20 de gener 2014

Nostàlgia


M'he vestit de nostàlgia  i
no sé com despullar-me'n

Les teves paraules 
ressò dels màgics moments
martellegen el feixuc silenci 

Des de la buidor d'aquest racó 
els desitjos van, et toquen 
i vénen amarats de tu

Les mirades entre glop i glop 
d'un cafè fumejant
escalfen l'hivern sota aquesta pell

El tresor d'un somriure 
desat acuradament
que vaig imaginar i no fou

T'he vestit de nostàlgia i 
no vull despullar-te'n
      (sa lluna, gener-2014)

47 comentaris :

  1. Hi ha nostàlgies que escalfen el cor i que no ens en volem despullar. Mentre et llegia em venien petits moments al cap que voldria guardar a la memòria per tota la vida. M'agrada el pas de la primera estrofa a la última, tots dos vestits de nostàlgia en aquest preciós poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests "petits moments" que omplen tota una vida, oi?
      Fins i tot n'hi ha alguns que els duus sempre per poder començar el dia.

      BeSSets, nina!!

      Elimina
  2. Moltes vegades, les tardes fredes del hivern es omplen d’enyorança. Llavors tenim que deixar-nos posseir pels records i gaudir-los. M’agrada molt el teu poema, molt bonic.
    Felices somnis, Sa Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada molt poquet el fred, les tardes grises i els dies curts,
      potser per això busco aquests instants en el temps, per sentir la seva llum.

      Molt bon dia, Alfons!
      Aferradetes :)

      Elimina
  3. Diuen que la nostàlgia és un error, però si t'hi sents bé i no vols despullar-te'n pots arribar a sentir una malenconia ... fins i tot agradable.

    Bona nit sa lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui ho diu i per què és un error?
      Pot ser perquè és un retorn al passat i no vius el present?
      Potser per l'enyorança que sents de moments "viscuts" intensament?
      Potser perquè no tornarà a succeir?
      ... jo, Pere, de tant en tant m'agrada vestir-me de nostàlgia i m'hi sento bé.

      Aferradetes reconfortants :)

      Elimina
  4. Precioso, amiga, eso de vestirse de nostalgia...

    Y mira que el GOOGLE, para traducir poesias, no da mucho de si...

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Sr Google es muy inteligente pero -al tener tantos tornillos- se les olvidó ponerle un corazoncito. De todos modos sé que tu pones todos tus sentidos en ello, incluso el corazón y te llega (por muchos tornillos y kilómetros que haya por medio).

      Abrazote!! :)

      Elimina
  5. El vestit de nostàlgia, a vegades t'estreny una mica. Sobretot quan s'eixampla el cor.
    I a vegades ens reconforta anar amb roba cenyida.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. En cenyir no permet que el vent s'emporti els records.

      Aferradetes i bon dia! :)

      Elimina
  6. A vegades la nostàlgia bé vestida d’amiga, en aquest cassos es millor no despendre’ns d’ella, altres cops es la nostra pitjor enemiga i és quant hem de fugir molt lluny i deixar-la enrere.
    (El dibuix m’ha recordat una petita creperia de Paris... m’has fet venir nostàlgia,però de la bona, de la que arranca somriures )

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una foto "manipulada" d'un carrer de Barcelona, feta fa un parell d'anys.
      A mi també em porta records ...

      Bessets embruixats :)

      Elimina
  7. Poema vestit de nostàlgia, com l'hivern vesteix els arbres nus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com ho dius, nina!

      Aferradetes :)

      Elimina
  8. Unes paraules impecablement vestides i una imatge molt ben treballada. Què més es pot demanar!
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada "jugar" amb les fotos, encara que no em preguntis si sé què faig i com ho faig.
      Què més puc demanar? ... Un comentari com el teu?? ;)

      Aferradetes, Josep!

      Elimina
  9. Les tardes fredes d’hivern les han posat les fades perquè invitem a l'enyorança per fer-nos companya.
    Moltes gràcies per la poesia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és cosa de fades no puc fer més que dir ... benvinguda l'enyorança!!

      Gràcies a tu per ser-hi!
      Aferradetes :)

      Elimina
  10. ANTIQVA. Con un traductor no conseguirás traducir una poesia. Tendría que ser una persona que lo hiciera, y aun así no creo que consiguiera transmitir el encanto que Sa Lluna le ha dado.
    Si fuera al revés pasaria igual.
    Saludos.

    ResponElimina
  11. Quina imatge tan maca, que bé lliga amb la paraula "nostàlgia"...
    i jo que no sé comentar poemes!! sempre em quedo a la meitat o menys del que voldria dir...
    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'instant de fer aquesta foto va ser també nostàlgic ... taules i cadires buides, un cafè per compartir ...

      Per tu res és impossible, la teva sensibilitat traspua a través de tot el que dius i fas.
      Aferradetes ben dolces!! :)

      Elimina
  12. Jo trobo bona la nostàlgia...ens porta bons moments passats, al nostre pensament i si continuem creant-ne de nous , no ens en faltaran !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la millor manera de veure-ho, almenys per a mi.

      Aferradetes! :)

      Elimina
  13. Trobo que la nostàlgia és un sentiment que sempre fa companyia...Ai, la nostàlgia d'allò que podia haver estat i mai va ser! :)
    Una foto que s'hi adiu molt...
    Petonets i somriures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai ... ai ... ai ... ;)

      Mil somriures per a tu, nina!!

