12 de maig 2014

Entre finestres












Finestres obertes al sol
on guaiten vides paral·leles
van teixint paraula a paraula
teranyines d'emocions

Van creixent com l'escuma
intenses onades d'il·lusions
on van i vénen explosives
alienes a altres mons

Llums i colors compensats
per una balança invisible
acompanyen i distreuen
els grisos dies angoixants

Entre jocs de temps
la distància amagada, que
quan l'espera es fa eterna
el silenci comparteix

Entre les finestres obertes al sol
on guaiten vides paral·leles
s'alça un mur infranquejable
la porta del destí resta tancada
                                      (sa lluna, maig-2014)

43 comentaris :

  1. Preciós, meravellós, magnífic poema.
    Sovint hi ha que obrir les finestres per que un nou aire faci que les paraules i les il•lusions puguin volar i amb la seva força provoquin un remoli que obri les portes tancades.
    Aferradetes de nit Sa Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt poètic el teu comentari, Alfons.
      Tant de bo aquest remolí arribi amb força, hi ha portes que es resisteixen a obrir-se ...

      Vas veure la lluna anit? La meva finestra estava oberta. ☺
      Aferradetes assolellades i molt bon dia!!

      Elimina
  2. Darrera de cada finestra un cor sommia.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Somia i batega, com el teu.

      Bessets, Xavi! ☺

      Elimina
  3. En aquest bell poema endevinem situacions que hem viscut. Vides paral·leles que a vegades es troben i d'altres que s'ignoren per sempre.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, de vegades deixen de ser paral·leles per fer juntes el camí, altres segueixen sense trobar-se encara que se'n sàpiguen i d'altres s'ignoraran per sempre més.

      Aferradetes!! ☺

      Elimina
  4. Potser és bo que aquesta "porta del destí resti tancada" i no sapiguem el que ens amaga!!
    Això sí, que "les emocions i les il·lusions" no ens faltin mai!!...
    I si fa sol, cal que obrim aquestes finestres per observar "els colors i les llums" que hi ha afora, però sempre tenint la precaució de tancar-les quan s'acosta el mal temps.
    Una abraçada molt forta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins que no s'obri mai podrem saber si és o no bo ...
      Mentrestant, obrim totes les finestres perquè la llum entri i ens renovi, per dins i per fora.

      Aferradetes dolcetes, nina! ☺

      Elimina
  5. La vida és plena de finestres obertes per aprofitar, però al final hi ha una porta tancada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gaudim de tot allò que els ulls puguin veure, que la pell absorveixi, que el cor senti, sense perdre ull a la porta per si en un descuit s'obre.

      Aferradetes, bonica ☺

      Elimina
  6. doncs cal obrir-ho tot, finestres i portes !!! i endavant ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb molta empenta et veig, Joan!! ... doncs, endavant!!

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  7. Cal que portes i finestres romanguin sempre obertes, que l'aire fresc i la llum es renovin constantment.
    Un poema preciós i unes fotos magnífiques. Quin gran tema!
    Una abraçada Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'arriben aires renovats de les teves paraules i
      de les teves imatges un llum on mirar, gràcies!!

      Aferradetes, Josep! ☺

      Elimina
  8. Són tristes les finestres tancades, sobretot quan en elles s'acumula la pols... Va bé de tant en tant obrir-les i airejar, i donar-li una oportunitat al cel... perquè amb una mica de sort, el cel voldrà entrar...

    Un abraç i un somriure, Lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre tinc les finestres ben obertes, no podria viure sense la llum d'aquest cel i del seu solet que tot ho cura. La pols em produeix al·lèrgia, vingui d'on vingui ...

      Aferradetes ben fortes! ☺

      Elimina
  9. Hem d’obrir les finestres per deixar passar tot lo bo que ens brinda la vida
    Petonets, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finestres i portes. Les portes es resisteixen a obrir-se.

      Bessets, preciosa! ☺

      Elimina
  10. Angoixa a que la porta del destí, de tant en tant, s'òbriga de sobte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De sobte ens espanta realment perquè no sabem què serà, però a mi m'angoixa més que es tanquin portes i finestres.

      Bessets i molt bona nit! ☺

      Elimina
  11. Vaya, estos dias yo tambien hacia fotos de ventanas...

    Ojala esten siempre abiertas a la luz y la ilusion...

