07 de gener 2013

IL·LUSIÓ


- Au nens, al llit ràpid i sense aixecar-se ni obrir els ulls fins demà al matí, ja sabeu que si els Reis senten soroll no deixen regals.
- Papà explica'ns  un altre cop que fas quan arriben, vaaa!
- Quan arriben, tinc preparades ensaïmades amb la xocolata desfeta que ha fet la mare per als Reis i garroves per als camells, i després de deixar els regals, mengen ràpidament i se'n van, perquè han d'anar a moltes cases ... i el pare té feina al forn.
- I parlen amb tu?
- Si, clar que si ... i ara, al llit! Bona nit, que descanseu .

                           - Bona nit, papà ... els hi donaràs bessets de part meva?
                           - Si, ho prometo,  ara a dormir!
 
 





Han passat molts anys, he passat de filla a mare, però sempre he viscut aquesta nit amb la mateixa il · lusió de quan era petita, imagino que quan sigui àvia continuarà en mi amb la mateixa intensitat.
 
 
Us deixo aquí, a la imatge de la dreta, regals i records que encara conservo sota la finestra de la meva habitació.

Aaaah ... aquest any  -quan he obert els ulls-  la meva sabata estava plena de bessets i aferradetes, i la llum d'un nou dia.



44 comentaris :

  1. Què maco el diàleg amb el pare! M'ha recordat tantes coses!
    Felicitats per viure la màgia i saber compartirla.
    Un petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps? No entenc el món sense aquesta màgia. :)

      Bessets, nina.

      Elimina
  2. Quan hi ha nens pel mig la il·lusió és sempre més gran, ja fa uns anys que ho visc de manera molt més calmada. Però els nens ho canvien tot i venen ganes de tornar a la màgia només per veure'ls la cara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, canvia tot quan veus els seus ullets innocents. A part dels meus records com a filla, tinc els de mare i moltes anècdotes de quan el meu fill era petit, gairebé semblava més petita jo que ell.

      Nit freda avui, tapa't bé!
      Aferradetes.

      Elimina
  3. La il·lusió es renova a cada generació de nens... inevitablement.

    De tota manera, mai no es perd del tot.

    Gràcies per les històries tendres... aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ja no tinc menuts per casa, però quan veig les carones dels nens al carrer quan surten els Mags d'Orient, encara m'emociono.
      Gràcies a tu, nina!

      Aferradetes tendres!

      Elimina
  4. Són moments màgics, i tant, de nens i de papes (i d'avis!), aquella barreja de nervis i il·lusió, és un miracle que al final s'acabin adormint... ells i nosaltres :)
    Molts bessets, lluna, quina sort tenir un pare que parla amb els Reis!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, el meu pare xerrava amb ells i m'ho vaig creure sempre. :)

      Bessets i aferradetes, nines!

      Elimina
  5. il·lusions que no s'han de perdre mai!

    Quins bons regals hi havien dins la teva sabata,potser hi cabria la meva aferradeta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho tinc bo de fer Joan, molt fàcilment i alguna que altre desil·lusió també hi ha ... sinó tot seria massa bo, per tant no real.

      I tant,totes les aferradetes que em vulguis donar, les vull totes!!
      Bessets.

      Elimina
  6. Què no ens falti mai aquesta il.lusió!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense il·lusió no hi ha vida, oi?

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  7. TU es que n'ets una marassa tota tendresa i bon rotllo he Lluneta ?. Aquestos records es queden enganxats per sempre entre pit i esquena com un Tombet!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs faig el que sé i puc, de vegades no és tan fàcil, pero sempre ho intento.
      Bons records nin, i més que en tendrem!

      Varen arribar bé les aferradetes i sense retard, gràcies!
      Bessets.

      Elimina
  8. Gràcies pels bessets i les aferradetes que els reis han escampat des de les teves sabates. Que no es perdi la màgia pq si un dia passa això, ja res serà el mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha tants instants màgics que espero que sempre n´hi hagi un cada dia.

      Encara en queden per si en vols més...
      Gracies, nina!

      Elimina
  9. no perdem mai la il·lusió, és la base de la nostra vida. Per si en faltàven....més besadetes i aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. ummm ... que contenta em fas!!
      Saps? mai sobren i sempre són benvingudes.

      Bessets, nin!

      Elimina
  10. fa molt de temps que jo he canviat la il·lusió per mitjons i aftershave, que trist xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaaaa que no es digui ... ja has agafat aferradetes i bessets? No esperis més i omple la teva vida de somriures i veuràs que la il·lusió torna, també la pots omplir de xiquets. ;)

      Veus? a mi em fa il·lusió que deixis comentaris.

      Elimina
  11. M'ha recordat algun dels diàlegs que teníem mon germà i jo amb els nostres pares! Ja poden passar els anys que la il·lusió es manté intacta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no tan sols la dels nens, la nostra també.

      Aferradetes ben fortes!

      Elimina
  12. la il·lusió de la nit de reis no es pot pedre mai!! Jo també ho recordo amb un somriure als llavis.... Ptonets bonica, que ara feia dies que no passava per aquí!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi el Pare Noel ni fred ni calor, com quan jo era petita no hi era... els Mags si, era tan emocionant la nit, des de la cavalcada passant pels nervis de la nit i la sorpresa dels regals tan ben embolicats que feia pena trencar els embalatges, jejje

      Gràcies per passar...bessets!!

