11 de juny 2013

DigNiTat?



EL

TREBALL

dignifica


L'HOME? 



Ens passaríem hores discutint si és tal o qual, però avui vull -a través d'aquestes imatges trobades a la xarxa- que fem una reflexió sobre el preu que paguem per un treball "digne". Podríem pensar que és més digne treballar que viure a costa d'algú, encara que oblidem que en molts casos això ens passa als que treballem. Algú viu a costa del nostre treball, sobretot si aquest no està remunerat per l'esforç realitzat. Quina dignitat hi ha a llevar-se d'hora, treballar tancat en un lloc la pila d'hores, arribar a casa cansada amb l'únic objectiu de ficar-se al llit  per tornar a fer el mateix al dia següent? El sou? Un salari que quan el tens ja ha desaparegut? Podríem dir que això és el preu que ens fan pagar per ser dignes? Afirmaríem que per ser dignes cal ser esclaus 





Crec que hi ha més preguntes que respostes, però no estaria malament llegir les vostres opinions, potser em doneu raons que el meu cor no entén.


41 comentaris :

  1. mira, jo crec que la culpa es una mica de tots.
    Meva, i dels que vivim en el Món modern.
    De quantes coses podríem deixar de comprar ??
    De quantes coses podríem estalviar ??
    Però es clar és més fàcil girar l'esquena i preocupar-nos del nostre dia a dia.
    Roba de rebaixes, coses de temporada que tornem a comprar any rera any, sense pensar que no cal tanta despesa.
    I no és pel que podem estalviar nosaltres, és per les condicions que viuen els pobres explotats, fen hores i hores per sous minsos.
    Però estic cansat de pensar en això sense saber que haig de fer.
    estic molt cansat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una de les coses que he d'agrair a la meva mare és que m'ensenyés a no tenir necessitat de les "coses" que no són necessàries. Petites coses que semblen tonteries -com ara apagar llums, no malgastar l'aigua, no llençar res de menjar, no comprar el que no necessites ... - però que si no les oblides segueixen sent la teva manera de viure. Això m'ha ajudat en molts moments a no perdre el cap quan no s'arriba a fi de mes.

      Crec com tu que és un esforç col·lectiu, però entenc d'alguna manera a les persones que no tenint res, quan s'han vist amb una mica de diners s'han permès capritxos innecessaris. Entenc que pugui ser una "escapada" al patiment viscut.

      I quan t'explico tot això, ho faig en primera persona, sé que és cobrar i anar sumant: lloguer, llum, aigua, menjar i que els comptes no surtin. Això, després de treballar moltes, moltes, hores.

      Sóc conscient que hi ha milions de persones que viuen en pitjors condicions que jo, per ells i per nosaltres no hem de deixar de lluitar pel dret de tots, TOTS, per una vida millor.

      Seguim Pep, potser amb menys forces, però cal seguir.
      Aferradetes ben fortes.

      Elimina
  2. Som esclaus de la vida que ens ha pertocat viure, encara que no ho vulguem reconéixer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo si ho reconec, però sempre em rebel·lo contra tot el que em fa menys lliure.

      Molt bon dia, Jp!
      Bessets

      Elimina
  3. Desgraciadament la gana ens fa perdre la dignitat, d'això els peixos grossos en fan festa major.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt trist haver de perdre la dignitat per sobreviure ... i és que la fam no perdona.

      Bessets!

      Elimina
  4. En molt poc estem perdent el que va costar tant d'aconseguir, precisament això, treball digne. I sembla que no hem tocat sostre.

    Trist, molt trist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els que hem viscut aquest esforç, poc valorat per alguns, se'ns trenca el cor. Tot el que s'ha aconseguit s'ha esfumat, el futur dels nostres joves i el benestar de la gent gran. Massa trist.

      Aferradetes!

      Elimina
  5. Em quedo penjada d'aquestes imatges... que fort!!! tot!!! de dignitat no en queda ni mica... i potser sí que som esclaus i Jp té raó... voldríem no ser-ne, però no sabem com sortir-ne...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I en som culpables tots, com deia en Pep.
      D'alguna manera no hem aprofitat l'oportunitat de ser més lliures, hem deixat que els nostres representants es converteixin en els nostres botxins i els seguim mantenint a tots en les seves butaques ... sindicats, polítics, banquers ...

