27 de febrer 2014

Estàtics


La gent no sap 
mirar l'entorn 
Quan estem sols 
no hi ha res 

Com en una fotografia 
sense moviment 
pendents només de nosaltres 

Allà es troba el sol 
Davant, l'arbre
Entre ells, l'aire

Anem a la feina 
Mengem a hores 
Dormim, dormim 

I sempre és demà per començar 
I sempre es fa tard per sentir 
I sempre és ara per viure
(sa lluna,  febrer-2014)


56 comentaris :

  1. M'agraden aquests "poemets" teus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, entre cometes i diminutiu, no m'agradaria
      que s'enfadessin els poetes.

      Gràcies ... aferradetes!! :)

      Elimina
  2. Viure en comptes de sobreviure... M'agraden especialment els tres versos finals, els trobo genials!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament així com ho dius, viure i no sobreviure.

      Bona setmana ... aferradetes!! :)

      Elimina
  3. Una bona mirada al pensament !

    Bessets !

    ResponElimina
  4. A vegades penso que som molt paradoxals, només ens veiem a nosaltres mateixos, estàtics, mirant -nos el melic i en canvi poques vegades ens prenem en nostre temps, el que necessitem i mirem de fer les coses per a nosaltres, les que ens convenen més... i sempre és ara per viure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades ens sembla que tot el que ens envolta no es mou, que només nosaltres ens belluguem. D'altres, que tot es mou mentre que en nosaltres res no canvia ...

      Sempre és ara i, mentre ho dic, l'ara ja ha passat.
      Bessets entremaliats, com el vent que ens acompanya!! :)

      Elimina
  5. i em quedo amb sempre és ara per viure....aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una magnífica opció, Elfree.

      Aferradetes :)

      Elimina
  6. El temps es un tresor que no podem agafar amb les mans,
    Intento retenir- lo amb el cor. I pots creure que es quan em sento mes viu.
    Miro i veig el sol, l'arbre, i sento el vent que em diu que segueixi estimant la vida.
    I jo li faig cas.

    Bona nit . Sa Lluna !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint faig cas al que veig, harmonia, força, equilibri, bellesa, serenitat ...
      menys quan em perdo i no reconec el seu llenguatge.

      Quina alegria veure't per aquí, nin!
      Bessets d'anada. :)

      Elimina
  7. I mai hem de deixar de fer-ho

    ResponElimina
    Respostes
    1. No deixar passar res, de tot s'aprèn si un vol.

      Aferradetes :)

      Elimina
  8. Sempre és demà i sempre és avui. I aprendre a apreciar les petites coses és les que fan viure plenament l'avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ens fixem bé, tot és a les petites coses, tot un món, tota una vida.

      Uns bessets! :)

      Elimina
  9. No ho hauríem d'oblidar, ARA és l'únic que tenim realment.
    M'ha agradat aquest poema, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé ni un sospir, l'ARA.

      Gràcies Glòria ... aferradetes!

      Elimina
  10. Ens haurem de tornar més... Dinàmics!!!

    Bona nit lluneta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més amatents ... crec.

      Aferradetes Lluna! :)

      Elimina
  11. M'encanten aquests versos i de la manera que els has il·lustrat.

    I sempre és demà per començar
    I sempre es fa tard per sentir
    I sempre és ara per viure

    una descripció de la nostra vida simplement meravellosa !!

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petits instants que em regala la vida.
      Moltes gràcies, Josep!

      Aferradetes :)

      Elimina
  12. A mi també m'agraden molt els tres versos que ressalten la Sílvia i el Josep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També són els meus preferits ;)

      Molt bona tarda, nina!

      Elimina
  13. El poder viure plenament aquest ara, sigui el que sigui, penso que és l'únic que ens cal per sentir-nos vius.
    Sinò és així, l'únic que fem és cremar vida, i cap moment passat no torna!!
    Què bé ho has sabut exposar poéticament!!
    Una abraçada-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem d'obrir-nos amb tots els sentits per gaudir plenament de l'ara, perquè ràpidament s'escapa.

      Gràcies, Montse ... aferradetes! :)

      Elimina
  14. Em quedo amb el darrer vers "I sempre és ara per viure". Tot és començar de nou i, amatents, estimar la vida en moviment.

    Des de El Far, una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... i moure'ns també.

      Aferradetes, Jordi! :)

      Elimina
  15. Viatgem de l'ahir al demà
    i ara viatgem, viatgem...

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viatgem sempre ... amb aturades molt necessàries per gaudir del paisatge, sempre.

