15 de febrer 2014

com un carrer


Gràcies  JOSEP !!
Sóc com un carrer 
carrer d'anada i de tornada 
Sempre amatent 
carrer de vida, carrer de mort 

De pujada i baixada 
carrer tristesa de desamor 
Lluminosa de dia 
carrer alegria, carrer fantasia

De cantó a cantó
com a carrer perdut 
Carrer dolgut, cansat 
avui tan buit

Carrer de nit, carrer atrevit 
carrer esperança 
Pacient i dolça
com tu, carrer sa lluna

44 comentaris :

  1. Preciós, amb una cera malenconia o potser una mica de tristesa... comparteixo sensacions, lluneta.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartim, Carme.

      Bon dilluns ... aferradetes! :)

      Elimina
  2. la lluna ja és plena potser sa lluna a sa lluna encomana la poesia i la melangia
    aferradetes lunars!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que té una poderosa influència sobre mi,
      sortosament no em surten pèls ni urpes ni ullals ;)

      Aferradetes, nina!!

      Elimina
  3. Realment preciós. No m'havia semblat un carrer tan bonic fins que tu li has posat paraules!
    Ho comparteixo al meu Facebook amb el teu permís.
    Abraçades/Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va encantar el teu detall i quan ho vaig veure
      les paraules van fluir com un passeig amunt i avall.

      No tinc facebook però ara ja hi sóc ;)
      Aferradetes i bona setmana!!

      Elimina
  4. La lluminositat del local del sabater, contrasta amb la llum de les persianes fosques i els llençols estesos, tan blans, i la foscor del fons del carrer, i la teva poesia amb tanta tendresa...
    M’encanta...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una foto magnífica, com totes les d'en Josep.
      A més, aquesta, és un preciós detall que em va dedicar.

      Gràcies!!
      Aferradetes :)

      Elimina
  5. Un carrer per passejar-hi i perdre-s'hi una estona.
    Ah… i si queda temps… per guixar amb un retolador negre la paraula "urgents" del rètol rètol de cal sabater… ;)
    Aferrades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot és urgent, sembla que no poguem viure sense pressa ;)
      Bon passeig!!

      Bessets, Jaume!! :)

      Elimina
  6. Jo també tinc un carrer, com el teu ... ple de sentiments.

    Bona tarda sa lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt cert, delicat, emotiu, poètic ... el teu carrer és preciós!!

      Bon dilluns, Pere!
      Bessets :)

      Elimina
  7. El carrer de la vida, en definitiva. La poesia m'agrada moltíssim, si no et fa res jo també la comparteixo. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí tots compartim, clar que pots!!
      T'agraeixo moltíssim el detall.

      Aferradetes, nina! :)

      Elimina
  8. Un poema es preciós, té aquell toc de melancolia gusta, que fa que no sigui trist i que tingui ànima.
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, nina!
      Una hi posa tot el que té ;)

      Aferradetes i bon dia!

      Elimina
  9. Un carrer ple de vida, amb una història per explicar.

    Bona tarda, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ufff si els carrers parlessin!!

      Aferradetes, Consol! :)

      Elimina
  10. Molt ben trobat, el motiu del carrer, i molt ben desenvolupat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena!
      En Josep em va inspirar ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  11. Què bonic, trist i bonic, sí, però hi ha carrers que són així, de vegades estan tristos, però mai deixen de ser bonics.

    Un abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha que tenen llum, altres alegria, n'hi ha tristos, altres tenebrosos ... n'hi ha que tenen de tot, segons va passant el dia ... com nosaltres mateixos.

      Aferradetes, Ximo!

      Elimina
  12. Un carrer ple de vida..., m'agraden aquests carrers que despullen sentiments, on es viuen moments de tots colors!.

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anem amunt i avall, passejant, amb presses, observant,
      pensant, fent mil coses i ells són testimonis muts de tot això.

      Bon dia ... aferradetes! :)

      Elimina
  13. Realment la vida és com un carrer ple d'emocions... Cada botiga en pot representar una de diferent, en algunes si para molta gent en d'altres poca, depenent de si coincideixen amb la seva emotivitat...
    Bones nits de lluna plena, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada així com ho veus.

      Ventós i gris es presenta el dia ...
      Bessets, nina! :)

      Elimina
  14. Sí lluneta, de vegades el nostre carrer és tal com el descrius... D'altres vegades, però, ni que sigui escadusserament, també hi arriba algun raig de llum...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, quan arriba aquest moment el cor s'eixampla.

      Aferradetes, preciosa!! :)

      Elimina
  15. Un carrer inacabable on dia a dia cal fer-hi visita, un carrer molt agradable per parar-s'hi a xerrar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan, ets un solet!!

      Bessets, guapo :)

      Elimina
  16. Sempre hi ha un carrer per a cada ocasió. I a cada carrer hi ha un paisatge, una olor, un ambient, uns sentiments que ens desperten...Molt maco el teu racó, amb el bo i trist que inspira, però és el teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és el meu, vaja sóc jo.

      Aferradetes i molt bon dia! :)

      Elimina
  17. La mainada ha deixat una estona de jugar als quatre cantons...
    I ha passat una vida sencera!
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... i passa tan de pressa que, si no guardéssim
      aquests records, semblaria que no hem viscut.

      Aferradetes :)

      Elimina
  18. Lluna m’agrada la idea del carrer, ple de vida, de bellesa. En el que a cada cantonada, trobem traços de les nostres alegries, també de les tristeses, i que recoguérem una i altre vegada, convençut de que en el est la nostra memòria, però també les il•lusions per descobrir. Un carrer amb llum, també amb obscuritat, però quan aquesta arriba apareixerà la lluna ple per il•luminar els nostres pas.
    Sa Lluna molt preciós el teu poema, com sempre.
    Aferradetes de diumenge al matí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Alfons, un carrer és com una vida,
      plena de tot allò que ens fa sentir.

      Moltes gràcies, molt amables les teves paraules.
      Aferradetes de dimarts ja, ufff :)

      Elimina
  19. El teu carrer és un carrer on donen ganes de passar. D'anada i de tornada.
    M'agrada molt el poema, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria!
      Un carrer per trobar-nos.

      Aferradetes! :)

      Elimina
  20. Mentre no et sentis trepitjada com els carrers, ja pots anar i venint. Un carrer pel qual tots passegem ben de gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que tenen els carrers, els trepitgem ... però jo ho veig d'una altra manera, potser que aquestes petjades, per a ells, siguin les aferradetes que nosaltres ens donem.
      Que trist seria pel carrer que ningú hi passés, oi?

      Aferradetes, Xexu!! :)

      Elimina
  21. Somos muchos los que somos asi, dualistas... Por eso, tantas veces, no sabemos si vamos o venimos...

    Es la vida, amiga... Es la vida.,..

    Un abrazo fuerte, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...si subimos o bajamos, a donde vamos y de donde venimos ... ay!!
      Un dia encontraremos todas las respuestas y ese día me temo que no sabremos que hacer ;)

      Besos, amigo.

      Elimina
  22. Li has donat vidilla al carrer, és un plaer passejar-hi amb les teves paraules de guia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passegem i mentrestant xerrarem de tu i de mi.

      Aferradetes, nina!! :)

      Elimina

Benvinguts al racó!