16 d’agost 2013

d'OMBRES


Quan la vida es mostra com una línia recta, sense possibilitat de cap imprevisible revolt, ni girs acrobàtics, ni tan sols l'emoció de pujades i baixades, només et queda matar el temps amb la imaginació, jugar a que tot pot ser, buscar formes , dibuixar llums i ombres, canviar la monotonia del estàtic punt perquè no es quedi en un simple 
punt i final
(sa lluna, agost-2013)

55 comentaris :

  1. Que bonic Sa Lluna! La imaginació mai ens la podrà prendre ningú, MAI!! I sol per això ja podem dibuixar un gran somriure! :DDD Bon divendres bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni robar, ni taxar, ni callar ... és molt nostra!

      Bon dissabte, nina!
      Bessets

      Elimina
  2. No és així mai...només ens sembla una linealitat, tot bull, tot canvia al nostre voltant...Ninona, de la setmana vinent no passa, que la darrera ja tindré feina: cita'm!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que en aquests moments és molt lineal per a mi, físicament gairebé un punt ...
      Cercarem un moment quan passi tot això, si?

      Aferradetes, guapa!!

      Elimina
  3. A mi també em passa que quan veig la vida en línia recta m'atabalo, suposo que és perquè estic acostumada a pujar i baixar de la muntanya russa. M'agrada la sortida d'emergència que proposes, la de la imaginació. És poderosa! Bon dia, bonica :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara no en tinc d'altra, tot i que sempre l'he feta servir molt.

      Bon dia, nina ... aferradetes!!

      Elimina
  4. la imaginació no mata el temps més aviat el reinventa ....aferrades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Normalment si el reinventa, però quan una està atrapada físicament en un món estàtic (en el meu cas per malaltia), la imaginació t'ajuda a matar el temps, no pots fer altra cosa perquè passi més aviat i més dolç.

      Aferradetes!!

      Elimina
  5. Es així, sí, Lluneta! M'ha impactat que ho hagis descrit tan plàsticament...
    Salut i inspiració!
    i aferradetes que no en faltin!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que no hagi pogut comentar els teus darrers escrits, vull dir-te que m'he sentit molt, molt, a prop teu.
      Gràcies per compartir!

      Aferradetes ben dolces, preciosa!

      Elimina
  6. no es pot posar mai un punt i final

    molt millor uns punts suspensius..
    perque la vida sempre ens sorpren i es capgira en no res

    una abraçada de les de veritat, ninona meva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mem cap a on ens sorprèn aquest cop, ens toca una de bona, oi?

      Una ben forta i de llarga durada!!
      T'estim

      Elimina
  7. És la llum l'ombra de la foscor?
    O la foscor l'ombra de la llum?

    Ja ho veus, jo també jugo amb les paraules, el pensament...per matar el temps.

    Feia temps que no entrava al blog i m'ha encantat trobar-me aquest post!

    Besets!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quantes preguntes, quantes possibles respostes, jocs de paraules, tot un món per explorar!! :)

      Gràcies per venir, Rachel!
      Bessets!!!

      Elimina
  8. Sempre, sempre, una coma. O un punt i coma, que dies millors han de venir. Guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, sempre una coma, o un punt i coma, o punts suspensius, o un punt i seguit ... fins i tot un punt i a part.

      Gràcies, preciosa!!
      Bessets!!

      Elimina
  9. La tristesa també és animació en les nostres vides, com la pluja és tan natural com la llum del sol. Tot això és saviesa que he recollit llegint!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mesura que passa el temps, anem creixent Helena, mitjançant la lectura o de la vida mateixa.

      Aferradetes i bon dia!

      Elimina
  10. Sort en tenim de la imaginació, i massa vegades no la valorem prou. Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo estic molt satisfeta de la meva ... fins aquí.

      Bessets!!

      Elimina
  11. Molt bona, amb aquesta calor s'ha de tenir coratge per sortir-se'n de les línies rectes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afegiria jo també, molta salut i moltes ganes.

      Aferradetes!

      Elimina
  12. Penso que la vida és més bonica si té pujades i baixades, si és com una muntanya russa dels sentiments...Així pots viure en un constant anar i venir d'emocions, i és clar si veiem massa línies rectes, la imaginació hi pot pintar giragonses...
    Si veiem ombres, són motiu d'esperança, en algun moment lluirà el sol que les provoca.
    Petonets de bona nit, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero surti el sol i que les ombres quedin darrera.

      Giragonses, preciosa paraula. :)
      Bessets de tarda de pluja.

      Elimina
  13. Fa molts anys, molts... més de trenta, m'explicaven d'una nena que, quan anava a dormir, no dormia i quan la mare li va preguntar què feia, va dir "Juego con la imaginación"... era una nena molt intel·ligent. Actualment deu tenir 34 anys i segueix essent igual, inquieta, amb moltes ganes de saber i aprendre...
    Jugar amb la imaginació és sa, és bo, és curatiu...

    I, a més, alguna vegada, el que hagis pogut construir a la teva ment es pot convertir en realitat :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. És allò de ... si avui pots imaginar-ho, demà ho pots fer realitat, oi?
      Doncs imagina les coses que puc fer reals, més per imaginativa que per intel·ligent!! :)

      Aferradetes, ben fresquetes avui!!

