07 de maig 2014

Passeig sota la pluja

 Leonid Afremov, oli sobre llenç,  a
 RELATS CONJUNTS
Amb la mirada perduda no s'havia fixat que des de l'altre costat de la terrassa algú l'estava observantAbstreta de tot allò que l'envoltava, ell podia veure com als seus llavis es dibuixava un petit somriure cada vegada que agafava la tassa de cafè. Ella imaginava com seria una trobada amb l'amor  ... si tingués la sort que aparegués a la seva vida.  Ignorant el que passava per aquell caparró, va treure l'encenedor pendent de tots els gestos de la noiala sort estava del seu costat i encara no ho sabia. La petita  regirà dins la bossa fins que va treure un paquet de cigarretsVa aprofitar aquest instant i es va llançar a oferir-li foc. La primera reacció fou de sorpresasense dir res n'agafà un apropant-se a l'encenedor. Els seus ulls li van agrair el gest. <<I ara què?>>  va pensar ella la vegada que amb la mà a la cadira li va preguntar si esperava algú.  Baixant la mirada, amb el cap li va dir que noVa insistir, <<li molesta si compartim taula?>>.  Amb un somriure més ample, li va fer un gest convidant-lo a asseure's.  Van passar els primers minuts que esdevingueren hores. Semblaven amics de sempre. Parlaren de sentiments, d'il·lusions, de  vivències... Quan es va fer de nit començà a plovisquejar i els dos sortiren del local sota el paraigua d'ella, caminant sense destí previst. Es sentien molt a gust un amb l'altre,  sense presses,  per aquell meravellós passeig que els acaronava amb els seus colors...

Es despertà de cop, xopa de suor. Les llàgrimes relliscaren per les seves galtes fins  a desaparèixer entre els llençols. -Un altre somni, nooo!-,  cridà angoixada, mentre es tapava la cara amb el coixí.  -Set anys són molts d'anys de somnis!-.  Estava segura que va ser tot molt real, encara que tothom  pensés que no va ser així. Sortir al carrer i fer  un tomb l'ajudaria a trobar-se millor, caminar sense rumb fins a cansar-se. Però aquell matí no seria pas com d'altres matins. Es va interessar per una exposició d'un nou talent que anunciava un cartell al seu pas, s'aturà un instant i  sense pensar-s'ho dos cops va entrar. 

Un nou somriure aparegué als seus llavisbarrejat amb llàgrimes que anaven relliscant lentament per les galtes.  En aquell quadre que era davant seu, trobà la prova real, un desconegut els havia retratat en la passejada d'aquella màgica nit ...

38 comentaris :

  1. M'agrada aquesta barreja de somni i realitat... Fa somiar i fa tenir esperança amb la realitat.

    Si els havien retratat, no hi havia cap dubte... :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es va reconèixer al quadre, no hi havia dubtes.

      Bon cap de setmana, Carme!
      Bessets ゜ン゜

      Elimina
  2. Bona passejada sota la pluja.
    Serà qüestió de tenir una conversa seriosa amb l'artista, amb set anys de somnis no està per bromes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui sap si el pintor li pot donar alguna pista!!

      Aferradetes i gràcies! ゜ン゜

      Elimina
  3. Oh, que bonic que els somnis es confonguin amb la realitat. Potser ha tingut un fals despertar i ha quedat atrapada en la dolçor del somni i ara és la seva única realitat (és que sóc molt romàntica...). Sí, com diu en Nacho Vegas en una cançó:

    De saber que no era más que un sueño,
    no me habría despertado.
    Así que si hoy amaneces
    y los pies te están doliendo
    es porque estuviste toda la noche
    caminando por mis sueños.

    El teu passeig sota la pluja m'ha fet venir moltes ganes de ficar-me al llit i somiar! Petonets ✩♡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que ets romàntica, jo també m'hi sent.

      M'encanta aquest bocí de cançó que em regales, com és diu la cançó?
      Gràcies, nina!
      Bessets ゜ン゜

      Elimina
    2. "Taberneros"
      ♪♬

      Elimina
    3. Gràcies, Sílvia!! ♡

      Elimina
  4. Em fa por, moooolta por, que això -quadre inclòs- sigui, també, un somni... És el primer que m'ha vingut al cap...

