16 de gener 2013

PAPALLONES




Avui...parlo de sentiment
de sensacions, d'emocions
de papallones al sentir-te.
 
Tant de bo que volin i volin
no tan sols a l'estómac
que s'apugin al meu cap, 
llisquin pel meu cos i 
es posin suaument al meu cor. 

Tant de bo mai deixin de                     voletejar
               (a Jota/Gener-2011)

52 comentaris :

  1. Saps què passa? Hi ha qui va amb un caçapapallones a la mà, o encara pitjor, amb un insecticida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero no trobar-me mai a ningú així, ni tampoc que et passi a tu!! :(

      Aferradetes.

      Elimina
  2. Jo m'hi apunto, que volin les papallones de nou, que volin!

    Bona nit... noieta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una forma de sentir especial, oi?

      Bona tarda, guapa!
      Bessets.

      Elimina
  3. mai han de deixar de fer-ho, mai. Bona sort en la voleiada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre es belluguin va tot bé.
      Sort per a tu també, sempre!

      Aferradetes.

      Elimina
  4. L'altre dia llegia que les papallones són un bioindicador. És a dir, són una espècie molt sensible als canvis climàtics i d'ecosistemes i que, en recents estudis, s'està veient que la seva població està disminuint. Ens ho estem carregant tot. Així que, Lluneta, lluita per a fer-les sobreviure, a la natura, a dins teu, a dins nostre. Si aconseguim salvar-les, almenys, una part de nosaltres s'haurà salvat amb elles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...i lo maques que són, eeeh! Paga la pena fer-ho, per elles i per nosaltres.

      Bessets.

      Elimina
  5. Que no deixin de papallonejar mai dins el teu cap, i que t'inspirin poemes com aquest tan preciós. Bon dia, bonica!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I al cor, si no voletegen pel cor, no sé jo...

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  6. Bategaré amb força les meves ales perquè t’arribi el meu aleteig, Lluna.
    Abraçades blaves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vingut a un bon moment papallona blava, estic segura que et sentiràs bé aquí i jo amb tu.
      Gràcies pel teus batecs!

      Aferrades argentades.

      Elimina
  7. Espere que no siga una papallona de la llum, perquè una d'aquestes per dins del cos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejje...original seria, ja t'avisaré si n'hi ha cap!

      Bessets.

      Elimina
  8. ets tu qui els hi posa ales...
    no ho oblidis !!

    paso a fer-te molts petons
    i a dir-te lo molt que t'estimo... t'estimem
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha vingut l'ànima d'aquest bloc!!
      No sabeu lo feliç que em feu! Gràcies, ninona!

      Ens estimem i mooooooooolt!!
      Bessets dolcets i aferradetes, per al dos.:)

      Elimina
  9. No oblidis allò de "l'efecte papallona"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, un sol batec pot canviar el món.

      Aferradetes, nina.
      Pendent el cafetó. ;)

      Elimina
  10. Anònim16.1.13

    I així, sens dubte, no deixen de batre les ales, provocant un efecte amb nom propi

    bona nit, miss butterfly

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un efecte papallona necessitem perquè tot canviï!

      Bona tarda, mister Samsa.

      Elimina
  11. Anònim16.1.13

    Ei guapa.....sento no haver.te ajudat amb els teus problemes tecnics pero en bague es un complet inutil
    Pero soc un bon metge del cor i voste,pacient lluna, el te perfecte de salut
    Si els altres no ho veuen es el seu problema
    Continues siguent una gran lluna per fer mes delicioses les papallones

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Bagué en sap molt del cor i de com regalar felicitat a qui l'envolta. :)
      Gràcies, amic!

      Bessets.

      Elimina
  12. Jo sempre he sentit que quan t'enamores, és com si tinguessis papallones a l'estomac...
    Però a mi, m'agradaria més sentir-les al cor o que voleiessin al meu entorn i que fossin de molts colors...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan jo estic enamorada(no necessàriament d'un home)tinc les papallones que voletegen per tot el meu cos, si no arriben al cor és que no m'he enamorat.

      Bessets, nina.

      Elimina
  13. Hola, nina.
    Ja voldria jo ser una papallona, ni que fos petita, ni que fos per viure en el teu cor un instant i prou, una eternitat i més.
    Que omplis fins a dalt el teu univers de sentiments i de les petites coses que ens donen felicitat.
    un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hoooooooola Pep!
      mira que et deixes veure poquet, i ja saps que jo enyoro molt a les persones que estim.
      És molt maco el teu desig, moltíssimes gràcies!

      Bessets, nin.

      Elimina
  14. http://safolliacorcant.blogspot.com.es/2011/05/haikus-del-dester.html

    Papallones o per cas " mariposas " , paraula preferida de sa meva neboda holandesa . ;)

    abraçades , salut i ales.!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara aniré al teu enllaç, abans dir-te que té bon gust la teva neboda holandesa.:)

      Salut i ales per somiar i...fer!!
      Bessets.

