15 de desembre 2013


Pel finestral  (Inca, novembre-2013)



    
      геСОRd

       En l'absència
     
       el record més amable
     
       et fa més intens

                més present

36 comentaris :

  1. Els records poden ser tan intensos com la realitat, però hem de mirar ben endavant per no quedar-nos-hi ancorats. Oblidar no. Aturar-nos tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser els records amables ens ajudin a portar millor el present, aquests ja els tenim;
      penso que el futur es fa cada segon, d'un en un, no hi ha més enllà de l'ara mateix.

      Aferradetes! :)

      Elimina
  2. Aprofitar-los per tirar endavant, els records, la seva energia, el seu costat amable, el seu somriure, per construir-ne de nous. t'entenc molt bé, nineta...

    Una abraçada - aferradeta

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és mala cosa construir sobre la part amable del que s'ha viscut,
      segurament dóna (com a mínim) una pau envejable.

      Aferradetes+abraçades :)

      Elimina
  3. En el record, l'absència és més amable. No et fa més present, però sí més intens. Disculpi'm per tergiversar els seus mots, senyora Arraconada. Una aferradeta, com diu vostè (però no de la ETA, com interpreten Pisuerga enllà)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he de disculpar res, Sr Strike, la seva versió és boníssima. Me la guardo, amb el seu permís.

      Pel que fa a les aferradetes, el convido a fer una ullada a ca na Sílvia, AQUÍ i crec que ho entendrà perfectament. ;)

      Una aferradeta p'es coll, ben dolça!!

      Elimina
  4. Anònim15.12.13

    Los recuerdos no dejan de ser la profundidad de la vida, la medida de lo vivido, y a la vez han de ser la catapulta con la que lanzarse a conquistar el futuro.
    Salluneta, recordando.. recordando, me da por pensar, y pienso.... Recuerdo por que he vivido, imagino por que quiero vivir, y hago por que estoy viviendo, pasado presente y futuro son la misma cosa, el mismo alambre en el que hacemos funámbulismo, y sigo pensando que mejor no recordar tanto, no sea que llegue a aquellos 300€ que me prestó, y que yo he olvidado, y espero que usted como buena cristiana haga profesión de fé ((( perdona nuestras deudas (es mi caso), así como yo perdono a mis deudores (que sea su caso))))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciso tiempo necesito ese tiempo
      que otros dejan abandonado
      porque les sobra o ya no saben
      que hacer con él
      tiempo
      en blanco
      en rojo
      en verde
      hasta en castaño oscuro
      no me importa el color
      cándido tiempo
      que yo no puedo abrir
      y cerrar
      como una puerta

      tiempo para mirar un árbol un farol
      para andar por el filo del descanso
      para pensar qué bien hoy es invierno
      para morir un poco
      y nacer enseguida
      y para darme cuenta
      y para darme cuerda
      preciso tiempo el necesario para
      chapotear unas horas en la vida
      y para investigar por qué estoy triste
      y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo

      tiempo para esconderme
      en el canto de un gallo
      y para reaparecer
      en un relincho
      y para estar al día
      para estar a la noche
      tiempo sin recato y sin reloj

      vale decir preciso
      o sea necesito
      digamos me hace falta
      tiempo sin tiempo.
      -Mario Benedetti-

      Difícil, estimat amic, olvidar ese tiempo que fué para entender lo que somos y seguir siendo, al mismo tiempo. Más complicado es, aún si cabe, vivir sin haber vivido...

      Fíjese, hasta ese momento no he llegado. Está seguro que le presté 300€? De ser así no se preocupe, con que me invite a cenar y cenemos juntos (que no es lo mismo el deseo que la realidad), yo me doy por bien pagá, jejjej

      Cuídese-me mucho, no pierda el equilibrio! ;)
      Beso ...

      Elimina
  5. Certament l'absència ho accentua tot. Un poema molt bonic, sa lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em quedo amb els records més amables.

