14 de setembre 2013

REFLEXIONS a mitja veu

"Sóc com una habitació en la que una 
      vegada van passar coses però en la qual ja
 no passa res, excepte el pol·len de les
             herbes que creixen a l'altre costat de la
              finestra, que s'escampa per terra,
                                              com la pols"

Fragment de El cuento de la criada 
de Margaret Atwood (The Handmaid's Tale, 1985) 


Dissabte lluminós, de moment sense cap nigul que trenqui l'harmonia de l'immens cel. Més trànsit que de costum en aquesta ciutat, la gent ha començat a deixar enrere la bogeria de l'estiu per donar pas a la vida monòtona. Adaptar-se als seus treballs, sortir a buscar la supervivència de la setmana, aclarir els seus ulls i airejar les seves robes, aprofitant el seu temps "lliure".

I jo, en aquesta aturada involuntària, també intento tornar a la "normalitat". Començar de nou, com si d'un infant es tractés, aprendre a caminar sense trontollar, anar fent les coses de casa sense haver d'asseure'm cent mil vegades i tantes petites coses que semblen poc importants quan una està bé.
Em costa molt i se'm fa tan costerut que de vegades em rendeixo sense intentar-ho ... El cap és l'únic que no vol descansar, idees i desitjos van i vénen entrellaçats amb l'esperança que tot acabarà per retrobar el sentit d'aquest temps perdut.

BON CAP  DE  SETMANA !!

48 comentaris :

  1. Sempre cal estar començant!.
    Bons reflexos
    Una abraçada i que vagi bé el cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment és un no parar, gairebé mai.

      Gràcies, Josep ... aferradetes!

      Elimina
  2. Va, que ja ho tens això. Una mala temporada, o una temporada difícil, però si ja estàs millor, ara només és agafar el ritme. Aquí seguim per continuar compartint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que segueixo sense poder disposar del temps com voldria, us vaig llegint una mica cada dia.

      Gràcies, Xexu!
      Bessets

      Elimina
  3. Quan arriba el setembre, jo sempre tinc temps de tornar a la normalitat. Sembla estrany però l'estiu se'm fa llarg, tot tant mort... Aquest mes, en canvi, és el dels projectes! (els complim o no, però allò bonic es tenir-los). Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els meus estius solen ser molt mogudets, aquest any no ha estat així, no pas per manca de ganes ...

      Aferradetes!

      Elimina
  4. Bon cap de setmana i ànims !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Artur!! Bon dilluns!!

      Aferradetes!

      Elimina
  5. Comencem cada dia, amb les nostres pors, els nostres neguits, les nostres il·lusions.
    No sé com et puc donar un somriure, un pessic al cor, per que tot et sigui més fàcil.
    Dins de cada vida, com una capsa hi podem endreçar de tot, i quan ens fa falta ho cerquem a dins.
    Jo vull que hi posis el meu petit desig, si vols.
    Que no et falti mai una abraçada dels que t'estimen.

    Per cert, busca una capsa molt gran,

    perquè la meva abraçada ocupa molt de lloc,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest pessiguet juntament amb la teva immensa abraçada fan més fàcils aquests moments, t'ho asseguro ... moltes gràcies, nin!!

      Bessets i una aferradeta ben dolça! :)

      Elimina
  6. segur que serà així, tu pots....només cal posar-hi allò que cal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ganes moltes Joan, però de vegades no ho són tot.

      Aferradetes!!

      Elimina
  7. Ai Lluneta, veig que has tingut problemes de salut i em sap molt de greu, però veig que et vas refent i estic contenta...Sembla mentida que quan estem bé, no donem importància a moltes coses, però quan tenim algun entrebanc, se'ns fan una muntanya!
    Que sigui una recuperació ben ràpida i amb una actitud ben positiva.

    Molts petonets i somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De mica en mica vaig fent, en aquests moments no tinc res més important per fer, ni puc tampoc.
      La salut primer, la resta vindrà després.

      Bessets, nina! :)

      Elimina
  8. Jo també tinc un estat d'ànim semblant. M'està costant molt d'adaptar-me, a partir del 30 de setembre em canvien de biblioteca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els canvis ens afecten, espero que el teu sigui un fantàstic començament.

      Aferradetes i sort!! :)

      Elimina
  9. El temps mai no és perdut del tot, per molt que ens ho sembli...

    Tornem a començar, tots, i intentem agafar el ritme mi et desitjo de tot cor, que puguis agafar-lo sense massa entrebancs...

    Bon recomençament i una abraçadeta d'ànims i de complicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, tots els dies són un començament, mai sabem que ens para la vida al segon següent. I encara que el temps no s'atura, la malaltia ho fa semblar inútil, perdut.

      Bona setmana, nina ... aferradetes!! :)

      Elimina
  10. Mira, anava a dir exactament el que ha escrit na Carme (Carme, guapa una salutació molt afectuosa!).
    Molts ànims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, nina!! Vaig fent, a poc a poc, però sense pausa.

      Aferradetes!

      Elimina
  11. No ni ha temps perdut....amb això estic d'acord amb la Carme.....endavant sa lluna ....no defalleixis....aferradetes i molt bona setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la meva sensació en aquests moments, segurament quan passi podré reflexionar sobre "la utilitat" d'aquest període de malaltia ...

      Bona setmana ... aferradetes!!

      Elimina
  12. Diuen que al mal temps, bona cara, oi? Doncs això nina, si el cap vol tirar endavant, ja veuràs com el cos hi tirarà poc a poc. Prent-ho amb la calma necessària, ni més ni menys, i poc a poc es posaran en moviment tots els engranatges per a tornar a la normalitat. Petons i molts ànims.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cercant l'equilibri entre el cap i el cos, així estic ara.

