20 d’octubre 2013

batec



    un espai tancat

                fosc,  silenciós

no deixa de ser

                          un espai que batega


41 comentaris :

  1. És el que ens queda el cor, la resta només es un buit en el temps.
    Petonet guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan hi ha batecs, "la resta" també batega ... tot i que sigui fluixet.

      Bessets preciosa.

      Elimina
  2. Excelent composició!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jp!!

      Aferradetes i bon dia!

      Elimina
  3. Batega...
    Silenciosament,
    En secret
    Sense que ningú se n'adoni, potser?

    Peró batega!

    Bona tarda de diumenge, preciosa... Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades tan silenciosament que ningú se n'adona, però segueix bategant ...
      desitjant, agraint, sentint.

      Bon dia, Carme!
      Bessets dolcets :)

      Elimina
  4. I que no deixi de fer-ho....Bonica imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malament si deixa de fer-ho!!

      Gràcies, Joan!
      Bessets :)

      Elimina
  5. Batega malgrat tot, i potser és aquest batec qui pot fer que comenci a ser més clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre bategui tot és possible.

      Aferradetes! :)

      Elimina
  6. Batega ajudat per la flaire d'un cafè.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ummm ... és bon company es cafè!! ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  7. Jo, aquesta foto és xulíssima. M'ha distret completament de les paraules. Ets tu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es complementen, imatge i paraules, no et sembla?
      Sí, sóc jo ... amagada! ;)

      Bessets, nina!!

      Elimina
  8. I tant que batega, a més a més és convertirà en un espai obert, lluminós, ..., i continuarà bategant.
    Magnífiques les quatre línies i felicitacions per la preciosa fotografia.
    Una aferradeta i bons desitjos per la setmana que comença.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mitja setmana ja, sembla que els teus desitjos s'han convertit en petites realitats.
      Fins aquí, està sent una setmana lluminosa.

      Gràcies, Gabriel!
      Bessets :)

      Elimina
  9. Sense oblidar que hi ha un 'tu' inscrit entre els teus versos, i això és important.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe jo també l'he vist ;-))

      Elimina
    2. Vaja, vaja, vaja ... ho heu vist tots dos, guai!! ;)

      Clar que si, Xexu, el que importa és el "TU" (tu, ella, jo), sinó no hi ha res.
      Aferradetes!

      Elimina
  10. La foto és sensacional... però, això de l'espai tancat, fosc i silenciós m'ha donat una mica de sensació de "falta d'aire"... Un espai fosc i silenciós, però que hi circuli l'aire :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'amoïnis, ja saps que l'aire s'escola per tot arreu, mentre hi hagi batecs. ;)

      Bessets, bonica!!

      Elimina
  11. Un espai que batega amb l'ajuda dels que l'omplen. M'encanten els ambients amb cafè

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... de vegades, tan sols amb els records.

      La imatge d'una tassa de cafè és molt suggerent. :)
      Aferradetes!!

      Elimina
  12. Quina força té aquesta imatge!! ...Acompanya molt bé el teu pensament.
    Surto d'aquí, amb el cor encongit per la sensació que m'ha transmés...Espero que només sigui una ficció on no ti trobis tu...
    Per sobre de tot, que no deixi mai de bategar i poc a poc anar obrint la finestra per deixar passar la llum i l'aire fresc.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha una finestra on queden molt ben reflectides les teves paraules, la teva,
      sempre plena de colors, d'aire fresc, de llums, de vida.
      Gràcies per compartir-la!!

      Bessets dolcets, nina.

      Elimina
  13. Els batecs del cor, quan se sent oprimit, són més forts encara per intentar obrir una petita escletxa per on entri un petit raig de llum i aleshores bategarà amb alegria...I aquest tu!
    Petonets de llum, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan batega fort, crida ... potser perquè s'enyora ... potser, simplement, perquè vol seguir bategant.

      Gràcies per la teva llum!
      Bessets.


      Elimina
  14. i des d'aquí m'ha arriben els batecs! melangia? un bon cafè amb llet ....fa molt
    una fotografia que m'ha agradat, m'encanten les fotos en negre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que fa, de fet no puc viure sense!! ;)

      M'agraden els colors, tots, però un blanc i negre diu tantes coses ...
      Aferradetes ben fortes!

      Elimina
  15. Una imatge i text que tenen vida, bateguen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que ho vegis així, gràcies!

      Aferradetes :)

      Elimina
  16. Señor, que torpe soy... No soy capaz de entender esas palabras... Pero tan distintos somos los catalanohablantes y los castellanos viejos... Si recuerdo que teniamos abuelos comunes...

    Un abrazo fuerte, Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡¡Vaya por Dios!! ¿¿se ha estropeado el traductor??
      Indignada estoy con los señores de esta casa, ¡voy a quejarme! ;)

      Sólo puedo decirte que lo intentes de nuevo, ¡tú puedes lograrlo!, lo sé.
      Abrazote, Antiqva.

      Elimina
    2. Que no... Que es que iba sin traductor... A pelo, vamos...

      Te das cuenta que aqui soy yo el que habla en un lenguaje que yo mismo sea capaz de entender... Demonios, que nivel he alcanzado... Soy el Uno...

      Elimina
    3. Un poquito de tu parte y una ayudita del traductor ... i fet!! :)

      Elimina
  17. A tot arreu, absolutament a tot arreu hi ha vida, malgrat no la sapiguem veure o ens la vulguin encegar. La foto és preciosa. Les lletres que l'acompanyen, sublims.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certes les teves paraules, en qualsevol racó hi ha vida, de vegades ens enlluerna, altres ens asserena.

      Gràcies, porquet!
      Bessets :)

      Elimina
  18. Bo és no oblidar-ho... gràcies per la claroreta dels teus versos :)

    Besets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu per venir, Ximo!

      Aferradetes!! :)

      Elimina
  19. Doncs per posar un punt de discordància... En un espai tancat els batecs s'ofeguen, necessitant aire renovat d'un altre igual.
    Aferredetes sa lluna, del llunatic de l'Empordà

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest TU del poemet és molt important Xavier. ;)
      Aferradetes, llunàtic!

      Elimina

Benvinguts al racó!