09 d’abril 2014

Racó de (des)espera(ció)



Hi són per a mi, per a tu, per a tots 
anònims amb cor, sense nom 
ens transformen en xifres 
en lletres deixades en papers 
així, penjats amb pinces 
a la corda fluixa de la vida 



Ambulatori "So na Monda" - Inca




El cap cot, absorts 
sospesem el valor d'un instant 
que separa el seny de la follia
mentre el reflex de la vida 
és sota els nostres peus

38 comentaris :

  1. Ui, les sales de espera dels hospitals... sí, són llocs molt desesperants...

    Un abraç i molta salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desesperant és no poder fer res per escurçar l'espera.

      Salut, Ximo ... aferradetes!

      Elimina
  2. Qui espera desespera, diuen. I algunes esperes s'acaben fent eternes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot als llocs on ja hi vas a disgust.

      Molt bona tarda ... aferradetes!

      Elimina
  3. Quan estem malalts... Realment és com si tot s'aturés, tot ha d'esperar, fins i tot nosaltres mateixos... La vida habitual queda lluny, com aquest reflex als nostres peus. Molt ben explicat, lluneta... Que tinguis molt bon dia, bonica. Abraçadetes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment en aquests moments estem a l'altre costat de la vida,
      "ballant" sobre la corda fluixa, entre somnis i ... malsons.

      Bon cap de setmana, nina!
      Bessets ensucrats ♡


      Elimina
  4. Què bé que has sabut explicar-nos i transmetré les males sensacions d'aquest instant!!...
    Espero que a la sortida hagis trobat un aire nou i fresc on poder respirar a fons.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada vegada que hi entro és com si em faltés l'aire, el subconscient és molt punyeter ... tinc pressa per sortir, si ... després em quedo una estona mirant a Tramuntana, com si volgués sortir volant ...

      Aferradetes dolcetes, Montse! ✿

      Elimina
  5. Fa temps que he deixat d’esperar...el que vull no vindrà mai més...

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades esperem per nosaltres ... però és cert que les esperes més angoixoses són les de persones que estimem, fins i tot quan sabem que ja no tornaran.

      Una aferradeta ben forta, nina!! ★

      Elimina
  6. Suposo que és una de les activitats dels humans: esperar. Per això devien nomenar l'esperança com una virtut.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'esperança és el punt entre el desig i la realitat?
      I en aquell moment es conjuguen esperança i desesperança, encara que sigui per un instant.

      Molt bon dia, Xavier!
      Aferradetes ☀

      Elimina
  7. Una descripció magnífica de la desesperança i l'esperança. Les esperes en aquests llocs es fan inacabables.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els minuts semblen hores i els somriures desapareixen.

      Gràcies, Josep ... aferradetes! ☻

      Elimina
  8. En aquests llocs un llibre és imprescindible: per distreure'ns i per aturar les pre-ocupacions estèrils. Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'agraden els hospitals, ni les consultes, potser perquè sé el que em porta allà.
      Quan és una visita rutinària, potser sí pugui llegir una estona, tot i així no puc concentrar-me amb la lectura, o millor dit, altres pensaments impedeixen que pugui submergir-me en els personatges.

      Bessets, nina! ☻

      Elimina
  9. Ja és desesperant haver d'anar-hi i si a sobre t'hi passes hores ja pot ser inaguantable

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tan sols hores ... i un dia, i un altre i un rere l'altre ... que sembla que no s'acabi mai.

      Aferradetes, guapo! ☻

      Elimina
  10. Espero que no hi hagis d'anar massa sovint, de veritat, nina... tot i així, ja que hi has anat, al menys felicitar-te per les fotografies perquè són una passada!! Els blanc i negres diuen tantes coses! I s'acompanyen tan bé amb les teves paraules!...
    Amunt!! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va servir de distracció, la veritat és que aquests núvols reflectits a terra eren una temptació. Sòl anar-hi al migdia, sóc l'última pacient ... gairebé quan els altres dinen i aquest dia estava sola.

      Amunt, bonica!!
      Aferradetes ♡

      Elimina
  11. L'ideal seria no haver-hi d'anar, però més tard o més d'hora, a tots ens toca...I si que es fa pesat, tot i que jo tinc una espècie de tàctica, fer petar la xerrada amb els altres desesperats que esperen, el temps passa més de presa...
    Petonets dolços, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hi ha gent, observo però no dic res si no se'm pregunta,
      sóc més d'escoltar en el tu a tu.

      Bessets, Roser! ✿

      Elimina
  12. Quina imatge més colpidora!
    En segons quins moments no hi ha llibre ni conversa que et distregui.
    Confio que la teva angoixa s'alleugi aviat, nineta.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha convertit en una companya de viatge, d'aquelles que et fan la punyeta dia si, dia no.
      Tractar-la amb certa indiferència fins arribar a que no molesti, pot ser la solució.

      Aferradetes dolcetes! ☽

      Elimina
  13. Quines imatges tan ben logrades, lluneta! Certament, el temps cobra una altra dimensió en un hospital, i la dualitat angoixa-esperança ens fa perdebre una visió de la vida que potser ens passaria per alt...
    No és un lloc agradable, cert..., però quina sort en tenim, de vegades, dels hospitals...!
    Una forta abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has dit bé ... de vegades.

      Gràcies, nina! ҄‿҄
      Aferradetes.

      Elimina
  14. jo també et desitjo no haver-hi d'anar , en tot cas només et dic que per agafar una visió més positiva et diria que encara que llocs de desesperar també són llocs d'esperança ....aferradetes! la primavera dona altibaixos

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'esperança mai la perdo, encara que hi hagi moments que dubti.
      He passat un hivern dur, la primavera sempre m'anima, així que tot anirà bé.

      Aferradetes, nina! ☀

      Elimina
  15. Espera, espera, que me voy a por el diccionario de bolsillo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero ... espero a que des con él!! ҄‿҄

      Elimina
  16. Es cierto, amiga, la vida no es sino una cuerda floja... Estamos siempre en vilo... En el aire...

    Un abrazote fuerte, y espero que estos días seas feliz, y te portes bien, eso si... Bueno, o mal...

    Otro abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Antiqva ... me portaré bien ... o mal!! ☺

      Abrazote y felices vacaciones!

      Elimina
  17. Verdaderament resulta un conflicte de sensacions... els dubtes ens fan males passades i més en llocs com aquest.
    Fas be , de mirar a Tramuntana i voler volar ...penso que es un alleujament , encara que sigui petit i temporal
    Bon diumenge, una abrasada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot el que pugui distreure't va bé, encara que mai ho aconsegueixes totalment-

      Bon diumenge, Artur!
      Aferradetes ☻

      Elimina
  18. Hi ha lloc als quins anem per obligació i costa trobar-hi el costat positiu. Però més val fer-ho ja que no hi ha més remei. Desitjo que se't solucionin els problemes i les angoixes. I si s'entossudeixen a estar amb tu dia a dia, doncs com deies més amunt, ignora'ls tant com puguis i potser així, al sentir-se menyspreats marxen...Tan de bo!
    Un petó molt fort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan de bo sigui així, que se'n cansin de mi i marxin.

      Bessets dolcets, nina! ✿

      Elimina
  19. Les sales d'espera son un mar d'emocions. Sovint tristes, sovint desesperades, retingudes, de silencis.

    Però també esperar, amb esperança, la bona notícia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sortosament no tot són notícies dolentes., tens raó.

      Aferradetes, nina! ҄‿҄

      Elimina

Benvinguts al racó!