      Aferradetes nina!

      Elimina
  6. De cap manera, el treball no dignifica, només és una manera d'aportar alguna cosa amb esforç per rebre a canvi una retribució, o una compensació la que sigui, que ens cal per viure. Si els diners creixessin als arbres, vull dir que els poguéssim tenir i prou, la majoria de gent no treballaria. Ara mateix jo no ho faria, així de clar t'ho dic. Que ens podríem avorrir? Ja trobaríem distraccions. És un sistema prou ben muntat. Si tu vols gaudir dels avantatges de tenir diners, perquè qualsevol cosa te'n costa, te'ls has de guanyar, fer alguna cosa que servirà a altres, que al mateix temps també fan altres coses per afavorir uns tercers, i així anar fent. Però que estigui ben muntat no vol dir que sigui just, equitatiu, i ni molt menys que ens faci dignes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que et guanyaràs el pa amb la suor del teu front ve de molt antic, oi?
      Crec que per a tots això està clar, el que no està tan clar és el que dues persones que treballin el mateix temps -és a dir que facin el mateix esforç- un no pugui pagar les seves necessitats i l'altra pugui tenir casa, xalet, cotxe. ..

      Com bé dius, es tracta d'igualtat, equilibri, consciència i no d'estudis, categories o classes.

      Bon dia ... bessets!

      Elimina
  7. Quando alguém compreende que é contrário à sua dignidade de homem obedecer a leis injustas, nenhuma tirania pode escravizá-lo.
    ~Mahatma Gandhi

    Cumprimentos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uma soberba citações de um bom homem que leva à reflexão.

      Grata a sua visita, Fernando!
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Anònim12.6.13

    Crec i penso, que aquest gran problema de la humanitat, ja la tenim en els gens insta- · lada, Dominar als mes febles és un gen que portem tots, qui ens ho va posar??. Per egoisme, comoditat de la llei del més fort??. Em els humans no tot era la força física, per què evolucionà el cervell humà??
    Dóna molt que pensar tot això, per això hi ha la filosofia. A la pel · li 2001 odissea de l'espai ho explica, per al qual la sàpiga entendre.
    Una aferrada, lluneta, i que segueixis tocant aquests temes que ens fan tant pensar.
    Rafel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, això és el que està passant, però fixa't que als meus 55 anys encara segueixo sense comprendre-ho i pensant que tots, absolutament tots, tenim els mateixos drets i som iguals...
      No he vist aquesta pel·lícula que dius, però imagino que així és.

      Bessets Rafel i gràcies per la teva aportació.

      Elimina
  9. Si lo de treballar no et fa el pes sempre pots escollir una altra alternativa que es "no treballar", es ben senzill, no? ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fixa't, m'has obert els ulls!!
      Gràcies Pons!! :)

      Bessets.

      Elimina
  10. Són esperpèntiques aquestes imatges. Jo tinc molta sort actualment amb la meva feina, i que duri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ets feliç amb la teva feina, això vol dir que et realitzes i que estàs contenta amb el que te paguen, per tant només haig de felicitar-te per tot plegat. Però això hauria de ser normal i no excepció.

      Aferradetes!

      Elimina
  11. doncs jo penso que són reflexions molt encertades les teves. No es n'anodem per la rutina i un dia ens mirem al mirall i ens preguntem.... té sentit tant sacrifici en la feina, sóc feliç realment, m'estic ocupant de mi i dels meus... ?

    bé , sa lluna !
    aferradetes !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que hi ha una fórmula perquè això es doni, poder tenir més temps per cuidar-nos i tenir cura dels altres, que la vida passa en un tres i no res.

      Gràcies Joan!
      Aferradetes!!

