31 de gener 2014

"Quien bien te quiere, te hará llorar"

Cel trist a Inca
Durant l'Edat del Gel molts animals varen morir com a conseqüència del fred. Els eriçons, adonant-se de la situació, varen decidir unir-se en grups. Pensaven que d'aquesta manera s'abrigarien i es protegirien entre ells. Però les punxes de cada eriçó ferien els eriçons que estaven més a prop i que eren precisament els que li oferien més calor. Per tant, varen decidir allunyar-se els uns dels altres, i llavors varen començar a morir congelats.  Així que varen haver de resoldre el dilema de si s'estimaven més acceptar les espines dels altres o desaparèixer de la terra. Sàviament, varen decidir tornar a estar junts. Varen aprendre a conviure amb les petites ferides que la relació amb una persona molt propera pot ocasionar, ja que només d'aquesta manera podien aprofitar l'escalf dels altres. Només així varen poder sobreviure. 

Doncs sóc afortunada
em sent molt estimada 
perquè no puc deixar de plorar


"Quien bien te quiere, te hará libre"

36 comentaris :

  1. Protesto, no estic d'acord en res de tot això!!
    Els eriçons no van morir congelats perquè van aprendre a doblegar-se sobre ells mateixos fent una bola que els protegia. És la introspecció.
    La frase "quien bien te quiere te hará llorar" és una excusa de mal pagador.
    Qui t'estima et fa feliç, sinó és així no és amor ... és egoisme.
    No ploris!!

    Bona nit sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord amb tu,
      et farà feliç qui t'estima.

      Bona nit, Pere!
      Bessets :)

      Elimina
  2. Magnífica reflexió Paula.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!

      Aferradetes :)

      Elimina
  3. Ja el coneixia, el relat dels eriçons, i sempre he pensat que depèn de les ferides, perquè de vegades es fa impossible compatibilitzar la calor amb les punxes. Jo també em quedo amb la segona frase: "Quien bien te quiere, te hará libre".

    Escolta açò, segur que t'agradarà: https://www.youtube.com/watch?v=RBYPkS7IXK4

    Un abraç ben gran :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi són incompatibles, Ximo.

      Gràcies per la cançó, em va agradar molt!
      Aferradetes :)

      Elimina
  4. Quin relat més bonic i tendra...És clar que el dilema que se'ls presentava als pobres eriçons, és d'aquells de pensar i pensar...Però a mi m'agrada l'opció que van triar, perquè morir-se de fred, és molt trist...Per altra banda si el fet de trobar una mica de caliu, encara que amb alguna esgarrinxada, trobo que compensa.

    Jo prefereixo:
    "quien bien te quiere, te hara libre"!
    L'altra frase, malgrat que es diu molt, mai m'ha convençut...Penso que el fet que et sentis estimada, no és la causa que hagis de plorar, ben al contrari. O sigui , que a somriure noia, encara que surtin arrugues!
    Petonets dolços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc m'ha convençut mai la primera frase, sembla que la meva ironia no s'ha entès.
      La idea d'en Pere sobre els eriçons m'ha agradat més.

      Tinc arrugues, moltes, de riure i de plorar. ;)
      Aferradetes ben dolcetes, nina.

      Elimina
  5. No m'ha semblat mai, a mi, encertada aquesta frase, ni m'ha semblat mai que fer plorar sigui una bona manera d'estimar... però en fi, m'agradi o no, són coses que passen i que penso que ens passen a tots, com els eriçons, massa sovint, porten les punxes

    No m'agrada la idea que no puguis deixar de plorar... t'envio una abraçada ben dolça i consoladora...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vull pensar que cada vegada que ploro és perquè algú m'ha ferit o perquè no m'estima, sòl fer-ho per moltes raons, gairebé tantes com somriure.

      M'encantan les teves aferradetes, siguin com siguin.
      Bonanit, preciosa! :)

      Elimina
  6. Un d'aquells contes amb missatge, però no acabo de veure que la teva frase sigui del tot el mateix. Em quedo amb que ets afortunada perquè et sents molt estimada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era un "apunt" irònic referint-se a la primera frase que sembla que no s'ha entès,

      Em sento estimada, cada cop entenc més les diferents formes d'estimar que no han de ser com la meva.

      Aferradetes i gràcies!! :)

      Elimina
  7. Els eriçons podien haver-se despullat, no s'hagueren ferit i s'haurien donat molt més calor.

    Xiqueta, no plores que t'hi poses molt lletja!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La teva idea i la d'en Pere m'graden moltíssim!!

      M'he mirat al mirall mentre plorava i sí ... sóc MÉS lletja!! ;)
      Una aferradeta i un somriure.

      Elimina
  8. Millor "qui t'estimi que et faci riure !"
    Aixi que....a riure, lluneta !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades ploro de felicitat ... sóc com una muntanya russa,
      ara ric ara ploro ... però estimar és fer feliç a qui estimes.

