12 de gener 2014

Una escriu ...

276è joc literari  d'en TIBAU - "Homenatge a  VÍCTOR CANICIO"


Una escriu des de molt petita
per conèixer el joc de les paraules


Bàrbara, Colau i Paula - 1958
Per anar dibuixant colors
una escriu i surt l'arc de Sant Martí

Una escriu per saber
qui no ets, qui vols ser i qui seràs

T'espanta el full en blanc i una escriu 
encara que després esborri

Una escriu per animar i consolar
encara que sap que res recomforta el dol

Una escriu per cridar tot el que li fa mal
quan per la boca no surt ni l'alè

Una escriu per recordar
quan el passat es desdibuixi i el futur sigui curt

De vegades una escriu i no diu res
d'altres no pot escriure i és quan vol dir més

Una escriu a l'amor 
el que sent, el que somia, el que rep

56 comentaris :

  1. moltes gràcies, i escriu, escriu, escriu

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu Jesús, per convidar-nos a escriure.

      Una aferrada :)

      Elimina
  2. Escrius
    i no tens res a dir
    escrius per a tu...

    Bona tarda sa lluna:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan no tinc res a dir ... escric amb silencis,
      d'aquells tan intensos que arriben on han d'arribar.

      Bessets, Pere :)

      Elimina
  3. Escriu, sa lluna, i oblida-ho després.
    Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oblidar només allò que vols oblidar,
      em resisteixo a oblidar tot el que m'ha fet
      sentir i ser ... però mai se sap, és com
      una "garantia" per si un cas això passés.

      Bona tarda, Consol!
      Aferradetes :)

      Elimina
  4. Jo els comparteixo tots, tots els teus versos...

    Escriu, escriu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartir és una paraula molt maca
      -donar i rebre, rebre i donar-
      sense que res ens obligui,
      amb l'única "intenció" de conèixer i conèixer-se.

      Escriu Carme i ... omple de colors els nostres raconets.
      Aferradetes :)

      Elimina
  5. No deixem mai d’escriure en cara que sembli que no diem res...
    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quedem retratats a les nostres paraules,
      encara que sembli que no diem res a simple vista,
      o millor dit, als ulls d'alguns que no saben llegir-nos.

      Aferradetes, bruixeta maca! :)

      Elimina
  6. Tu segueix escrivint, que SI que dius molt!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tu no deixis de fer-nos veure a través dels teus ulls.
      És una altra fantàstica manera de dir.

      Aferradetes! :)

      Elimina
  7. Me agrada molt ho que escrius. Que passis una bona tarda de diumenge. Una aferrada i bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Rafel!

      Aferradetes i bona tarda :)

      Elimina
  8. M'agrada molt aquest: "Una escriu per saber qui no ets, qui vols ser i qui seràs". El primer també penso que és important, les paraules de petits les veiem com un joc i és important no perdre-ho mai de vista. Petonets per a la Paula petita i la Paula gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El de les ulleres de sol té tota la culpa que jo escrigui ...
      anava deixant els seus llibres en qualsevol racó
      (per no fer els deures) i jo els hi recollia tots. ;)

      La Paula petita diu que molts per a tu, la gran somriu. :)

      Elimina
  9. escriure amb el dit sobre una pell també és escriure, no diem res però ho diem tot. No paris, escriu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escriure amb el dit sobre la pell és ... un somni! ;)
      Diem molt sense dir res, encara que sigui xifrat.

      Tu ets un bon mestre!!
      Aferradetes :)

      Elimina
  10. Bones reflexions per posar paraules als sentiments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Rafel, posar paraules als sentiments a voltes és molt complicat.

      Aferradetes :)

      Elimina
  11. Doncs jo escric perquè em fa il·lusió...Penso que també és important...
    Petonets escrits, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La il·lusió és molt important per escriure i
      per a tot allò que vols fer per sentir-te realitzada.

      Bessets, amb "SS" perquè quedin més aferrats ;)

      Elimina
  12. I si a més ho fas com ho fas, no pots demanar res més. M'encanta com ho fas.
    Acabe de veure una peli que seria el complement perfecte al teu post, "la ladrona de libros", tot un homenatge a la literatura, a la lectura, als llibres.
    Bona setmaneta, i aferradetes d'hivern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc molt per aprendre de tots, m'agrada la paraula aprenent,
      sempre en marxa, sempre atenta a tot allò que t'ajuda a créixer
      interiorment, perquè físicament ... non ho l'età! ;)

      Ets molt amable, gràcies!
      Aferradetes de nit :)

      Elimina
  13. no deixis d'escriure mai estimada,perque les teves lletres son importants per molts

    t'estimo bonica, encara que estigui callada...
    aferrades dolces

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'estim quan parles i quan calles
      T'estim quan somies i quan et despertes
      T'estim pel que ets i pel que lluites
      T'estim quan mires i quan somrius
      T'estim per com estimes i als qui estimes
      Per estimar-te, t'estim perquè et fas estimar.

      Bessets tant dolços com els teus ulls, ninona meva.

      Elimina
  14. Potser perquè compartim l'afició, entenc el què dius. M'agrada especialment la idea d'escriure per saber qui no som. Si algun dia arribem a saber-ho, tindrem molt de guanyat. Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha de tenir molt clar qui no som i què no volem.