      Elimina
  13. És un record real, LLUNETA? El teu pare feia ensaïmades i era forner? Mmmmmmmmmmmm!!! Què contents deurien estar els reis en arribar a casa teva!! Quin instant de descans en la nit de feina, tan amunt i avall portant els regals a tots els infants... i trobar-se la xocolata amb ensaïmades!! Se'm la la boca aigua d'imaginar-ho!! ;-))

    A casa meva no deixàvem ni sabata, ni mitjó, deixàvem un plat... no sé d'on sortia aquesta tradició, però posàvem a terra del menjador, al costat de la porta de la galeria (en la que hi havia unes grans finestres) uns plats buits, tan sols amb un paperet a dins amb el nom de cadascú... Al dia següent, per dins i pel voltant dels plats hi havia els nostres regals!! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt, molt real, Assumpta. Mumpare era forner (dels de forn de llenya) i feia les millors ensaïmades de Mallorca, cadascuna ben estiradeta, amb el saïm que li pertocava i llavors ben enrrotllades perquè quan sortissin del forn fossin ben cruixents...ummm ara en menjaria una o dues!!

      Molt original la vostra tradició, a casa les sabates, una sola.
      Aferradetes!

      Elimina
  14. Doncs si, mantenir aquesta il·lusió, mantenir un cor d'infant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cor i, a vegades, el cap també.

      Aferradetes!

      Elimina
  15. Doncs sí, s'ha de mantenir la il·lusió
    suposo que té molt a veure amb la quitxalla que corre per casa
    Jo, quan era petit, els hi deixava pa sec pels camells i un got d'aigua
    així m'anava...

    salut i regals

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejje ... a casa ho tenien molt bé perquè el pare era forner, ja saps allò de "en casa del herrero, cuchillo o cuchara de palo", nosaltres de vegades menjavem pa de dies, que no era ben bé dur, perquè el pare el feia amb llevat i es conservava bé molts dies.

      Bessets i aferradetes!

      Elimina
  16. Penso que per grans que ens fem, no la perdem perquè la vivim a traves dels fills, dels nets o els nebots...Pensa que que jo, amb cinc anyets ja vaig descobrir els veritables Reis(una, que era espaviladeta), però la il·lusió no se'n va anar, la vaig viure d'una altra manera, però igual de plaent...
    El millor regal d'aquest any, també ha estat la llum d'un nou dia, que es va repetint...
    Besadetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També era petita quan ho vaig descobrir, mancaven pocs dies per la nit dels Mags i mumare se´n va portar un disgust, per compensar em van regalar un piano. :)

      També ho penso així, el millor regal que tinc és la llum d'un nou dia.

      Bessets, nina!


      Elimina
    2. Jo vaig agrair saber-ho...Perquè a casa érem pobrets i no entenia perquè si jo sempre em portava bé, tenia poquets regals...A partir d'aleshores ho vaig entendre i vaig continuar sent una nena feliç!
      Més besadetes.

      Elimina
    3. A casa tampoc sobraven els diners però jo feia solfeig a l'escola, i van trobar una ganga en una casa d'instruments que celebraven els cent anys d'obertura i com pràcticament serien els meus darrers reis, el van comprar.

      Aferradetes.

      Elimina
  17. A casa teva són els Reis cada dia, perquè cada matí que hi entro trobo un munt d'aferradetes, bessets i llum renovada. M'ha agradat moltíssim el diàleg amb el pare, com en saben de transmetre la màgia. Ara que jo no entenia pas com podia ser que en cada casa s'ho mengessin i beguessin tot, quins golafres -pensava.

    Booon dia, bonica :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així anaven, tota la nit montats en els soferts camells!!;)

      Boooona nit, nina!
      Bessets.

      Elimina
  18. Amiga, yo, a medida que sumo años, me veo haciendo de nuevo "petito", de modo que sigo creyendo en los reyes, cada vez con mas fuerza...

    Un abrazo igual de fuerte, Luna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues yo, a medida que pasan los años, creo más en los Magos, jejje

      Bessets, amic.

      Elimina
  19. Una nit inoblidable.
    La més màgica de l'any.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esper que t'hagin deixat moltes, moltes joguines! :)

      Aferradetes!

      Elimina
  20. El meu regal va arribar en avió, just a l'hora que els Reis es passejaven. D'aquí a uns dies ja em tornarà faltar...
    Besadeta, Lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu és que tens bo amb els Mags i et deixen lo millor sempre, trapella!! :)

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  21. Mantenir la il·lusió viva és la clau de viure. És el millor regal que et pots fer. Me n'alegro que tu la tinguis!

    I més besets i aferradetes, encara que amb una mica de retard. Què vols no tots els reis són puntuals...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això si que m'ha fet feliç, regals d'última hora, ara que ja començava a buidar la capseta vens tu i em portes més aferradetes i bessets. Gràcies, nina!!

      Més aferradetes per tu!

      Elimina

Benvinguts al racó!