      Bessets Artur i gràcies! ☻

      Elimina
  9. Per la nostra supervivència, es una realitat, que tenim que aprendre a viure amb les petites ferides que a vegades produeix la convivència. Però aquells que t’estimen tenen que procurar que aquestes lesions siguin cada vegada mes petites.
    Et manquen uns punts suspensius: “perquè no puc deixar de plorar...”, de alegria, de felicitat, de amor...
    Millor l’adagi: “Quien bien te quiere, te ayudará a ser libre”.
    A canviar el plor per la somriure, Lluneta maca. Bon dia ple de aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb les presses en què vivim, moltes vegades oblidem que nosaltres no som màquines, que tenim cor a part de cervell i què fer feliços als altres no és tan difícil. Només cal saber allò que et fa feliç i aplicar-ho.

      Mil somriures per a tu i un petó :)

      Elimina
  10. Els eriçons porten les espines incorporades però les persones, encara que ens ho sembli, no. Espero que estiguis bé i que aquest plor sigui de felicitat. Petonets, sa lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, ni físiques i tampoc haurien de ser de fets. Sóc una mica bleda en aquest sentit, crec en l'ésser humà, que tothom és bo ...

      Estic bé, nina, gràcies!
      Bessets :)

      Elimina
  11. No coneixia aquesta història, m'ha agradat el missatge. Suposo que no vol pas dir que siguem massoquistes, que parla més de l'amor que està per damunt de les discussions o dels enfrontaments diaris (que sempre n'hi ha perquè la relació entre les persones comporta sempre conflicte). Perquè saber estimar és també saber perdonar i aprendre a tolerar les "espines" de l'altre. Plora quan ho necessitis però llavors somriu, eh?! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que ens falta molt de diàleg, de vegades per callar,
      altres per parlar sense pensar ... potser és una utopia.
      Les formes ens perden molt sovint.

      De vegades és bo plorar, et quedes molt relaxada.
      Aferradetes ensucrades! :)

      Elimina
  12. Si ets per ser afortunada, benvingudes siguin aquestes llàgrimes, encara que estic amb la Carme és una dita que no hi entès ni m’ha agradat mai...
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc n'estic d'acord amb la primera frase.
      en la millor de les interpetaciones vol dir que qui t'estima
      no t'enganyarà, que et dirà les coses com són ...
      però tot i així em quedo amb el dubte.

      Bessets i bon dia! :)

      Elimina
  13. Em recordes la cançó de La leyenda del beso.

    ResponElimina
  14. Jo sí que ploraria! havia escrit un comentari llarguíssim i l'he perdut per haver clicat una tecla enlloc d'una altre... Noooooooo!!! Doncs jo no torno a escriure tota la filosofada, ho resumeixo ;-)

    No m'agrada que ploris, eh? No sé perquè ho fas, però no crec que sigui res agradable... Digues-li a l'eriçó que fora espines, que fan mal!!

    Ja saps que si fas un esforç per somriure et sentiràs millor DE VERITAT? ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja em sap greu que s'esborrés, segur que era molt interessant.

      És com una olla de pressió, explota i tot està cuit. ;)
      Som persones no eriçons, així que a fora les punxes!!

      Aferradetes ben fortes, bonica! :)

      Elimina
  15. G.A. Bécquer ho deixà escrit:
    "Lloré, de mis lágrimas bebí"

    Potser les llàgrimes
    poden fer passar la set i el dolor.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser que sigui el remei, però no crec que sigui l'únic
      perquè seria molt trist.

      Aferradetes, Xavier :)

      Elimina
  16. si algú se li acut punxar-me, li cardo una hòstia
    a no ser que sigui una punxadeta carinyosa i ben intencionada, es clar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols ser el meu guardaespatlles o guardacors? ;)

      Les punxades carinyoses tenen altres noms ... crec.

      Aferradetes! :)

      Elimina
  17. Ay, que frio sería todo si no fuera por el amor...

    Un abrazo calido, amiga...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor ho escalfa tot, jejjej (veamos qué tal traduce el google!!)

      Besos, Antiqva ☻

      Elimina
  18. jo m'estimo més això de qui t'estima et deixar ser i et deixa ser lliure, si qui t'estima et fa plorar mal anem...jo crec que hi ha potser camins del mig , que els eriçons aprenguin a sobreviure sols en un entorn gèlid...vaja que espavilin i deixin de passar fred i per l'altra banda potser descobreixen alguna cosa , els eriçons saben que només han de treure les espines quan hi ha un perill real que els amenaça sinó no cal ....que aprenguin a estar juntets amagant les espines ....aferradetes !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els animals són més "intel·ligents" que els humans,
      només treuen les punxes quan hi ha un perill real.

      Aferradetes dolcetes, nina :)

      Elimina

Benvinguts al racó!