      Gràcies, Laura!
      Bessets

      Elimina
  13. tranquila nina..es temps viscut d'altre manera
    la sort dels mals moments es que ens deixen apreciar els bons i ens els fan viure amb mes il·lussio
    cuida't que quan tanquem aquest parentesis que ara tenim obert a les nostres vides, hem de riure i celebrar-ho tant com poguem
    t'estimem i et necesitem molt...cuida't !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mem si el tanquem aviat, tinc moltes ganes de celebrar-ho amb vosaltres, moltes, moltes, moltes!!

      Us estimo, ens estimem!
      Bessets, ninona :)

      Elimina
  14. Ja som molts els " amics " del alprazolan , citalopran etc... anamcercant petits estalons per a continuar dia a dia esperant , com tu dius , que aquest esforç en les coses més quotidianes i elementals ens somrigui prest .
    Besada i abraçada forta i sincera.
    Salut i alegria , anim i confiança.

    Aquest Setembre ens dona s´oportunitat d´aclarir el cap i agafar forces.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, guapo!! per totes aquestes paraules d'ànims i pels desitjos, tant de bo es compleixin tots per a tots.

      Salut, un somriure i una aferradeta ben forta!!

      Elimina
  15. Un recés en el camí sempre és necessari. Només fent via podem fer el camí, però només pensant-lo el farem amb plena consciència.
    Que trobis el sentit i vegis que no ets en un temps perdut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que no puc fer via, és el cap que va fent el camí ... potser no sigui temps perdut.

      Gràcies per venir!!
      Aferradetes

      Elimina
  16. Sortir endavant amb la il·lusió d'un infant. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això em salva, que la il·lusió segueix intacta.

      Bessets i bon dia!

      Elimina
  17. Parar el ritme accelerat del dia a dia, encara que no sigui voluntari, gairebé sempre va bé...Com tu dius, el cap no reposa i venen "les idees", "els desitjos" i s'obre "l'esperança" que tot canvii.Mai aquest temps passat, és perdut!!
    Ànim i sempre endavant!!...i què no ens falti mai l'esperança i la il.lusió!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre va bé quan ets tu qui l'atures, vull creure que aquesta aturada (no voluntària) sigui per a bé ...

      Aferradeta ben forta, nina!!

      Elimina
  18. De vegades és difícil, però es pot anar fent de vegades a poc a poc i de vegades un poc més ràpid... Vivim en un món massa ràpid i massa neguitós i els ritmes de vegades són infernals.


    Un abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot passa factura i ara ha arribat el moment de pagar-la, dissortadament.

      Aferradetes, Ximo!

      Elimina
  19. Per sort, encara que en un principi mos ho pugui semblar, diria que el temps mai és perdut perquè sempre se n'aprèn qualque cosa, per sort. I el cap, quan dóna massa voltes, millor deixar-lo descansar. Fàcil de dir i difícil de fer, a que sí? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria trobar aquesta poció que em permetés desconnectar quan em vingués de gust, però em temo que és molt difícil.

      Aferradetes, nina! :)

      Elimina
  20. Tinc una amiga que crec que té el mateix que tu, aquests marejos sense que sàpiga per què, li estan fent proves i hi ha un antidepressiu que sembla que li va bé.... Ara, dissabte vam celebrar el seu aniversari i estava més feliç que uns pasqües!
    Abraçada-aferrada forta i els metges que s'espavilin :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sanitat va moooolt lenta! S'ha d'esperar molt entre la visita, la prova i la següent visita i si a això li sumes que són uns quants especialistes, pot trigar una eternitat. Això, que s'espavilin!! :)
      Celebro que a la teva amiga li vagi bé.

      Aferradetes ben fortes!!

      Elimina
  21. doncs aquí tens tots els meus ànims, sa lluna... perquè t'ajudin una miqueta

    una aferradeta ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan i tant que ajuden!!

      Aferradetes! :)

      Elimina
  22. No et rendeixis, LLUNETA! I t'ho dic jo, que aquest matí mateix em sentia desmoralitzada i vençuda... incapaç de fer res profitós, inútil... llavors, una bona persona m'ha ensenyat el vídeo que he posat al meu blog. Ella estava asseguda al meu costat i, quan ha acabat, li he donat les gràcies... i... bé... m'he animat :-)

    Cadascú ja de fer el que pot fer... No t'has d'exigir més perquè et desmoralitzaràs si no pots, però tampoc t'has d'exigir menys perquè et rendiràs... i no t'has de rendir, això no! :-)

    I, com diu la Gemma Sara... els metges que s'espavilin!

    Una gran abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em rendeixo però és molt cansat, això avança massa lent, hi ha massa coses aturades ...
      Vaig veure el vídeo, una gran força de voluntat, admirable!! :)

      Bessets, preciosa i ... ànims!!

      Elimina
  23. Que nuestras vidas no sean nunca unas habitaciones cerradas en las que nunca pasa nada...

    Que sea asi es mi deseo

    Un abrazo fuerte, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tu deseo, es un deseo compartido. Ojalá se cumpla!!

      Abrazote, amic!

      Elimina
  24. Meravellós relat el teu. Però estàs segura que el temps es pot perdre? Una cosa és, pot ser, desaprofitar-lo segons el que havíem planejat per a ell, però segur que no haurà sigut temps perdut, segur. Estic convençut que molt aviat et retrobaràs amb ell i faràs les paus.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com he dit abans, crec que quan és una aturada voluntària res es perd; però si no és així, el temps pren una altra dimensió. Quan vols i no pots, tot sembla un sense sentit difícil d'encaixar.

      Aferradetes i molt bon dia!! :)

      Elimina

Benvinguts al racó!