      Elimina
  12. Un escrit que fa reflexionar i molt...Preguntes que en pensem d' això que el treball dignifica...Suposo que pel sol fet de ser un treball, en absolut. Segurament que hi ha treballs que sí i d'altres que no, dependrà de sí el fas a gust o si ben al contrari, n'estàs fins els nassos! Si tens un treball que t'enriqueix com a persona, pot ser satisfactori.
    El primer anunci, no sé com hi ha gent que té la cara dura de posar-lo...El segon, em fa pensar fins on hem arribat, que un contracte de treball hagi de ser el premi d'una rifa...
    La foto dels xiquets m'ha arribat a l'ànima, la nena malgrat tot segueix sent això, una nena, però quan té temps pobreta de jugar amb la nina? Un tresor per ella, que ni en aquestes circumstàncies tan dures, l'abandona...

    Petonets de capvespre, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imatges com aquestes n'hi ha a munts i tot el que ni tan sols ens arriba, crec que està clar que molt poques persones s'hi senten a gust amb el seu treball, sembla més aviat una condemna.

      Aferradetes nina!!

      Elimina
  13. Hi ha molts graus de (in)dignitat laboral i treballar per allotjament s'assembla molt a l'esclavatge... De vegades ha de passar una desgràcia perquè es reaccioni, com ha passat amb Bangladesh, que les grans empreses de roba han signat un acord per a la seguretat de les fàbriques. Però en el nostre entorn, almenys en el meu, veig condicions bastant bèsties que no sembla que vagin a canviar, encara sort que no hi ha cap desgràcia. El treball no dignifica, ja ho deia el Rubianes amb la seva gràcia, i cada cop es més precari... Com se li dóna la volta, a això?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Difícil ho tenim ara, però no impossible. Sempre he pensat que els sindicats es van crear per a aquest fi, però veig que s'han convertit en un enemic per tots els que treballem.

      Aferradetes Gemma i uns bessets per la Sara!!

      Elimina
  14. Los Mercados han decidido que toda una generacion sea tirada a la basura en nuestro pais... Han decidido globalizarnos con los parias de China, India o Corea... Y nosotros, en masa, votamos a los esbirros de quienes han decidido eso...

    En fin, que quieres que te diga...

    Un abrazo fuerte, Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Don Dinero, ese es el señor que nos joroba y quienes lo manejan, porque no se le puede llamar administrar.

      Mejor darnos un abrazo, no te parece?
      Pues eso! :)

      Elimina
    2. Venía yo a darte ese abrazo, solamente...

      Elimina
  15. El pitjor és que sempre hi ha qui s'aprofita dels que pateixen, sempre troben la seva oportunitat per trepitjar-los i sentir-se importants. I empresaris que abaixen sous per tenir més beneficis. Devem ser l'única espècie animal que es comporta d'aquesta manera, és trist

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fixa't bé! tots els empresaris encara que guanyin una mica menys, sempre diuen que hi perden. Treball des dels setze anys i mai n'he sentit cap que digui que bé va tot.
      Tens raó, cap animal faria el que fem.

      Aferradetes!

      Elimina
  16. Semblava que haviem tocat fons, però cada cop estic més segura de que encara ens toca menjar força fang abans de poder remuntar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Semblem crancs, cada vegada més enrere. Quina llàstima!

      Aferradetes nina!

      Elimina
  17. Se m'esgota la paciència amb tanta explotació.
    Qualsevol día...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...ens hauríem de moure!?

      Bessets.

      Elimina
  18. ostres! quedo parada de l'anunci, ja els hi val a tots plegats!La sol·lució passa per un revolta social!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre la fam continuï i la gent treballi per poc i més, tenim la batalla perduda.

      Aferradetes!

      Elimina
  19. Un post molt interessant! Ara no puc...tornaré per fer-te preguntes i veure si tinc respostes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que pots tornar quan vulguis ... també he de passar per casa teva aviat :)

      Aferradetes nina!

      Elimina
  20. M'he quedat absolutament al·lucinada llegint aquests anuncis... Quina barra!! Tot el que podria dir ja ho heu dit vosaltres... Només afegir la meva indignació... "Abstenerse los que busquen un trabajo retribuido"... Quines penques!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo penso, per què no s'arromanguen i es posen ells a fer-ho i així els sortirà més econòmic?

      Aferradetes i bona nit!

      Elimina

Benvinguts al racó!