25 de desembre 2014

T R E S

Fa 3 anys, aquesta nit passada es forjava un regal que canviaria la forma de relacionar-me amb els altres des de la distància. Com he explicat a cada aniversari, el dia de Nadal em va arribar aquest blog de mans de dues persones meravelloses, el Follet i la Sargantana 
Des d'aquell moment fins ara han passat moltes coses, unes molt bones i altres desgraciadament terribles. He compartit amb tots vosaltres les meves alegries i les meves tristeses, i en tot moment m'he sentit acompanyada per tots. Ha anat creixent un vincle que sembla difícil d'explicar però que és molt real. Ens anem coneixent a través de les paraules i els silencis, naixent sentiments molt bonics que fan sentir-nos com una gran família
Amb alguns (poquets encara) he pogut compartir temps i lloc; amb altres somriures, desitjos, jocs, reflexions -unes vegades més a prop, altres més lluny- però sempre des del cor

I avui vull agrair-vos a tots i totes la vostra acollida i vull fer-ho amb un gran somriure ...
no hi ha res millor que riure-se'n d'un mateix!! 

BONES FESTES!!☮

16 de desembre 2014

LA MAR / joc de lletres



Ara que em regales troncs surant entre les teves onades



que -com quan era un infant- somio que sóc "La Sireneta" que travessa els teus mars



deixo de ser verge de les teves carícies



capbussant-me en els verds,  blaus,  grisos de la teva immensitat

Joc de lletres de  JOMATEIXA

09 de desembre 2014

" must "

Carteras XL, un "must" de temporada a msn

Això vol dir que aquesta  propera temporada 
podrem omplir-les amb bitllets de 500 eurets
o serà per a ficar-hi . . .
totes les factures pendents? 

25 de novembre 2014

QUEDEM AL ZURICH ? // Excusa per tornar-hi . . . ‾‿⁀

Aportació a la proposta del projecte de llibre de na GEMMA a Truquem al Gegant del Pi

BIBIBI ...
- Si?
- Hola, com et trobes?
- Molt millor, gràssis. Ja he començat a organitzar aquesta nova vida
- Això sona bé, nina! I què estàs fent?
- Donant un cop d'ull als blocs amics, han passat tants dies!
- I has vist alguna cosa que et sorprengui?
- Ui si, moltes!!. Saps? La Gemma & company han fet una proposta sobre el Zurich i estava mirant on queda ... com és que no ho vam veure?
- Si, si, vam passar per davant, no et vas fixar?
- No, tampoc vas dir res
- No recordes que anàvem esquivant carrers des de l'hotel per no trobar-nos amb el merder que hi havia a Plaça Catalunya? Si dona, això va ser el diumenge abans d'anar-nos
- El 12 d'Octubre?
- Exacte!!
- Si, ens volíem escapar del passat, hehehe
- Bé t'envio una imatge del Google Maps i veuràs on és
- D'acord ... ahh tens l'agenda a mà?
- Si, clar que si, perquè ho dius?
- Anota: Propera trobada a Barcelona, al Zurich. I posa-ho en lletres vermelles i molt, molt grans.
- Hahaha, molt bé, molt bé !! M'agrada veure't animada fent plans
- I a mi, no ho dubtis!!

01 de novembre 2014

CORRUPTES

Benvolguts amics i amigues blocaires:
Imatge de la xarxa
Han tancat l'empresa on treballava. Tot i haver arribat a un "acord", si es pot dir així, estic furiosa i encara no puc arribar a aquest estat de tranquil·litat que necessito, impotent de veure com poden manipular-ho tot per aconseguir el que ells volen. S'aprofiten de les mancances per fer-nos passar pel seu cèrcol. Ni sindicats, ni advocats, ni drets, res no pot frenar-los. I tot això em fa sentir malament, ridículament petita. D'una banda vols sortir d'aquest mal tràngol ràpidament, per una altra no vols permetre que surtin com si res de les seves malifetes. Veus com van manipulant segons la passa que donis i, facis el que facis, sempre t'estan esperant amb una altra traveta.  Al final, com estan molt ben assessorats (cosa que tu no et pots permetre), van una passa més avançats que tu, sabent que tenen més recursos i no et deixen altra opció que la de claudicar davant de les seves malifetes. 
Tu tens totes les dades de la corrupció, de la pèssima gestió de l'empresa, de la manipulació i el més fotut és que ho veus molt clar perquè tot el que pretenen no puguin aconseguir-ho. I tot i així, els mateixos companys de treball manipulats per ells,  "els nostres sindicats", "la nostra justícia" mitjançant el seu eficient col·legi d'advocats, et recomanen que facis un tracte. 