      Bon viatge, Xavier! :)

      Elimina
  16. Tens raó Lluneta, estem massa pendents de nosaltres...Ens hauríem d'acostumar a observar el què passa al voltant nostre i veuríem que hi ha molta vida, fora de la nostra torre de marfil: el sol que il·lumina l'arbre, l'aire que el gronxa, l'ocell que hi fa el niu, la lluna que el vetlla...

    Petonets i bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I com esponges, absorbir-ho tot.

      Bessets, preciosa! :)

      Elimina
  17. No es el meu cas.
    Sento a cada moment.
    Per lo bo i per lo dolent.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. SENTIR és la clau, en tot moment.

      Bessets, Xavi! :)

      Elimina
  18. Per sort, sempre hi ha un demà per tornar a intentar-ho, i qui sap... Almenys, ens ajuda a seguir caminant...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert que el demà sempre hi és, però no sempre per a tothom.
      Hauríem d'aprofitar l'ara.

      Aferradetes, nina! :)

      Elimina
  19. És molt necessari sortir de nosaltres mateixos, els llibres ens hi poden ajudar però també moltes altres coses. Preciós poema, sa lluna. Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim moltes "coses" per fer-ho; la pregunta és, ho fem?

      Gràcies, Loreto ... bessets! :)

      Elimina
  20. Mirem cap amunt i veiem les formes que fan els núvols i imaginem figures que aviat desapareixen pel seu moviment. Si veiem això és que som éssers que estem vius i de pas per la vida, com els núvols que apareixen i es mouen, els núvols i paisatges que veiem ens volen dir alguna cosa que potser no entenem. No deixis per demà el que puguis fer avui.
    Sigues tu i intenta ser tu mateixa.
    Una abraçada i petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som una part de tot el que ens envolta, una peça més,
      per tant hem de ser autèntics, doncs sí!

      Gràcies, Rafel ... bessets! :)


      Elimina
  21. Guau, esa fotografia es chulisima... Me encanta ver ese arbol destacando sobre las nubes... Precioso

    Un abrazo fuerte y feliz domingo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaya, me gusta que te guste, no puedo pedir más ;)

      Feliz jueves! (sigo con problemas)
      Abrazote!!

      Elimina
  22. I que mai ens falti aquest demà.
    una abraçada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no falta és que tot va beníiiissim. ;)

      Aferradetes, bruixeta! :)

      Elimina
  23. Hi ha un llibre que jo l'he llegit moltes vegades, és "El llibre dels llibres" Allà hi ha els somnis de paper, els records, un poema, una carta, una anotació, una diatriba, qualsevol paper per seguir viatjant ...

    I sempre és demà per començar
    I sempre es fa tard per sentir
    I sempre és ara per viure.

    M'agrada molt!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un llibre molt interessant aquest, Josep!!

      Aferradetes i gràcies! :)

      Elimina
  24. Les branques dels arbres estan esgotades de tants dies de vent que les mouen, les sacsegen i no les deixen descansar... Aixequen els seus braços als núvols, demanant ajut i protecció...

    Quina foto tan maca!!

    Com va el petit ordinador? Has fet el post amb ell? ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aquí tampoc s'atura de fer vent. Els ametllers, que ja teníen flor a finals de gener, s'han quedat pelats :(

      Si no hi ha res de nou, suposo que la setmana que ve ja podré disposar d'ordinador, ara vaig fent quan i com puc. Molta paciència!!

      Aferradetes ben fortes, nina :)

      Elimina
  25. "Sempre és ara per viure" Sí :) Mai és tard per viure...

    La fotografia és "boniquísima", en la seua tristor, sí, i en la seua dignitat.

    Bessets per a Sa Lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta foto la vaig fer en un moment complicat per a mi. Mentre mirava aquest arbre solitari, vaig pensar que era com un pulmó obrint-se pas cap el cel per omplir-se d'aire nou. Després de llarga estona observant, em vaig sentir molt millor.

      Bessets, Ximo!! :)

      Elimina
  26. I sempre és ara per viure

    I sempre naixerà una nova il•lusió per caminar

    Aferradetes Sa Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal sempre tenir una capseta d'il·lusions i anar dipositant-hi
      totes les que arriben per seguir, pas a pas, cap endavant ...

      Bessets, Alfons! :)

      Elimina
  27. Si és ara per viure, ja has començat sense esperar a demà i mai tard per sentir.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt com has "jugat" amb les meves paraules, Rafel.
      Gràcies!!

      Aferradetes :)

      Elimina
  28. Desde luego es estática...muy buena imagen...un abrazo desde Murcia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La fotografía sí, nuestras vidas no deberían serlo.
      Muchas gracias!!

      Aferradetes :)

      Elimina

Benvinguts al racó!