      Elimina
  15. molt bonic i suggerent imatge dels sentiments i les emocions que voleien i ens fan pessigolles per tot arrreu i ens fan sentir vius

    una salutació i fins aviat, sa lluna !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan!
      Què faríem sense pessigolles?

      Aferradetes.

      Elimina
  16. Eeeeeei, que jo vaig posar un comentari aquí!!! I parlava de la foto, que ningú diu res de la foto i és molt maca!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests dies hi havia un follet entremaliat entre el teu bloc i el meu. ;)
      Gràcies per parlar de la foto, ningú l'ha vista!!

      Bessets, nina.

      Elimina
    2. Doncs és una foto molt bonica... tu hi tens força gràcia en això de fer "efectes" i tal... i acompanyar un bonic poema d'una imatge pròpia així, encara té més mèrit!! :-))

      Aquests dies he tingut problemes a més blogs. Amb la CARME també ho vàrem comentar... A veure si aquest surt bé :-))

      Elimina
    3. Era una posta de sol magnífica, anava en cotxe (no conduïa jo ... ehhh!) i com la càmera del mòbil no dóna per més, va sortir amb la velocitat del cotxe. :) Així i tot m'agrada molt i amb el retoc ha quedat original.
      Gràcies!

      Ja veus que si ha sortit el teu comentari ... cosa de bruixes!!
      Bessets.

      Elimina
  17. Jo també he pensat en les papallones de l'enamorament, com la M. Roser. És una sensació fantàstica, i el que és fantàstic és que de vegades sembla que estiguin dormint (també ho deuen necessitar, les pobres) i llavors revifen i tornen a voletejar (potser no tant agitadament, que també es fan grans), en fi, com tu dius en el teu poema tan bonic, que no deixin mai de voletejar! I amb aquestes paraules sàvies, lluneta, me'n vaig a dormir, bessets!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les meves papallones s'agafen vacancens de tant en tant, però no gaire que les necessito molt sovint al meu voltant.

      Molt bona tarda!
      Bessets.

      Elimina
  18. Sin emociones, sin sentimientos, somos poca cosa...

    Que no perdamos nunca la capacidad de emocionarnos

    Un abrazo fuerte, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un pedazo de carne, huesos, vísceras, nervios, sangre, agua...poca cosa! :)

      Ojalá no la perdamos!
      Abrazos, un montón!!

      Elimina
  19. Mmmm ! Papallones, m'encanten!!! (però no quan es tornen cucs...)

    Aquestes paraules, però, sempre seran papallones, precioses!

    Una aferradeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc m'agraden els cucs, tot i que en surten meravelloses papallones...

      Aferradetes dolces, nina.

      Elimina
  20. Que no has vist que t'ha tocat el llibre que regalava...?!!
    apa doncs, a veure on te l'he d'enviar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja has vist que no, quin desastre que sóc, per un cop que em toca alguna cosa i jo absent!! :)
      Ja tens l'adreça, moltíssimes gràcies per ser tan pacient amb mi!!

      Aferradetes.

      Elimina
  21. :)

    Que no parin de volar.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que volin i volin, que no es cansin mai!

      Bessets.

      Elimina
  22. Ooooh "butterfies"!!! Que sempre aletegin dins nostre, i que no desaparegui l'espècie!!!
    L'amour!!!!!

    ResponElimina
  23. L'amour, ma chère amie!! :)

    Bisous.

    ResponElimina
  24. Bones volades d'aquestes papallones, son el acolorit vibrant del aire que portes dins, i com bé dius, si surten una estona a fora i llisquen per la teva pell, deixales que faigin de les seves trapelleries, i et pessigolleixin una estona més.. Sentirás les rialles que el teu cor vol escoltar...
    Aferradetes amb un xic de pessigolles avui..però sempre amb l'estil JAC. :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta sensació que porten les papallones és la més meravellosa que es pot sentir. No saps com però van i venen sense que hi puguis fer res, tampoc és que hi vulguis fer res. ;)
      Sempre hauriem d'estar enamorats...o seria massa?

      Aferradetes i bona nit, Jac!

      Elimina
    2. No se qui ho deia..però massa es una paraula que no es pot aplicar, ni al amor, ni a la bellesa, ni a la bondat...
      De les aferradetes...no deia res..?!.. però entre tu i jo , crec que podriem arribar a una bona conclusió... :))

      Elimina
    3. Doncs crec que tens raó en això de que en l'amor, la bellesa i la bondat mai n'hi ha prou...i crec que en les aferradetes tampoc.
      A qui no li agrada que l'estimin?
      Un parell més, per si les has acabades. ;)

      Elimina
  25. moltes i tendres aferradetes... (m'agrada la paraula...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Toni. Benvingut!

      Aferradetes, que són molt nostres. :)

      Elimina

Benvinguts al racó!