TRACTE = Enxampa la misèria que et donen, perquè no van a oferir-te res més, signa tot el que et diguin i així podràs acollir-te a l'atur. 
ATUR = Dret dels treballadors o l'almoina que et permetrà subsistir fins que et toqui la loteria de trobar una altra feina. Potser per la teva edat no sigui vàlida, però sí que hauràs d'estar oberta i disponible per anar a segellar i fer tots els cursets que amablement et convidin a fer. 

I et preguntes, què he fet jo per merèixer això? Quan t'has passat tres quartes parts de la teva vida treballant, quan t'han hagut de dir "ull que l'empresa no és teva"!! per la dedicació que oferies, quan has hagut de mentir per ells i fins i tot salvar-lis el cul en moltes ocasions. I tornes a arribar a la conclusió que per molts valors que tinguis, no ets més que un nombre, una peça substituïble ... fins i tot, ni això.

* Disculpeu la meva absència, en l'estat que em trobo no puc concentrar-me ni gaudir com cal dels vostres posts. Tot i així,  faré tot el que sigui possible per visitar-vos fins poder arribar al ritme que portava abans. 
Gràssis per acompanyar-me i fins aviat ... aferradetes !!  ☽

04 d’octubre 2014

Terra


    Quan en algun instant 
somio deslligar-me de tu 
      per assolir l'Univers 


     Potser oblidi que ets mare 
i dels vincles vull desarrelar-me 
imaginant quimeres de llibertat


 I esperes pacient el meu retorn 
           com qui sap certament 
           que no hi ha altre camí 
                 ni cap altre final

(sa lluna, agost-2014)

28 de setembre 2014

Somni d'estiu



Tots els entrebancs que havien sorgit fins arribar al punt de sortida semblaven vençuts. En aquest espai, avantsala d'un nou món, s'estava bé; pendent només del rellotge per no fer tard






Els ocellets s'acostaven als meus peus com si volguessin participar del meu goig.  Aviat seguiria el seu vol, lliure de tot allò que m'angoixava dia rere dia. Respirant fort vaig pensar que  ja no hi havia marxa enrere, que tot just començava la meva aventura                                                        
Vaig tancar els ulls i quan els vaig obrir 
estava enmig d'un petit poble on es respirava aire de festa 
La gent em mirava encuriosida, mentre em regalaven somriures i paraules de benvinguda. Vaig participar de totes les seves costums i em van fer sentir de nou com una nina


D'aquesta primera parada vaig recordar que les coses més petites són, en definitiva, el que omplen d'alegria al viatger. L'amabilitat, la generositat, fins i tot l'afecte de persones   - totalment desconegudes fins aquell moment- em va deixar gratament sorpresa

Seguint el viatge, sempre de la mà amiga, vaig anar pujant més alt, sentint el contacte amb la natura més verge, amb els seus sons i els seus silencis. Des de dalt gaudia del paisatge que cada instant se m'oferia











Només el repicar de campanes m'anunciava el pas del temps, la tornada era a prop i només sentia la necessitat d'amarar-me de tota la bellesa per omplir els meus sentits de serenitat






Podria dir que vaig tornar 
tal com me'n vaig anar 
però mentiria


Els somnis s'han de viure 
crear la necessitat de poder 
somiar de nou 
i així 
seguir vivint-los 
un darrere l'altre

14 de setembre 2014

Falsa "Julieta"