      Elimina
  14. La nostàlgia et fa adonar de bons moments passats i al mateix temps que cal copçar-ne més per la nostàlgia del nostre futur....
    Per cert aquesta foto em sona...aquí tot s'aprofita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahh si?
      Aquesta foto no va passar el càsting del famós ...
      potser un dia parli d'això. ;)

      Copçant moments pel futur, preciós!!
      Aferradetes :)

      Elimina
  15. Vull ser lliure per tot, fins per triar quina nostàlgia em posaré demà. Un poema preciós, sa lluna. Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Triem nostàlgies per vestir demà, doncs ... trio ... trio ... les que em facin bé.

      Gràcies, nina!
      Bessets :)

      Elimina
  16. Entenc que hi ha moments per a tot i també per la nostàlgia, però és un mal lloc per quedar-shi. La nostàlgia és com aquella mirada perduda que ho travessa tot sense veure res.
    Aferradetes, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quedar-s'hi a estonetes, de puntetes, mirades a un passat que també és nostre.

      Aferradetes i bon dia! :)

      Elimina
  17. Molt bonic, i ple de música el teu poema...

    La nostàlgia, vestida així, és una obra d'art.

    Besets :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ximo, m'agrada com ho veus!

      BeSSets :)

      Elimina
  18. Ai, el vestit de la nostàlgia! Tan poètica, que ens fa anar de corcoll. Font, a parts iguals, de dolor i de bellesa...

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, té de tot, dolçor i amargor.

      Aferradetes i bon dia! :)

      Elimina
  19. Sense saber com he canviat la nostalgia pel fatalisme...
    No sé que es pitjor.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pitjor és no escriure.
      Veure-ho tot negre potser ajudi a adonar-nos on ens vam
      equivocar i començar un nou camí de colors, que si és possible.

      Bessets, Xavi!

      Elimina
  20. Llavors al final la nostàlgia la vols, però el racó és buit i el silenci feixuc... crec que quan passi l'hivern això canviarà (és que vinc de ca l'Alba i estic sensibilitzada). Petonets, lluna, per a tu i per a la teva sensibilitat a flor de pell, a flor de paraula (ei, que poètic! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. També m'agrada creure que quan passi l'hivern això passarà ...
      la llum tornarà, el fred desapareixerà i els colors escalfaran.

      Molt poètic el teu amable comentari, preciós!!
      Bessets, preciosa :)

      Elimina
  21. Ostres, ostres, ostres, no sé que em passa amb el teu blog, el comentari a aquest pot no va quedar i el post d'avui no se m'ha actualitzat. Sort que l'he vist a Hora Blava, a la seva barra lateral, coi de Blogger que funciona fatal...

    Et deia que la nostàlgia que expliques, sembla bonica, clar que sempre du una mica de tristesa, però jo trobo que l'expliques tant bonica que no ha de fer gaire nosa... o sí, ves a saber!

    Abraçadetes, bonica. bon cap de setmana...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porto un parell de dies de cap amb el blog. Em va sortir un "error" i em va quedar totalment desconfigurat. També triga molt a actualitzar els vostres posts ... si això serveix de denúncia, aquí queda.

      La nostàlgia sempre embolicada per una ombra de tristesa o també podríem anomenar-la enyorança ... no sé, no sé ...

      Bon cap de setmana, Carme!
      Aferradetes dolcetes:)

      Elimina
  22. El poema és preciós, llàstima potser que ningú es doni per al·ludit. No sé perquè aquest vestit de nostàlgia no el veig tant maco com el veuen altres. No t'acostumis a aquest vestit. N'hi ha molts altres que segur que t'escauen. Jo tinc el cor ferit de nostàlgia. La cicatriu va tancant però de tant en tant algun dia torna a supurar. Una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó quan dius que no és tan bonic, per això només cal fer uns tastets, petits instants, perquè no deixi ferides que triguen molt a guarir ...

      No és el mateix sentir-se al·ludit o implicar-se o voler donar una resposta.

      Aferradetes ben fortes.

      Elimina
  23. Hi ha nostàlgies que sense voler et treuen un somriure del no-rés. Aquelles que han deixat un emprenta en el teu cor. Hi ha nostàlgies que et porten directe a l'abisme. Aquelles que et recorden mals temps o temps passats que mai més no tornaràn. Perquè la nostàlgia no pot existix sense el pas inexorable del temps. Aferradeta, lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malgrat saber que és perillosa, m'agrada gronxar-me en els records, aquells que sempre ens queden amb un ai al cor...s'ha de fer amb molta cura, sense permetre que et facin mal.
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  24. La nostalgia moltes vegades son amplis i difosos bons record, pero també alguns cops idealitzades situacións que no sabriem potser controlar o valorar prou bé, si les tornessim a reviure amb els paramentres d'avui en dia...com deies en anterior escrit sobre el temps... el pas dels anys, ho relativitza, i en molts casos ho cura tot...
    Aferradetes Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que curar s'adorm, no arriba amb la mateixa intensitat i potser sí que sembli com un somni llunyà.
      Aferradetes, JAC ;)

      Elimina

Benvinguts al racó!