24 d’abril 2013

... DESPRÉS

275è joc literari d'en Tibau
Les copes han quedat tintades de tantes  hores de líquids embriagadors com els meus ulls pel rimel que s'ha fos amb les llàgrimes vessades. Entre les miques de pa es belluguen els dits, dibuixant inconscientment el teu nom. El silenci deixa enrere el bullici de la festa mentre creix el buit de la teva absència. Només el reflex dels coberts desparellats es clava com una mirada penetrant, freda, que recorre la meva pell mentre cantussol la teva cançó ... mira que cabeza loca, poner sus ojos en mí, yo que siempre ando de paso no podré hacerte feliz, olvidame te lo ruego,  yo soy como el Paraná que sin detener su marcha besa la playa y se va ... El vestit vermell ha perdut l'encant que hores abans tenia davant del mirall,  il·lusionada per la nostra cita. La teva cadira roman intacta, potser l'únic objecte que mostra el mateix aspecte des de l'inici de la nit. A les ampolles buides es reflecteix la lluna com a testimoni de les carícies perdudes. Una llàgrima mésnomés una,  abans de caure rendida a l'evidència, la certesa que ja no hi ets.

32 comentaris :

  1. Ui, que dur l'escrit, massa ben descrit i tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La situació no podia ser més dolça, no et sembla?

      Gràcies...bessets!

      Elimina
  2. Que trist, però que bonic i que ben explicat!

    Petonassos de bona nit, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tristot ha quedat nina, les decepcions sempre ho són ...

      Amb la pluja i el fred d'hivern de tornada, tot i així et desitjo un molt bon dia.
      Bessets!!

      Elimina
  3. Si mentres va durar va ser bo......quedat amb això. I a per més copes. Jo ja et proposaria alguna cosa.....però aquell tlf amb tants 69 no funciona...... :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure l'instant...no sempre és fàcil.
      També ho té difícil, no és de moltes copes, jejje

      Amb un cop d'ull a l'agenda veig que diu "Tens tots el dies lliures si són per compartir amb el Sr. Gasull", ja veus!!
      Pel tlf no et preocupis, ja te pas el privat!! ;)

      Bessets!!

      Elimina
  4. Molt de sentiment, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que surt, no ho puc evitar-ho.

      Aferradetes!

      Elimina
  5. Ufff…
    Conec aquesta sensació tan difícil s'assumir…
    …tot i que a mi, els vestits vermells no m'afavoreixen gens.

    Espero que la propera trobada amb copes pel mig estigui més plena de somriures i menys de llàgrimes.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'hi veig amb un vestit vermell...prova amb el blau marí! :)
      La pròxima la durem a una disco a ballar!

      És assumir el que no desitges ni vols.
      Bessets!!



      Elimina
  6. Molt trist. M'agradaria no veure't dins del que escrius últimanent. Tant de bo m'equivoque i no siga així. De tota manera, molt ben escrit.

    Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deia un amic poeta que l'escriptor és la persona que menteix millor i que mai se sap si explica alguna cosa personal o imaginada.
      No sóc ni poeta ni escriptora, però gaudeixo de bona imaginació.

      Gràcies Joan...per tot! :)
      Bessets.

      Elimina
  7. És un escrit preciós, les copes que evoques són plenes d'amor. Aquí si que no hi ha l'opció de dir que es pot veure mig ple o mig buit. M'encanta quan escrius amb tant de sentiment. Petons d'emoció :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un gran història d'amor, Sílvia.
      Ningú diu que no pugui ser un gran amor, encara que no sigui compartit, oi?

      Bessets agraïts!

      Elimina
  8. Ai els desenganys, Lluneta, sempre couen...I aquesta lluna que es reflecteix com a testimoni de les carícies perdudes, però amb la lletra de la seva cançó era d'esperar...Encara que de vegades ens costa llegir entre línies!
    Petonets de lluna plena, encara que plogui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I d'altres, encara que llegim entre línies, tanquem els ulls i somiem.

      Avui, encara que plogui, sent la lluna com si fos una lloba i em toca udolar.:)

      Bessets d'hora de bruixes!!

      Elimina
  9. De desengany en desengany...

    Em resulta familiar.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu això que dius.
      Ànim que passarà!

      Bessets

      Elimina
  10. :_( Ai quina tristoooooor!!!!!!

    ResponElimina
  11. Ai Lluneta que mes faras plorar !! idó ,no tornarà mai més ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai se sap, oi? El que sent és el que val, crec jo.

      Aferradetes Miquelet!!

      Elimina
  12. uf! bellesa trista però bellesa.....
    aferradetes !

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sentiment de l'amor sempre és bell, Elfree!!

      Aferradetes!

      Elimina
  13. Escrius molt, molt, molt bé... les paraules es llegeixen musicals, autèntiques, sentides... però és tan trist, LLUNETA!!

    Espero que tan sols sigui ficció, o el sentiment d'un instant i que després, tot acabi amb un somriure :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tots, o la majoria, hem passat per un moment així. L'amor, AMOR, està per damunt de la tristesa.
      I els somriures tornen amb els bons moments viscuts. :)

      Gràcies Assumpta, ets un solet!!
      Bessets.


      Elimina
  14. Les cites amb menys de dos són ben tristes.
    Alça la copa i mira a través del vidre els bons moments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les cites amb menys de dos ja no són cites, són desil·lusions.

      Xin-xin!! ;)

      Aferradetes i bon dia!!

      Elimina
  15. Ui una mica trist... però m'ha agradat!

    ResponElimina
  16. Ha quedat tristot, si.
    Gràcies!

    Aferradetes!!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!