Els relats de na CARME
(D'una foto d'en Xavier de Fita)
- Què no ho veus que no pot ser? 
- Com pots dir-me això, Marieta? 
- Ja saps que els nostres pares no ho veuen bé 
- A mi no m'importa què pensin els pares ni ningú més, ens estimem i amb això en tinc prou 
- Ja saps que jo també, molt, però mai ens deixaran viure plegats 
- I si ens escapem lluny d'aquí? He vist carrer avall que hi ha un jardí preciós i allà ningú ens trobarà
- Ja saps que el meu pare viatja molt i podríem coincidir allà on anem
- Ho prepararem tot per anar-nos aviat i t'avisaré un dia abans per veure'ns aquí
- Ai ... què serà de nosaltres !! 
- Saps? he pensat també que, si no ho aconseguim, morirem junts. Han inventat un nou pesticida que és infal·lible ... 
- Amor meu, saps que t'estim moltíssim, però com per a morir per tu no, ehhh! 
           
                ⋆ ⋆ ⋆ ⋆ ⋆ ✿ ⋆ ⋆ ⋆ ⋆ ⋆

02 de setembre 2014

Lladre


Com vull recordar-te? Són tants ets anys de compartir moments que no m'agradaria oblidar-me de cap d'ells. No recordo com mos vam conèixer però sí que érem pràcticament uns nins, tu amb tretze i jo amb dotze, sortíem amb un grup d'amics, volent imitar als més grans. Recordo una serenata, sa nit anterior a ses Verges, amb un cassette a s'escala de casa i es guateques al centre parroquial on mos vam fer "novios". No recordo perquè vam deixar de ser-ho, però si recordo que des que mos vam conèixer sa nostra amistat va anar creixent més i més. 

Van arribar anys en què cadascú va fer sa seva vida per separat, recordo que en totes ses processons me regalaves confitets creient que no te reconeixia per sa caputxa. I arribaren es fills i això va servir per retrobar-nos a sa sortida des col·legi, es teu fill i es meu compartiren classes, festes i celebracions durant molts d'anys i noltros amb ells. Van arribar temps crítics per a mi i tornarem a "desconnectar". 

Recordo que una trobada casual mos va posar al dia des canvis a ses nostres vides. Mos donàrem suport mútuament a partir d'aquell moment, amb només una trucada sabíem un de s'altre, compartíem vivències i secrets cada vegada que se presentava s'ocasió.

Fotos pròpies
Recordo, especialment, es dia en què me vas cridar per prendre un tallat i te vaig dir que no me trobava bé, sa teva insistència en veure'ns me va salvar sa vida.
Recordo sa teva coqueteria, sa teva fina ironia, sa teva forma de viure parsimoniosament com si es rellotges no existissin per a tu, ses teves apoteòsiques badades, sa teva extraordinària força de comunicació, es teu poder de seducció,  s'amor incondicional a sa nostra "Roqueta" (a ses nostres costums, a ses nostres arrels, a sa nostra gent), sa teva gran sensibilitat amb sos més desprotegits, s'alegria amb què celebraves ses victòries des teu Barça estimat, sa teva discreció, ses teves ganes de viure ... 
Ja no vius a sa Roqueta 
              ara ets roca, mar i cel 
                      pluja, vent  i foc 
               ets arrel, arbre i terra 
                                  dia i nit
I avui, en aquest estiu lladre d'éssers estimats, només puc recordar-te profundament agraïda per sa teva amistat.
(In memoriam de Biel Morro Villalonga, 31-Agost-2014)

26 d’agost 2014

Oficis



Los oficios
Mágica la vigilia de los oficios. Por las puertas abiertas el rumor del trabajo. Olores y música laboral en el despliegue de artesanas dinastías. Excepcional destreza en la apertura de un diálogo entre materiales y herramientas. La belleza de los humildes logros... Despertaba el pueblo, peinaba el aire su cabellera de humos azules , y en una nube de bosque soñado despertaba el mágico rumor de los oficios.                                       

  IBA como sonámbulo, miraba
  por puertas entreabiertas,
  descubría los sudores

 La aurora de un fulgor
  de fraguas, donde yunques,
  martillos, anunciaban
  las rejas del arado
  que nacían derritiendo
  los flecos de una estrella

La madera sumisa,
  desmayada ante el hombre,
  perfumando la herida
  en el dormido bosque
 de las carpinterías

  Cabelleras de esparto.
  Dedos en olimpiada
  y un crecer de ramales,
  en pleitas y criznejas

En la doma del barro
  carícia desvelada
  despertando la vieja
  vocación de la tierra
  para entregarse en cántaros
  
Y a campo abierto el tiempo
  glorioso de las eras,
  y sobre el trillo el hombre
  remando las cosechas.

