04 de febrer 2013

P E L L


Imatge cedida per un amic
Aquest silenci que envolta el temps més íntim
- on sembla que res és res  i  poc és tot -
omple de llum aquesta estança.

Somio que els teus dits, ploma màgica,
dibuixen en la meva pell el teu desig.
Mentre,  la meva veu com un alè,
recita els versos més dolços, lentament.

En el silenci de la cambra reposa el meu cos nu.
Tènue llum que bressola records i encén desigs.
Paraules com dolces notes dringuen, engronsant-se  amb la seva cadència.

Fora,  la nit  -amb el seu mant espès-  humiteja el pas del temps.
Endormiscada, faig compte enrere de l'instant que ha d'arribar.
                                                 (sa lluna, febrer-2013)

34 comentaris :

  1. Que arribi ben aviat aquest instant, i que sigui llarg i gustós.

    ResponElimina
  2. que maco Lluna.... paraules escrites a la pell. Jo aquest divendres aniré a escriure'm una cosa a la pell, no seràn paraules, però com si ho fossin... ;.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un tatoo?? Uiiii quina por!! ;)

      Aferradetes i bona nit!

      Elimina
  3. Fa molt, molt temps jo tenia aquest desig, que no vaig acomplir mai: escriure una història a la pell de la noia amb la que estava...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara hi ets a temps, sempre que encara conservis aquest desig ... ànims!! :)

      Aferradetes!

      Elimina
  4. anava a sortir de la catosfera per sopar una mica i mira em trobo aquesta joia de paraules ! que l'espera sigui curta i ben dolça......
    aferradetes poètiques

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, nina!
      Volia fer un tomb pels blocs, però sembla que la conexió no vol. :(

      Nanit...aferradetes!

      Elimina
  5. carícies i paraules d'amor. Molt, xò que molt bonic i sugerent.

    La imatge pot ser que sigui d'una pel·licula? Ais... la tinc a la punta de la llengua!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si la imatge és d'una pel·lícula, la vaig veure a casa d'un amic i li vaig preguntar si podia utilitzar-la, me la va enviar juntament amb altres del seu gust ... i del meu.
      Gràcies!

      Bessets.

      Elimina
  6. Que el compte enrere sigui dolç, somiador i plaent i l'intant màgic i intens...

    Precioses paraules, lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El compte enrere de vegades s'atura, amb un copet d'imaginació es posa en marxa de nou.;)

      Gràcies, preciosa!
      Bessets.

      Elimina
  7. Somiar paraules a la pell, pessigolles i ... desig.

    Bona nit sa lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Somio paraules a la pell, pessigolles al cor i el desig ... farà la resta.

      Bona nit, amic Pere!
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Quan la pell ets tu,
    tota tu ets ella,
    i ella ho es tot,
    calla i besa-la.

    Lluna, aquest petit vers es culpa teva. M´ agrada molt quan fas versos, quan els dius i quan no.
    molts petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai hagués dit que m'agradés tenir la culpa, tota meva si el resultat és un preciós vers com aquest! Gràcies, nin!

      Bessets.

      Elimina
  9. OHHHHHHH!!!!!!!

    M'ha agradat moltíssim.

    Felicitats.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràaaaaaaacies Xavi!!

      Aferradetes ben fortes.

      Elimina
  10. I evidentment, d'una ploma màgica en surten versos màgics.

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com dius tu ... ens agrada que el cel ens toqui :)

      Bessets bonica!!

      Elimina
  11. Aquesta intimitat plena de desitjos, somnis i silencis omple de llum l'estança, m'agrada molt aquesta imatge. Brutal, sa lluna!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre silencis, o no, somnis i desitjos que és facin realitat.

      No t'he dit mai que m'encanta el teu nom? ja està dit!! :)

      Bessets.


      Elimina
  12. Aquest poema no es queda en la pell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El seu sentiment va molt més lluny o ho intenta si més.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  13. Jo no aguantaria que m'escrivissin una història a la pell com la de la foto... bàsicament les pessigolles serien una tortura! Bonic text!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No són ben bé pessigolles el que em produeix a mi ...

      Gràcies ... bessets!

      Elimina
  14. Sensual i suggerent. Un poema interessant de llegir i de practicar. M'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més cops més t'agrada ... la pràctica.
      Gràcies!

      Aferradetes.

      Elimina
  15. La ploma màgica dels seus dits, segur que és molt suau i inspiradora de la dolcesa dels teus versos Lluneta...Una imatge poètica preciosa!
    Petonets de cap el tard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La imaginació és molta i el desig ho supera ... i el sentiment els abriga.

      Gràcies, Roser!
      Bessets acabats d'enfornar. :)

      Elimina
  16. Bon text i genial imatge.

    ResponElimina
  17. Gràcies Josep!

    Aferradetes.

    ResponElimina
  18. Bonics i sensuals sentiments en la teva ment... la pell i la ploma son els trasmisors de tots ells.. la tinta de la ploma es pot esgotar, pero les sensacions de les caricies i les paraules escrites a l'aire per la teva veu, crec que son quasi inesgotables...
    Aferradetes acaronades de tinta avui.. :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades flueixen més, no sempre surten els sentiments cap a la ploma, tot i que hi són ben endins.
      Aferradetes de tornada. :)

      Elimina

Benvinguts al racó!