      Elimina
  14. Sempre hi ha pujades i baixades, no es pot deixar que la vida sigui una línia recta. Poc o molt, fluctuarà, i has d'estar preparada pel que vingui, aquest és el joc, anar tornant a lloc la línia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Portar-la on li pertoca, aquesta és la meva lluita ara.

      Bessets!

      Elimina
  15. la linia recta no existeix per mes que ho vulguis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs quan no et pots moure, ni gairebé girar la vista, és el més semblant a una línia recta, t'ho puc ben assegurar.

      Aferradetes nina!

      Elimina
  16. "La vie est ondoyante" va dir Montaigne.
    Però si no és així ... podem imaginar-la.

    Bon dia sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "La vie ... peut être!!" però com se'm presenta ara no, per això només ho puc imaginar.

      Molt bona tarda, Pere!
      Bessets!!

      Elimina
  17. Imagina que el punt i final no existeix i simplement continua endavant… ja sortiràs de la línia recta, no ho dubtis.
    Bessets, guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això estic, Jaume!! ;)

      Bessets, maco!!

      Elimina
  18. potser que provem nosaltres mateixos de fer curvar aquesta maleïda recta per entrar de ple a la vida i gaudir-la al màxim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho faig, ho faig!! ... amb una micona d'ajuda, però sí que ho faig!!

      Bona tarda ... bessets!! :)

      Elimina
  19. Qui pot comptar els núvols en la seva saviesa???

    Salut.

    Ah, sa lluna, aquest dies he exportat per Iran l'expressió: Això és es colmo... amb to d'humor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui ho havia de dir, tan lluny!!
      Això si que és es colmo des colmos!! ;)

      Aferradetes, Josep!!

      Elimina
  20. Així de trist...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho és, però tinc el pressentiment que aviat canviarà per bé.

      Bessets!! :)

      Elimina
  21. Visca la tendresa, la generositat i, també (clar que sí), visca la bondat.

    Un abraç :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca!! visca!!! i visca!!! :)

      Aferradetes, Ximo i bon descans!!

      Elimina
  22. Ay, que te veo tristona, o es que el traductor esta triston...

    Lo que esta claro es que la eternidad no existe, eso es lo unico claro

    Todo es cambio, continuo

    Un abrazo grande, querida amiga

    ResponElimina
  23. Ay, Lluna, te deseo todo lo mejor del mundo... Y que ya mismo estés bien... Un abrazo grandote, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vamos mejorando, amic!!

      Gràcias por esos abrazos, ayudan un montón!! :)
      Besos!!

      Elimina
  24. Sempre, a més a més de l'inestimable suport de la imaginació, de la qual no s'ha de renegar mai, també ens queda, sense dubtes, en aquesta aparent línia recta que sembla infinita, la possibilitat de girar la vista cap a la dreta, cap a l'esquerra i adonar-nos que, de tant en tant, hi ha camins que surten d'aquella línia recta, i que molts d'ells, la immensa majoria d'ells, no són rectes, ni plans; és més, moltíssim d'ells estan plens de llum i de somriures. Segur que en molts d'ells hi ha gent esperant que els prenguis alguna vegada.
    Per cert, que perquè hi haja ombres ha d'haver-hi llum que dóne forma aqueixes ombres, només cal mirar darrere d'allò que provoca l'ombra.
    M'ha semblat un article molt entranyable, les teves paraules, la fotografia magnífica en blanc i negre i, com no, la música, Ll.Llach sempre adient per a qualsevol moment on es parli de lluita o de sentiments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miraré més enllà de les ombres per arribar a la llum i si encara no puc, la imaginaré.

      Gràcies Gabriel per aquestes paraules, són moltes vegades les que em fan seguir endavant.
      Uns bessets!!

      Elimina
  25. Les lineas rectes no son per seguir-les perquè no portar en lloc, res esta predestinat ni escrit i som nosaltres que anem fent cami i descobrint-nos a poc a poc si ens deixem portar pel que ens mou.
    Aferradeta enorme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moure'ns!! aquesta és la paraula màgica, nina ... però s'ha de poder ...

      Aferradeta ben dolça!!

      Elimina
  26. La imatge em transmet placidesa i serenor. De petita em van explicar que les línies rectes són les línies més curtes que uneixen dos punts.
    Aferradetes, sa Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauré de veure-ho així perquè la línia no sigui taaaaan llarga!!

      Gràcies, Consol!!
      Aferradetes!

      Elimina
  27. tot són etapes sa lluna, a vegades tot és massa lineal, a vegades massa canviant...és dificil trobar el terme mig i agradable però el que és segur és que tot torna a canviar, tard o d'hora, i la imaginació no és dolenta mai

    una aferradeta ben gran ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que sigui més d'hora que tard, ara mateix necessito un canvi ja!!

      Aferradetes, Joan!!

      Elimina
  28. Molt cert lo que escrius Lluna...potser per aixó, quan erem nens i veiem passar algunes classes de l'escola, amb monotonia persimonia i pocs alicients..ens entreteniem a dibuixar els nostres somnis e imaginar-nos que el timbre pel final sonaría ben aviat...
    Et dibuixo unes creatives aferradetes avui..JAC.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu et va venir de conya dibuixar somnis, segurament perquè ja hi havia un gran artista en tu. A mi no en va anar tan bé, potser perquè somiava massa amunt o perquè no sabia dibuixar.
      Aferradetes creativas rebudes, de tornada unes musicals. ;)

      Elimina

Benvinguts al racó!