  Iba como sonámbulo
  descubriendo la vida
  que a veces era hermosa.
  Julio Alfredo Egea
  (Los Asombros, 1996)

20 d’agost 2014

TEiXiNT


       Van desfent camins
        tot just per seguir vivint 
                   Troques de pàl·lids colors 
                    destenyides pels records 
                           somien trobar el teler que 
                                      D                  F           T  
                I                   O            E 
                B              N           I 
                U            G           X 
                I          U           E 
                X        i           I 
                 i                X
                                                                 i    
                                                                en un mateix llençol 
                                                                   passions oblidades
                                                                                                                            (sa lluna, agost-2014)    

11 d’agost 2014


Un moix i un ca. Un gat i un gos. 
Un tassó i un capell, si us plau,  un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val!!
Vivadell que això és espès.
No som estat mai cap entès,  no ho moll
més si no ho moll, si no ho moll me farà mal.

Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins 
com més amics més endins, 
així tots serem germans.

Es que això surt un run-run. (runrun-runrun)
Que si xerren no ho entenc, 
Però jo hi pos tan d'esment 
que de deu mots n'agaf qualcun.
Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Un tassó i un capell, si us plau, un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val!!
Vivadell que això és espès.
No som estat mai cap entès, no ho moll
més si no ho moll, si no ho moll me farà mal.

Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins 
com més amics més endins, 
així tots serem germans.

  P'es qui s'ho agafi amb rialles,
però es que a jo m'ha passat,
per demanar s'excusat
d'enllà m'han tret a potades.
Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Un tassó i un capell, si us plau, un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val!!
Vivadell que això és espès.
No som estat mai cap entès, no ho moll 
més si no ho moll, si no ho moll me farà mal.

Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins 
com més amics més endins, 
així tots serem germans.

  No es que hi tengui res que dir
si un s'entén així com sap.
Ni estic gens empegueït
si xer com m'han ensenyat.
Un moix i un ca. Un gat i un gos...

Imatge tunejada de la xarxa


05 d’agost 2014

Jo amb Mi

Poesia visual de Toni Prat
als Jocs literaris d'en TIBAU



 · Bon vespre, com estàs?
· Hola, doncs aquí sola
com sempre
 · Ja ho he vist. Què m'expliques?
    · No tinc massa ganes de
xerrar però m'agrada sentir-te
 · Vols que xerrem del que et fa patir?
· No ... no ... crec que
me n'aniré a dormir
 · Saps que quan vulguis sóc aquí, 
   per escoltar-te i per sentir-te
· Si, ho sé. Bona nit!

02 d’agost 2014

Avui

   
Foto de SARGANTANA
Avui he descobert una ciutat que encara dormia
i on les llambordes s'havien rentat la cara
per dir-me bon dia
i jo... t'ho dic a tu
Àngels

    Han vestit  els carrers per a TU
                Catifes màgiques sota els teus peus  que trepitges pas a pas,  amarant-te d'olors
                        Sorpresa pels llums i  ombres
      mentre els seus silencis t'acompanyen
I s'endinsen des de la retina a tots els sentits
                     estarrufant cada porus de la pell
 i el cor s'eixampla
i sents ... i vius
Paula



 Felicitats nina!

28 de juliol 2014

Ja RES com abans

Els Relats de na  CARME
- I si provem el vi?
- Què dius tu ara! No te'n recordes l'últim cop que gairebé et mors ofegada i per poc no trobem el camí de tornada?
- Ja res és com abans!
- No et giris que em fas perdre el pas i ja fem tard.
- Abans feien uns pícnics amb abundant menjar, ara només pensen en la beguda ... molts coloraines, molt de glamour, però res de res, què serà de nosaltres?
- Au, camina cap endavant que arribem tard i a sobre de la bronca que rebrem per arribar sense res, no ens deixaran entrar al formiguer
- Ja va, ja va ... Senyor, Senyor quines presses portes!!

