24 de gener 2014

consell

Em va venir al cap un pensament
i vaig sortir a passejar cercant la lluna
Molt bé - li dic -, queda't i parlarem
M'has d'explicar com ho veus tu

Ella em xiuxiueja a cau d'orella


Ja saps el que em preocupa?
És una qüestió que volta fa molt de temps
Que ja sé què he de fer? No, segur que no

Ella em xiuxiueja a cau d'orella

Tu penses que sí - li responc-,
estic estancada, ni endavant ni enrere
Ni tan sols sé com fer-ho

Ella em xiuxiueja a cau d'orella
Vas equivocada - li dic -,
Ja l'hi he fet arribar moltes vegades
i mai hi ha resposta, defuig

Ella em xiuxiueja a cau d'orella

Tens raó - li dic -, sempre indirectament
D'una manera subtil, amb bells poemes, cançons ...
Et puc dir que són milers ... dia rere di
Inca  (Fotos pròpies)

Ella em xiuxiueja a cau d'orella

Ben bé, tenir coratge i fer-ho ...
i si se'n va i no torna? ...
Vols que parlem d'una altra cosa?

Ella em fa l'ullet, sospira
i s'amaga darrere l'arbre

50 comentaris :

  1. Fem-li cas a la lluna, sempre. Quina sort tenir una confident com ella ;)
    Tenir coratge és molt fàcil de dir i molt difícil de fer, però val la pena intentar el que de bones a primeres ens sembla impossible. Endavant i força, sa lluna maca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc molta paciència però quan flaqueja una miqueta vaig a la
      recerca de la lluna i ella m'anima fent-me veure les coses com són.

      Sempre endavant, Sílvia!
      Bessets :)

      Elimina
  2. Sí que es atrevida, aquesta lluna amb els seus consells... a veure si són eficaços...

    Ho has escrit molt bonic, lluneta, molt bonic.

    Abraçadetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ella ho sap tot, pot ser atrevida ... jo no tant ;)

      Aferradetes i bon dilluns!

      Elimina
  3. Aquesta lluna màgica segur que en xiuxiueja a cau d’orella allò que es el més adient... i si se’ n va i no torna....tot això que es pedrera!
    Abraçadetes a la llum de la lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Difícil elecció, encara que la lluna ho tingui molt clar ;)

      Aferradetes, bruixeta!

      Elimina
  4. Està tant ben escrit que no sé ara si tu ets la de dalt o la de baix......Molt maco lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens fonem a estonetes ;)

      Gràcies, Joan!
      Bessets

      Elimina
  5. Haurem de fer-li cas oi?
    La lluna sempre sap el que necessitem encara que de vegades no l'entenguem...
    Bonic com tu!!

    Petonets Nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entendre-la, entendre-la ... si l'entenc i sempre té raó,
      encara que després no li facis cas.

      Bessets, lluneta!! :)

      Elimina
  6. Me gusta leerte, y todo lo que escribes, pero esta vez no entiendo nada de lo que escribes.
    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te pasa como a mí, hay muchos días que no entiendo nada de nada.

      Gracias por leerme!!
      Aferradetes :)

      Elimina
  7. Avui la lluna m'ha parlat a cau d'orella, s'ha acostat a prop de casa i ...la nit sembla de dia.

    Bon dia sa lluna:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort, Pere!!

      Molt bon dia ... aferradetes :)

      Elimina
  8. Com a consellera no em sembla gran cosa, però és tan guapa que ens seguirà ensisant com si ens digués a cau d'orella les més belles paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has provat de parlar amb ella?
      Segur que et dirà coses si tu la vols escoltar.

      Aferradetes :)

      Elimina
  9. La lluna ho veu tot. Si et diu que ho tornis a provar, és que vols tornar-ho a intentar. Coratge i endavant!! sempre li has de fer cas a la lluna, si no, et quedaries pensant que no li has fet cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho veu i ho sap, t'ho diu tot encara que no ho vulguis escoltar,
      tot el que pots i no pots fer, tot el que veus i no vols admetre ...
      I després, et deixa triar.

      Aferradetes, nina :)

      Elimina
  10. A vegades m'has dit que m'entens molt bé. Avui t'ho dic jo. Aquestes paraules les hauria pogut fer meves en un moment donat, potser fins i tot ara. O potser ara ja no, i seria per no haver fet cas a la lluna. Sempre és millor haver-ho intentat, encara que no surti bé, que penedir-te sempre de no haver-ho fet. El que passa que donar consells és fàcil. Endavant lluneta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és millor intentar-ho, fins i tot si no surt així com vols.
      El que no se sap mai és si ho has fet bé o podries haver-ho fet millor.