    Un abrazo fuerte, Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Telepatía?
      Son mucho más bonitas abiertas, di que sí!!

      Abrazote, Antiqva! ☺

      Elimina
  12. Les finestres obertes, deixen entrar l'alegria, els colors, el sol i l'aire fresquet, dels capvespres...Les emocions entren i surten com papallones buscant les flors de la vida.
    Enderroquem els murs i obrim les portes, segur que les vides coincidiran en algun moment...
    Bonic poema, Lluneta i a mi m'encanta la finestra de dalt, trobo que té caràcter!
    Petonets de capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tot un misteri com, perquè i per a què coincideixen les vides, oi?
      Ens hauríem d'obrir més i m'incloc, tot i ser una persona molt oberta.

      Gràcies nina ... aferradetes assolellades!! ☺

      Elimina
  13. Aquest blog sí que és una finestra oberta, a la poesia i als sentiments!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tots els blogs ho són,
      d'una manera o altra reflectim allò que sentim.

      Gràcies, preciosa ... bessets! ☺

      Elimina
  14. Mai sabré el teu secret,
    si ... em veus
    o et miro
    finestra de cel obert.

    Bona nit salluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olé tu, Pere!!
      És un gran misteri, si que és cert.

      Gràcies, sempre!
      Bessets i molt bon dia ☺

      Elimina
  15. En qualsevol moment el destí es pot obrir i hem d'estar a punt per copçar-lo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic sempre a punt, totes les revisions passades amb bona nota,
      ja pot obrir-se quan vulgui!! ;)

      Bombonet, un besset!! ☺

      Elimina
  16. Cal deixar oberta la finestra
    per ventilar, per deixar entrar l'aire fresc
    però també, si s'escau, per poder-hi llençar allò que ens és sobrer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fixa't que de vegades va molt bé això de llençar ... m'hi posaré també!!

      Segueixo sense que s'actualitzen les teves entrades, grrrrrrr
      Aferradetes!! ☺

      Elimina
  17. "Deixa passar el vent per les finestres del nord;
    deixa passar el vent que t'airegi tot el cor.
    Als quaderns antics que groguegen pels racons,
    negres ametllers i ensopits versos d'amor."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les teves paraules m'han portat a l'origen d'un post teu, de fa temps, no t'he comentat res però l'he trobat "perfecte" per a mi en aquests moments.
      Guardaré dins una capseta tot el que no es pugui posar als armaris, una capseta només per a mi ... obriré calaixos i finestres i deixaré que l'aire envaeixi tot de renovada il·lusió.

      Gràcies, Jaume!
      Bessets ☺

      Elimina
  18. Les finestres deixen veure tot el que les portes barrades no deixen tocar, caldria provar pel jardí de darrere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quantes vegades he anat per la part de darrere, pujat escales,
      baixat fins al soterrani ... doncs no, la maleïda porta no s'obre!
      No defalleixo, algun dia la trobaré oberta o potser l'enderrocaré, qui sap!

      Aferradetes!! ☺

      Elimina
  19. Sempre és bo obrir les finestres de bat a bat!!
    abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho renova tot, o gairebé tot.

      Aferradetes!! ☺

      Elimina
  20. M'agraden les finestres obertes, la llum i el sol.
    El destí pot ser una porta barrada, però no ha de ser necessàriament dolent el que ens espera, encara que el seu misteri ens angoixi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És l'angoixa qui el fa rematadament misteriós?
      Potser és més senzill i no ho veig.

      Bessets, nina! ☺

      Elimina
  21. A Holanda la gent no deixa les finestres obertes -almenys a l'hivern- però sí les cortines i no tenen persianes. Tancar-les es considera de mala educació. La veritat és que passejar pels carrers amb aquestes postals familiars és acollidor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'encanten les persianes mallorquines, sempre obertes!!
      És ben curiós això que expliques, però té la seva lògica també.

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  22. Bonica comparació entre les finestres que son com el mirall de les bones sensacions que veiem a fora nostre, i les portes, que moltes vegades son el vehicle o cami per que entrin i visquin amb nosaltres.. Potser per aixó, per viure plenament amb els altres que volem, no en hi ha prou amb obrir finestres, hem de sapiguer obrir la porta quan calgui..?!
    Aferredates des del balćó del Mediterrani..JAC.

    ResponElimina

Benvinguts al racó!