREMIS C@TS 2012



Agraïda amb tots els que passeu per aquí, amb tots els que m´heu animat des dels vostres comentaris i  -si  em permeteu- especialment a na Sargantana i en Follet, per haver pensat  en aquest bloc com a regal que em faria molt feliç. Enhorabona a tots els nominats i ...

BESSETS  I  AFERRADETES
PER TOTHOM !!



07 d’agost 2012

LAGARTIHO DUNDEE

Amics i amigues blocaires, avui com podeu veure he pujat el post nº 100 i de bon matí tenia la intenció d'arreglar la casa i deixar-ho tot a punt per a la celebració de l'esdeveniment amb tots els que teniu la gentilesa de passar pel meu raconet. I així ho he fet. He començat la neteja molt,  molt alegre i amb música  (que és la millor forma de netejar)  i quan he acabat, només em quedava posar els pastissos  - que havia fet la nit anterior -  a taula i treure el cava ben fresquet ...
maradedeudelsantroservergesantíssima!! quan he obert la gelera els pastissos no hi eren,  i l'ampolla de cava tampoc!! ... Què estic perdent el cap potser?? ... Estava segura que no era un son, però començava a ser un malson!! ... amb la meva desesperació he sortit al balcó per agafar aire i pensar bé el que estava passant ... del crit que he pegat m'han sentit des de la catedral de Palma.  M'he trobat aquest element mirant-me,  amb un somriure d'orella a orella,  i amb un cossiol a les mans ...
-  Zeñora,  zeñora  no me grite!!
-  I qui ets tu? I per on has entrat? I què has fet? I...
- Zeñora más dezpaziiiito que no me entero, una preguntita detráz de otra ... que hay tiempo muher!!
- Què dius, que això és casa meva!!
- Que ziiii rezaláaaa, que ja ho zéee!! Mire uzté, que yo zoy el primo de la Zarganta i avui me ha dicho que habia fieztuki aquí. Cuando he llegao, la múzica eztaba muy fuerte i como no la he vizto, poz me he dao un pazeito por la cocina, i no vea que paztelitoz máz ricoooooz me encontré!! Tiene uzté un arte para eztaz cozas, querida mía!
- I ara què faig amb els convidats? T'ho has menjat tot i ja no dóna temps de fer-ne més.
- No ze preocupe Lluneta, porque uzté ez za lluneta, que lo zé de molt bona tinta. Zus amigoz y amigaz no ze enfadarán, ya me he dao una vuerta por eztos mundoz y tooz zon gente guay!
- Ara mateix truco a la Sargantana i que em digui què hi fas aquí!!
- Vagi, vagi i le diga que zoi Dundee, zu primo de laz Auztraliaz ... por zierto guapetona,  aonde te dejo el tezt que te traigo como regalo?

- Sargantanaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!

05 d’agost 2012

CERTESA


Perquè el temps dels matisos s'ha acabat
el temps de pors i incerteses
només n'he d'estar segura d'un sentiment
i ho estic

T'ESTIM

02 d’agost 2012

Per a Tu . . . ÀNGELS

- Ulls que parlen -


EL CAMÍ QUE NO FAIG

Passejaria amb tu per una vella
ciutat desconeguda i m'hi perdria.

Ara em perdo també, sense ni moure'm,
i em cansa molt el camí que no faig
i la incertesa estulta de les hores.

Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,
transcorre absurdament entre foteses
i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's
l'ombra del jo tenaç i reptador
que ha conviscut amb mi tota la vida.

Potser per això enyoro, melancòlic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris.


- MIQUEL MARTÍ I POL -






Quan vaig veure els teus ulls,
 me'n vaig enamorar
    de la teva ànima. 
              (Paula)