      Aferradetes, nina :)

      Elimina
  6. Un tractament molt bo que fa la imatge super-atractiva!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep!
      A mi m'agrada com ha quedat.

      Aferradetes :)

      Elimina
  7. Un record com un abric per mirar més enllà i avançar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa més bon caminar, ben abrigada ara que fa fred.

      Aferradetes :)

      Elimina
  8. L'absènsia... a vegades fa massa mal, encara que vulguis recordar la seva part amable... I és veritat que el que hauriem de fer es anar endevant, però costa tant...
    Una aferradeta inmesa :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre fa mal si és d'algú estimat, fins i tot si és una cosa perduda amb els anys, per això m'aferro als records amables que fan més fàcil mirar endavant.

      Aferradeta dolça, bruixeta!

      Elimina
  9. Hi ha vides paral · leles com aquests Arcs de Sant Martí i quan es desfan els camins el record de l'absència és desolador ... intens.

    Bona tarda sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt trist ... fins que tries els petits-grans moments que et tornen el somriure.

      Molt bon dia, Pere!
      Bessets :)

      Elimina
  10. Moltes vegades els records són la gasolina de la nostre vida. Com més bons millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ... sí senyor, energia pura!!

      Aferradetes! :)

      Elimina
  11. Penso també que, de vegades, en l'absència idealitzem més els records...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que somio contínuament, sempre tinc el dit petit tocant terra ...
      no sé si seria millor deixar de somiar o enlairar-se per complet.

      Bessets, Roser! :)

      Elimina
  12. Preciós poema, Sa Lluna. A vegades aquests records, vius, intensos i presents, es l'unic que ens queda per viure amb il·lusió.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre són un bon refugi on tornar, sigui quin sigui el motiu.

      Aferradetes i bona tarda! :)

      Elimina
  13. Totalment d’acord, l'absència ho accentua tot. És un poema preciós, sa lluna
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens hi recreem per fer-los encara més bells, si això és possible.

      Gràcies Josep per venir!
      Aferradetes :)

      Elimina
  14. Els records són un pont amb el present, que bonic el teu arc de sant martí :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els records són el tresor que no ens hauria de faltar mai.
      Darrerament, des del finestral, he pogut gaudir de molts arcs dobles, són una meravella!

      Aferradetes, nina :)

      Elimina
  15. quines paraules més profundes Lluneta! M'agrada pensar en records amables.... :)) Ptonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada pensar en instans màgics, sortosament en tinc molts.

      Aferradetes :)

      Elimina
  16. Versos intensos, com eixos records que segueixen vius, d'alguna manera, en les profunditats de la gent que sap estimar...

    M'ha agradat molt també la fotografia...

    I la música...

    Gràcies Sa lluna :)

    Ah! avui si no estic equivocat és lluna plena, aprofito doncs per a felicitar a Sa lluna :) I t'envio un enllaç que segur et farà somriure: http://unplanetallamadoacapu.blogspot.com.es/2013/12/hasta-el-ano-que-viene_17.html

    Un abraç ben ple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ximo!! M'has fet un regal preciós.

      Saps? Avui mati anant cap a la feina m'ha acompanyat pel camí
      i li he fet unes quantes fotos, estava espectacular ;)

      Una aferradeta farcida de bessets! :)

      Elimina
  17. Muy bella esta imagen que nos brindas, amiga

    Te deseo mucha felicidad

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mucho mejor las tuyas, ni punto de comparación, pero confío que algún día aprenderé ;)

      Felicidad para tí, ahora y siempre.
      Abrazote! :)

      Elimina
  18. Enlairar-se amb bitllet de tornada, ep! :))

    Maco, nena. (Perdona per no passar...molta feina, poc temps, i cal dormir...)

    :*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse!
      T'entenc molt bé, ets ben rebuda sempre ;)

      Aferradetes!


      Elimina

Benvinguts al racó!