28 d’abril 2014

PLENITUD

 Florece mayo
        mirando atardecer
        Sentir en paz ...Jj
Mires distreta, 
la nostàlgia present 
Colors de vida
De gran, petita 
en l'oblit asseguda
Llunyans els mots
L'arbre té cura 
I d'aquell passat dolç 
n'omple les hores 
Els colors lluminosos 
t'acaronen la cara
     (sa lluna, abril-2014)

34 comentaris :

  1. Si jo que no sóc de poesia ho trobo maco, és que ho ha de ser, si o si. Abraçades poètiques wapa

    ResponElimina
  2. Una mirada poètica bonica per a una escena de vida bonica.

    Un abraç, bonica :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va captivar tot d'una que la vaig veure.

      Bessets, Ximo! ☻

      Elimina
  3. Precioses les paraules que es donen la mà amb la imatge! Descriuen perfectament la plenitud de la vellesa, que sovint és bella, com aquesta composició que avui ens regales, Lluneta...
    Petonets, de colors lluminosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauria de ser sempre així, nina, sempre bella!!

      Nanit, preciosa! ✰
      Aferradetes

      Elimina
  4. M'agrada aquest "Mirar distreta...els colors de la vida"... Una bonica mirada poètica a aquesta etapa de la "plenitud"
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades mirem sense mirar res concret, mirar per omplir-nos de bellesa.

      Aferradetes, nina! ✿

      Elimina
  5. Doncs ahir a la nit, al final m'ho vaig deixar córrer, tampoc hi havia manera d e deixa r un comentari... desp´res de 7 o 8 intents vaig decidir esperar millor ocasió... a veure si ara.

    Et deia que la foto la trobo preciosa (d'aquelles temptadores) i que els poemes expliquen molt bé aquesta sensació, aquesta situació de la foto.

    Una abraçada grossa, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coses d'aquesta casa, però si que em posa dels nervis quan no ho aconsegueixo.☹
      Gràcies nina per tornar!!

      Aferradeta ben forta ♡

      Elimina
  6. "L'arbre té cura/ I d'aquell passat dolç/ n'omple les hores" m'agrada molt aquest tros, per l'escaiença entre la vellesa de l'arbre i la de la dona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, té anys l'arbre.
      Gràcies, nina!

      Aferrradetes!! ✿

      Elimina
  7. Respostes
    1. Gràcies, bruixeta!!

      Bessets dolcets ✶

      Elimina
  8. Que bé que has explicat i captat aquesta mirada plena i serena marcada pel pas dels anys.
    Genial Lluna!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. De mica en mica vaig fent, gràcies Josep!

      Aferradetes! ☼

      Elimina
  9. Que bonic... vés a saber què està pensant la senyora, o potser no pensa res, només reposa. Sembla feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es fonia amb l'entorn, això em va semblar ... difícil saber-ho!

      Aferradetes, nina! ✩

      Elimina
  10. Un bell reconeixement a la vellesa. M'afegeixo, entusiasta, a tots els reconeixements cap els nostres avis.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenen tota la meva admiració i respecte, són tan savis!!

      Bessets!! ☻

      Elimina
  11. La mirada distreta, plena de tantes imatges vívides, tornant a d’innocència de la seva petitesa. Com l’arbre, guarda en el seu interior riqueses de vida i en el seu rostre la lluminositat de la sapiència del grans.
    Sa Lluna preciós poema que acompanya una imatge entranyable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan anem fent-nos grans ens tornem més observadors, potser menys xerraires. Qualsevol cosa que veiem ens porta a un experiència viscuda, quedant-se la mirada perduda entre records.

      Hauria pogut ser, però no és mumarona. Potser el que em va cridar l'atenció d'aquesta dona va ser que m'hagués agradat que fos ella ...

      Gràcies, Alfons!
      Bessets i molt bon dia ☺

      Elimina
  12. Una mirada molt tendre la teva, Lluneta.
    La vellesa també pot ser plenitud.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre intento posar uns granets de tendresa en tot ...
      de vegades ho aconsegueixo, altres no tant.
      Una persona gran és una llarga vida, plena, crec.

      Aferradetes, nina! ☺

      Elimina
  13. Tota una vida en la seva mirada distreta.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mirada que diu moltes coses.

      Bessets!! ☻

      Elimina
  14. Ostres, LLUNETA, fins i tot a mi -que ja saps que la poesia em costa molt- m'han arribat les teves paraules... La foto és preciosa. L'arbre sembla que faci guàrdia vigilant i protegint la dona "mentre jo sigui aquí, no et passarà res" sembla que digui ell, tan fort... i ella, tranquil·leta, descansa, somia... i està bé.

    Una foto amb uns colors preciosos... Quin post tan maco!! ✰

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest arbre la protegia i l'acompanyava, sí
      Hagués pogut triar l'altre banc sense arbre, però al costat d'aquest sembla que es trobava molt bé.

      Estic contenta que t'agradi. Ja has trobat els dibuixets?? jiiijij
      Aferradetes, bonica ❤

      Elimina
    2. Hehehehe noooooo, no els he trobat (no entenc on dius que s'han de buscar... dins de blogger?) et copio els teus ❤ ❤ :-))

      Elimina
    3. No, no és a blogger, t´ho explcaré demà al correu. ;)

      Bona nit!! ☽

      Elimina
  15. la distracció es segurament la millr forma de traballar l'imaginació... no us ho creieu que sigui perdre el temps..i si t'acorana un vell i savi arbre, dons molt millor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, de vegades és quan som més imaginatius.
      Benvingut, Josep!
      Aferradetes i bona nit. ☽

      Elimina
  16. Aferradetes des de Mataró...molt bona setmana per tots Lluna..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona setmana, Josep!
      Aferradetes des d'Inca. :)

      Elimina

Benvinguts al racó!