      Molt bon dia, nina!
      Bessets :)

      Elimina
  15. Escric per no fer una barbaritat...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I te'n surts molt bé ... per això tenim la sort de llegir-te.

      Bessets! :)

      Elimina
  16. Sa lluna escriu i el sol llegeix.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) M'ha agradat molt això, Xavier.
      Benvingut al raconet!!

      Aferradetes!

      Elimina
  17. Preciosa manera d'escriure-HO...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, nina!

      Aferradetes per totes dues :)

      Elimina
  18. Querida Luna, decirte que la foto del río no está trucada. Está tomada tal cual. El tablao flamenco estaba montado en este lado del río, en lo que se conoce como Campo de la Verdad...

    Bien es verdad que uno es un acreditadisimo fotografo, vamos con mucho mando en plaza, lo que hace que uno pueda tomar esas excepcionales perspectivas...

    Je,je,je...

    Y eso que no tengo abuela...

    Un abrazote, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueeeeeeeeno, tendré que fiarme de tí -en el río no era-
      más que por tí, por explicarme que estaba situado en el Campo de la verdad,
      no serías capaz de mentirme en ese lugar, no?
      Desconozco tu currículum, pero es cierto que me encandilas con tus fotos, jejje

      Yo tampoco tengo abuelas, ni abuelos, pero me defiendo muy bien!!
      Besotes, amigo!

      Elimina
  19. Precioses lletres i tendre imatge. Na Paula és la més petita? Fa cara de susto...:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que enfadada estava absent, és una cosa innata en ella quan "l'ambient" no li agrada, se'n va per altres mons. Encara que aquests dos li feien passar de tots colors.
      Tampoc li agradava que li fessin fotos, jejje

      Aferradetes ben dolcetes, nina! :)



      Elimina
  20. A mi m'agrada llegir-te, així que d'una manera molt egoista et demano que ho segueixes fent. Així que... què fas ara ací davant d'esta pantalla? Apa, vés a escriure ja, noia! :D

    Besets :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps? Sempre tinc paperots per tot arreu. Quan em ve alguna idea, busco qualsevol paper per anotar.
      El més complicat és quan els musos em visiten a la nit, repeteixo somnolenta "què bonic, demà me'n recordaré i ho escriuré" ... i arriba demà i tot s'ha quedat en un somni ...

      Ara sóc davant de la pantalla per contestar al teu amable comentari, però surto pitant, ara mateix!! ;)
      Aferradetes i boooon dia!!

      Elimina
    2. :)

      Jo també estic sempre apuntant coses i amb paperets d'ací cap allà. Crec que fa dos o tres anys que vaig solucionar el problema de les idees que venen quan u està ja a punt de dormir: tinc un paperet sempre en blanc i un rotu a la tauleta de nit, i moltes vegades ho he aprofitat, escric a les fosques i no sempre és fàcil desxifrar el que vaig escriure, però almenys em faig una idea...

      Un abraç ben gran!! :)

      Elimina
    3. Destapar-se, posar-me les ulleres, agafar el paper i el boli ...
      Ho provaré i ja t'explicaré si m'ha anat bé. ;)

      Uns bessets!

      Elimina
  21. sovint escrivim per necessitat, per sobreviure... o sigui que a escriure i compartir, sobre tot !
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escriure i compartir és el que fem, potser per sobreviure, potser per viure.

      Aferradetes, Joan! :)

      Elimina
  22. Es cierto, amiga, a veces escribimos y no decimos nada...

    Creo, mejor estoy seguro, que en el fondo solo escribimos para nosotros mismos...

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mala conciencia?? jejjej

      Otro abrazo, Antiqva!

      Elimina
  23. Escriure , viure, sobreviure, lluitar ,estimar , rebelar-se , pensar,viure, escriure.

    Gracies per saber que no esteim tan tot sols, ni mai vençuts i désser aixi que ens enlairem i de nou escriurem.

    Aferrades fortes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estem sols i molt menys vençuts perquè sabem rebel·lar-nos i lluitar.

      Escriu, nin!
      Aferradetes :)

      Elimina
  24. De vegades una escriu i no diu res
    d'altres no pot escriure i és quan vol dir més


    Quina preciositat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hauríem d'escriure, encara que "sembli" que no diem res.
      Gràcies, bonica!!

      Aferradetes ben dolces :)

      Elimina
  25. De vegades escric sense saber que escric. Sense accent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) L'accent marca molt.

      Aferradeta, Jordi!

      Elimina
  26. arribo tard però que bé que he arribat ......preciós! m'ha agradat molt el que dius i com ho dius

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan un arriba realment tard és quan no arriba ;)

      Gràcies, nina!
      Aferradetes :)

      Elimina
  27. Delicioso tramo... un deleite sensorial y espiritual.

    Aún bajo los efluvios del padre astro de la canícula me deleito en los sentidos, en la sensibilidad, en la quietud...

    ...el océano virtual, trae estas máculas de lodo, de mensajes indescifrables pero maravillosos...

    Es un lugar cálido.

    Sereno e intenso.

    Es azuluz en esencia, una abraçada tendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot un plaer tenir-te aquí i llegir-te, amic.

      Aferradetes dolces.

      Elimina

Benvinguts al racó!