12 de novembre 2013

triadissa de mots


Tinc mots per donar-te
els vaig guardar en un calaix, fins
que arribés el moment d'endreçar-los
Només per a tu faig tria 
... i només tu entendràs ma follia

Més enllà de la distància entre nosaltres
hi ha un racó on el paisatge es dissol,
on puc tocar el somriure de la lluna
xiuxiuejant secrets mentre em fa l'ullet
... i penso en tu

Desconegut i salvatge, esquerp i misteriós
que em commou fins a les llàgrimes
Auster i sobri, imaginatiu i brillant
Mag dels mots, del pas del temps
del somriure franc, de mirada dolça
... que vull i no tinc

Solcant la nit tanco els ulls,
imagino totes les muntanyes
tots els mars, tots els cels
que he creuat per arribar a tu
... i ho faig alhora
(sa lluna, octubre-2013)

36 comentaris :

  1. Preciós, però se'm fa trist, potser m'hi identifico massa... en aquest creuar muntanyes i mars i cels ...
    Abraçadetes dolcetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :)
      Se'ns fa etern, però arribarem.

      Bessets plens de llum.

      Elimina
  2. "Imaginació", "Follia", "Mirada Dolça", "Somriure franc", "Mag dels mots", "Somriure de la Lluna"....Bona col.lecció de mots!!
    ...I molt bona aquesta sensació que m'has transmés de, tancar els ulls i sommniar poder arribar on la realitat no ens ho permet!!...M'ha agradat!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho imagines, si ho somies, si ho desitges ... la realitat és possible.
      Mots amb bones vibracions, n'estic segura.:)

      Aferradetes!

      Elimina
  3. Ara he entès que fer poesia és endreçar les paraules d'una manera màgica i especial... Són les mateixes paraules que fem servir tots, però cal tenir un do especial per saber-les agafar en la forma que, unes a les altres, acompanyades, es facin més belles... i tu en saps moltíssim!

    Bon dia, xiqueta! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet posar vermella, estic molt lluny de fer poesia, nina. Comparteixo sentiments, només això.

      Aferradetes, preciosa! :)

      Elimina
  4. La teva follia és la de moltes persones. I molt ben escrita!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartida amb molta gent.

      Gràcies, Helena!
      Bessets

      Elimina
  5. Sentiments que bateguen al cor mentre s’escapen les paraules. Aplego les ales i escolto la nit mentre faig un parèntesi per tornar a reprendre el vol.
    Salutacions amiga Lluna després d’un temps de silenci per canvi de recer.
    Abraçades.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Han tornat les teves paraules amb batecs nous. :)

      Aferradetes!

      Elimina
  6. Mentre es continuin creuant muntanyes, mars i cels, això vol dir que hi ha vida. Si el que es busca són totes les característiques que descrius, per cert, d'una manera molt suggerent, és segur que tard o d'hora, somiant o despert, s'assoleixen, segur.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tard o d'hora arribaran, en somnis ja hi són.
      Per arribar s'han de creuar molts de camins i realment em sento viva fent-ho , tot i que de vegades es fa llarg.

      Bona tarda, Gabriel!
      Bessets :)

      Elimina
  7. Eh....tu quan t'hi poses ho fas prou bé, m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep ... tu si que ho fas bé!! ;)

      Gràcies, Joan!
      Bessets

      Elimina
  8. Uf, quina tria de mots que has fet! Quan es barreja la màgia, la imaginació i la follia de l'amor sempre en surt poesia. I si a sobre passa per la teva mirada i sensibilitat surten poemes brillants com aquest escrits amb el cor i que commouen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai ... l'amour, que en fa de coses! ;)

      Què bonica ets, gràcies!
      Aferradetes i bon dia.

      Elimina
  9. M'ha agradat molt llegir la teua follia, que és la follia de la gent que s'arrisca, que no es rendeix... sí, és sempre millor que el no viure, que el no pensar versos ni sentir la vida bategar, ben a dins de cada ésser viu.

    Un abraç :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc força intuïtiva, em moc per impulsos i per això a vegades m'arrisco massa,
      però -com dius tu- això és millor que res.

      Aferradetes! :)

      Elimina
  10. feia masses dies que no et llegia, que no venia..
    pero veig que la teva tendressa no fa mes que creixer

    t'estim, bonica
    cuidat molt que nosaltres ja ho fem
    petonets !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ??????????????????????????????????
      Vols dir que no ets aquí sempre?... jo diria que si. :)

      Sé que vos cuideu, és la millor manera per estar bé, recolzar-se i estimar-se mútuament.
      Encara que ja ho sabeu, ho tornaré a dir, vos estim.
      Bessets dolcets, ninona meva.

      Elimina
  11. molt bonics versos sa lluna, et felicito per la sensibilitat i la bona feina
    aferradetes !! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Joan, la sensibilitat ens acompanya.

      Bessets :)

      Elimina
  12. Bona tria de mots. T'ha sortit un poema molt rodó. Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Loreto!

      Aferradetes ben fortes! :)

      Elimina
  13. Que bello que gracias a la palabra podamos llegar a cualquier lugar que hayamos soñado...

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Incluso a lugares que no hemos soñado, incluso que el mensaje no llegue a su destino
      y se convierta en una pesadilla, jejjej

      Aferradetes, amic

      Elimina
  14. Un poema preciós. Has fet una magnífica tria dels mots per expressar sensacions i sentiments.
    Aferradetes, salluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, nina!
      Fer triadissa de sentiments i sensacions per explicar i així fer lloc perquè n'entrin de nous.

      Aferradetes! :)

      Elimina
  15. ahir vaig tractar fins a set o vuit cops de deixar-te un comentari i no vaig poder de cap manera avui finalment puc fer-ho .....et felicito pel poema, pels sentiments i pel que transmets
    aferradetes sense distància

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades en aquesta casa passen coses inexplicables, què hi farem!
      Gràcies per provar-ho un cop més. :)

      Aferradetes!

      Elimina
  16. Estar bé això d'endreçar mots i fer filigranes amb ells...
    Veig que has hagut de recórrer mig mont, però per fi has arribat a la fita desitjada...A mi també m'agradaria tocar el somriure de la lluna i escoltar els secrets que xiuxiueja...
    Bona nit, bonica.

    ResponElimina
  17. Ui arribar, arribar teòricament sí, manca molt camí encara perquè sigui una realitat.

    La lluna ara juga a amagar-se entre els niguls, però si la crides segur que surt a veure't. ;)
    Bon día, nina!
    Bessets

    ResponElimina
  18. La follia de la distància, la follia de voler arribar on ets, només la lluna comprén la desesperació de dos amants separats per un mar de terra o sencillament, la mar. Però les paraules i els desitjos floten, volen i arriben. Perquè el món no nomès és físic. Les ànimes es poden transportar i en un lloc indefinit, trobar. Una abraçada, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sorprens gratament amb aquesta prosa poètica, on s'amaga una ànima pura, un cor ple de sentiments.

      Aferradetes, guapo! :)

      Elimina
  19. Un mar inmens, un cel infinit, una lluna bonica, i uns pocs mots per dir-ho tot i més.. !!
    M'agaradat i força.. Aferradetes mataronines..!! JAC

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que totes les paraules són poques per explicar els sentiments i, realment, només ens en cal una.
      Gràcies, Josep.
      Aferradetes mallorquines! :)

      Elimina

Benvinguts al racó!