20 d’abril 2013

TimideSa

[Per llegir millor, cliqueu damunt la imatge]

26 comentaris :

  1. Pobret, quin lleig que li han fet, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es va decidir massa tard, els altres ja havien fet plans i no comptaven amb ell.

      Nanit Xexu!!

      Elimina
  2. Cal vèncer la timidesa, com sigui xò s'ha de vèncer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades costa molt i si hi ha sentiments per enmig, més.

      Aferradetes!

      Elimina
  3. Més que tímid, jo diria que no és afortunat em l'amor...I és que on es posi un colom blanc...
    Sort de la meva intuició, perquè sinó, ni fanals, ni coloms, ni història, he, he... Preciós el bolero, a mi m'agraden molt.

    Petons de capvespre, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, pobret o pobreta, es va quedar mirant i va perdre el torn.

      T'he enviat un correu, ja em diràs si et va bé! ;)

      Bessets nina!!

      Elimina
  4. Anònim20.4.13

    Salluneta, un relato real como la vida misma, en el más rancio refranero se decía aquello de... "Oveja que bala pierde bocado", y en este caso, Colom que mira y no actúa abre la puerta a otro colom.... que actúe en vez de mirar, o como dijo algún poeta ""Es tan corto el amor y tan largo el olvido........", O quizás pensó en el más sublime instante filosófico...."Fuimos un cuento breve.... que leeré mil veces".

    Pero, damos por supuesta toda una conjetura, y si sólo miraba por pura curiosidad??? tal como nos llegan las situaciones más inesperadas, como el fruto prohibido de una casualidad en casi todos los casos sorprendente (aunque no daría un dracma por saber el sentido positivo o negativo de esta sorpresa). Salluneta, como la vida misma una caja siempre llena de sorpresas, a veces dulces... a veces ácidas, pero siempre... siempre aleccionadoras

    Anónimo Enmascarado

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimat amic, eso si que es un análisis profundo de "la judada".

      Yo, como espectadora del momento, le diré que me entristeció mucho ver como el palomo no se decidía a volar hacia su enamorada(se supone que yo marqué el sexo a mi antojo), sólo miraba y miraba y justo cuando se decidió, la palomita voló con el que le había cortejado primero. Le puedo asegurar que el palomo blanco tenía pinta de conquistador y se adivinaba poco futuro con él...pero ya sabe que quién llega primero suele pillar...

      Creo que si sólo hubiera mirado por curiosidad no se hubiera acercado a la otra farola, tres eran multitud y él tenía una farola para él solito. No creo, mejor dicho, estoy segura que tú eres de los que no creen en casualidades, me equivoco?

      Ummmm...el fruto prohibido, sólo con pensar, decir o leer, ya se estremece todo el cuerpo!! jejjej

      La vida, caro amico -como bien dices- está llena de sorpresas, todas, todas aprovechables. Llegan con sabores, olores, colores, texturas, sonidos que siempre, siempre dejan huella. Lo mejor, saber que con ello nos sentimos vivos.

      Feliz por tenerte en mi raconet, gràcies!
      Bessets i fins aviat!

      Elimina
  5. La timidesa no porta enlloc, s'ha de vèncer com sigui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em podries donar unes classes? :)

      Aferradetes nin!

      Elimina
  6. La conclusió que trac és que el primer fanal ha quedat més cagat que el segon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em vaig fixar si passava algú per sota en eixos moments, glups!! :)

      Aferradetes i bona nit!!

      Elimina
  7. Jo he passat de la timidesa a l'autoexili.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs molt, molt malament!!

      Mil somriures i un besset!

      Elimina
  8. No sé pas si és només timidesa...
    A vegades si no compten amb tu, tampoc hi comptarien si no fossis tímid... o potser, sí, ves a saber, és una incògnita que no sabrem, mentre no perdem la timidesa...

    Au, va! comencem a descuidar-nos-la a casa de tant en tant? :)

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona opció, ara hem de trobar el racó més apropiat per fer-ho de tal manera que surti ben poc. :)

      Molt bon dia, nina!
      Aferradeta.

      Elimina
  9. Quina faula més maca, sa lluna! La timidesa no és tan dolenta, abans ho passava malament per ser tímida ara ho accepto com una part de mi i potser ja no ho sóc tant, hehe. El colom que s'ha quedat sol segur que ha après alguna lliçó i s'ha dit que al fanal tot sol tampoc no s'hi està tan malament. Ara quan trobi algú amb qui compartir-lo segur que ho aprofita millor. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fet físic va passar tal qual, això és el que vaig veure des d'aquesta finestra on pas piles d'hores. La història és la que vaig intuir jo, potser fora imaginada o real, qui sap!! :)

      Aferradetes ben fortes!

      Elimina
  10. D'aquesta classe de coloms n'hi ha molts ... els hi diuen "pagafantas".

    Bona nit sa lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tot hi ha, coloms i colomes, quina pena, oi??

      Molt bon dia Pere!
      Bessetssss!

      Elimina
  11. es cosa meva, o amb aquest fons costa un ou de llegir?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols un truc?
      Et poses damunt la foto i fas un clic amb el botó dret, s'obre un menú i li dónes a "obrir enllaç en una pestanya nova" i la podràs veure més gran. :)

      Aferradeta!

      Elimina
  12. Massa timidesa, segurament estaràs molt sol, i no et menges un "roscu"... Sense gens de timidesa, potser seràs el "rei del mambo", però també perderas un pel d'intimitat que nomes tu i sols una altre persona en el mon, voleu preservar.. ?!
    Aferradetes des de l'atemperada costa de Mataró. JAC.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era qüestió d'atrevir-se a temps, crec jo.
      Cercar l'equilibri entre l'agosarat i el tímid no és tan fàcil. ;)

      Aferradetes, mataroní i molt bona nit!

      Elimina
    2. També s'appren de tot aixó durant la vida, en cercar l'equilibri oi.? I relacionar-nos amb la gent que apreciem i bons amics es potser la millor escola..
      Aferradetes també de nai ara, quan t'escric Paula..

      Elimina
    3. En tot hauriem de cercar l'equilibri, no és gens fàcil, però anem fent sols o acompanyats de les persones estimades.
      Bessets! :)

      Elimina

Benvinguts al racó!