14 de juliol 2014

i en diuen . . . tristesa

Unitat 5: Dir i/o mostrar emocions dels personatges
a  ROSER CAÑO VALLS

No volia baixar ni que la veiessin plorant, se sentia molt petita i ella ja era gran!. Sentia quelcom estrany que no sabia molt bé el que era, només que la estrenyia molt endins. Des de la finestra de la seva habitació treia el cap per veure la seva marxa, abans amb el puny s'havia eixugat les llàgrimes, ella ja era gran!.  Des de baix, al costat de la porta del cotxe, el seu pare li va llançar un petó amb un gran somriure,  al mateix temps que repicaven les seves paraules al seu petit caparró -Seré de tornada pel teu aniversari, t'ho prometo princesa!- Mentre, retenia el seu plor amb la lluïssor d'un somriure que es va quedar a mig camí. 

02 de juliol 2014

jocs perillosos

279è  joc literari d'en  Tibau
Aquella nit era decisiva, en Dani caminava sense rumb, abstret en els seus pensaments. Poc abans, al seu recorregut pels bars del seu barri, s'havia carregat el cos de licors diversos en l'afany d'escapar de la realitat que tant l'espantava. 

Va aixecar la mirada i es topà amb la paret del vell pont. Estava lluny de casa seva i del maleït ordinador. Va cercar entre les cendres de la foguera, que poc abans algú va encendre, un tros de carbó i va escriure tres noms a la paret: Susana, Àngels, Vanesa. Es quedà pensatiu i poc després va escriure el seu nom a sota de cada un d'aquests noms. S'havia acabat el joc, va ser divertit fins que va deixar de ser-ho per transformar-se en un munt de sentiments no correspostos. Havia jugat amb cadascuna d'elles i, ara, quan estava convençut que el seu cor només pertanyia a una, se sentia brut i no sabia molt bé com explicar-ho a aquestes tres meravelloses dones que havien confiat en ell i li havien regalat un trosset del seu cor.

Amb la mà tremolosa, decidit a ratllar tot el que havia escrit, pensà per un instant que a ella, al seu amor vertader, aquesta història la faria infeliç. Va baixar la mà, tancà per un instant els ulls sentint més a prop la imatge de l'Anna, la seva dolça nina estimada i se n'anà deixant enrere el testimoni dels seus jocs. S'havia adonat,  per fi ,  que mai la tindria al seu costat.

〜〜〜◆〜〜〜

30 de juny 2014

GeLoSiA


John Sloan, 1907-8, Banyistes a South Beach
a   
RELATS  CONJUNTS

- Digues-me, què esperaves trobar aquí?
- Ja t'ho vaig dir, mare!! En John i els seus amics es reuneixen en aquesta platja per lligar amb noies que es banyen nues
On n'has vist una sense banyador? Aquesta gelosia et matarà, o pitjor, et quedaràs sense marit
- Però mare, jo vaig sentir en John quan va quedar amb l'Eddy per a veure's amb en Kurt i passar el dia tots tres aquí, parlaven de portar només una tovallola i refrescs i que totes les noies eren molt boniques ... 
- Estàs somiant!! L'únic que has fet és que passem xafogor, que ens ompliguem de sorra per res. Tan bé que estàvem a casa a la nostra petita platja privada, sense sorolls, sense nins ni pilotes, sense noies ni nois eixelebrats, ni ...

- Tens raó, segur que no vaig entendre tot el que van dir, ho sento mare!. Ara arribarem a casa, podràs posar-te còmoda a la teva gandula, sota el teu para-sol i amb una llimonada fresqueta i et sentiràs millor.
- Deixa-ho ja i dóna'm el braç que gairebé caic!!
- .............................
- I ara en què penses que no dius res? Alguna cosa estàs tramant.
- No, no res
- Xerra que et conec molt !
- Saps? Crec que la platja de la qual xerraven es diu Es Trenc i em sembla que hem anat en direcció contrària.
- Au, passa'm davant i no somiïs truites!! 
  Es Trenc, Es Trenc ... Es Trenc és a Mallorca i això és South Beach!!