      Bessets dolcets :)

      Elimina
  11. quins diàlegs ! una bona consellera la lluna .....fes-li cas
    aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li faré cas, i tant que si! ;)

      Aferradetes!!

      Elimina
  12. M'agraden les teves reflexions.
    Uns magnífics autoretrats!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. He quedat una mica fosca ;)

      Aferradetes!!

      Elimina
  13. Hi ha temes, sobretot si són del cor, que només podem solucionar-los nosaltres mateixos. I la lluna ho sap i no s'hi posa. Un text preciós, sa lluna

    Petonets i abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lluna ens fa de mirall, així podem veure el que hi ha.

      Gràcies, nina!
      Aferradetes :)

      Elimina
  14. Si la lluna és la -teva- intuïció, sovint és la resposta a la raó encallada. El coratge -l'acció- demana no pensar en les conseqüències. M'agrada el diàleg, en tant que hi ha un moment que es pot pensar que és un soliloqui...

    Aferradetes, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tires endavant, no pots pensar en les conseqüències
      perquè et quedaries aturada al mateix punt.

      .) Aferradetes, Jordi!

      Elimina
  15. Quan ens visita aquesta lluna gran que pareix dominar tot el firmament, em sembla un mirall on es reflexa i es guarda tots els nostres pensaments i la nostra vida i, es veritat, en aquest moments, sembla que ens diu endavant, se fort i persegueixi allò que vols. Es la nostra gran aliada.
    Preciós poema Sa lluna.
    Abrazos

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la millor companya i amiga,
      confident i còmplice de grans i petits secrets.

      Grácies, Alfons!
      Aferradetes :)

      Elimina
  16. La lluna d'Inca...

    Tot un espectacle emocional.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la que m'acompanya sempre, a mi i a tots.

      :) Bessets, Torito!

      Elimina
  17. Que bé que la lluna et xiuxiuegi a cau d'orella...Segur que et dóna bons consells, consells de Lluna a Lluneta...
    Petonets bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I com sóc la més petita, no deixo d'escoltar-la ;)

      Bessets de pluja!

      Elimina
  18. Fes-li cas a la lluna, bonica, i tingues coratge per fer-ho! Que les llàgrimes per no gosar acostumen a ser més amargues que les provocades per la gosadia!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si al final només queden llàgrimes, millor que siguin
      per haver-ho intentat. Tens tota la raó!

      Aferradetes, nina! :)

      Elimina
  19. La lluna sempre fascina...Si et xiuxiueja a cau d'orella...endavant amb força, la seva màgia vetlla el teu caminet.

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada sentir-la molt aprop.

      Aferradetes :)

      Elimina
  20. Que bonica aquesta complicitat.... jo sempre l'he somiat, però mai me n'he sentit tan aprop....

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'estranya perquè estic segura que mires molt al cel.
      No deixis de somiar amb tot allò que creus.

      Aferradetes, nina :)

      Elimina
  21. Enlloc de deixar-te aconsellar per la lluna (que és un poc llunàtica), deixa't aconsellar per Sa Lluna. Només has d'escoltar-la de veritat, sense por...Abraçadeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que no s'apleguen si no s'assemblen ...
      El meu petit món està ple de contradiccions,
      quan crec veure-ho tot clar és quan és més confús.

      Aferradeta de capvespre :)

      Elimina
  22. Anònim26.1.14

    No és mala cosa deixar-se aconsellar per la lluna però, arribat el moment, sempre acabem esperant que surti el sol

    salut i peles

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... i de vegades no surt.

      Contenta de veure't per aquí!! :)
      Bessets

      Elimina
  23. Per molts anys, sa lluna! Un poema molt tendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, nina!!

      Aferradetes dolcetes :)

      Elimina
  24. La lluna ens xiuxiueja
    paraules de plata a cau d'orella,
    consells de llum,
    abraçades resplendents,
    i el cor s'il·lumina.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonic, bonic, m'agrada molt!

      Gràcies, Xavier ... aferradetes :)

      Elimina
  25. La Lluna es una testimoni silenciosa. Només tu saps el que realment vols o desitges. Ara, una vegada presa la desició trobes en la Lluna una fidel cómplice qu'at'acompanya en els encerts o en els errors. Brillant sempre, però mai la mateixa brillantor.Aferradeta, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és que mai has provat de xerrar amb ella. Estic segura que si ho proves, mai més deixaràs de fer-ho. ;)
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina

Benvinguts al racó!