    Però no. Confiem en que sigui realitat... Això sí, ara falta trobar-lo!! On? ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em fan por els somnis que mai seran reals ... com evitar-los?
      Si ella diu que ha estat real, jo la crec, ara cal buscar on és.

      Bessets, preciosa! ゜ン゜

      Elimina
  5. Saber que no ha estat un somni, ajuda a continuar somiant perquè algun dia acaronem la realitat somiada. Molt tendre Lluneta..... :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan!
      No sempre podem aconseguir tot allò que somiem ...
      en gaudim de les que sí.

      Bessets, guapo! ゜ン゜

      Elimina
  6. M'ha agradat eixe final, que en realitat no és un final, i m'ha agradat imaginar una trobada així, i m'agrada pensar que trobades així no només succeeixen als somnis, sinó també a la vida real...

    Un abraç i un somriure :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada saber que no sóc l'única que NO posa punt i final als somnis.

      Mil bessets per a tu ゜ン゜

      Elimina
  7. Potser quan demani pel pintor buscant informació sobre el quadre es trobarà que l'artista i el seu acompanyant en el passeig sota la pluja són la mateixa persona que tampoc pot oblidar aquest moment màgic que van viure aquella nit. Posats a somniar... :-))
    Un relat molt maco!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, aquesta podria ser la segona part del relat, Mac.
      Somiem!!

      Gràcies, aferradetes! ゜ン゜

      Elimina
  8. Després de set anys, ja toca que el somni es faci realitat. Hi ha indicis per a que sigui així.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment, el quadre és l'únic indici d'una realitat.
      Ja toca, tens raó!!

      Bessets i bon dia! ゜ン゜

      Elimina
  9. Per més reals que siguin, els somnis sempre seran somnis. Però en el teu relat ficció i realitat es barregen per deixar-nos el dubte. Va ser real? Però llavors, on han anat totes les sensacions i sentiments? Tot ha desaparegut?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensant que sí va ser real, les sensacions i els sentiments són a cadascun dels personatges ... no sempre s'acaba una trobada amb totes les dades anotades a una agenda, potser per això va ser tan màgic ...

      Aferradetes! ゜ン゜

      Elimina
  10. Una historia molt tendra i bonica. Esperem que sigui quelcom més que un somni i trobi al seu acompanyant ben aviat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobar-se seria un bon inici per a una bonica història real.

      Bessets, bruixeta! ゜ン゜

      Elimina
  11. Art i vida. Baltasar Porcel explicava que només deia la veritat quan escrivia. La protagonista també es refia del quadre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguna cosa té el quadre que a ella la tranquil·litza.
      Escrivint surten les veritats més amagades, fins i tot aquelles que no veu un mateix.

      Aferradetes, nina! ゜ン゜

      Elimina
  12. La magnífica pintura fa honor al romàntic i màgic relat.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. La protagonista estarà molt contenta amb el teu comentari.

      Aferradetes, Josep! ゜ン゜

      Elimina
  13. Ohhhhhhhhhhh Que relato tan bello... Una mezcla preciosa del mundo real y del mundo de los sueños... Ayyyyy... A saber cual de los dos será el real real...

    Un abrazo fuerte, querida amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso me pregunto yo, cuál de ellos será el real-real?
      Sea como fuere, que disfrute de los dos, aunque puestos a elegir, eso ... elijo jejjje

      Abrazote, amic! ゜ン゜

      Elimina
  14. Quina història més bonica Lluneta...Segurament després de tants anys de somniar amb aquella vivència sota el paraigua, fins i tot ella pensava que havia estat un somni...Sort de la foto robada per algú, que es va enamorar de l'escena que va veure un vespre sota la pluja!
    Ves a saber, encara que hagin passat set anys, potser es poden tornar a retrobar...
    Petonets dolços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es va enamorar o també la va viure, qui sap!!
      Seria bonic que la revisquessin o ... la visquessin per primera vegada.

      Bessets tendres, nina! ゜ン゜

      Elimina
  15. Doncs jo crec que el que sommiem també compta. Igual que els llibres que llegim. M'ha agradat moltíssim. Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moltes respostes als somnis, molts moments que hem viscut i d'altres que viurem.

      Gàcies ... bessets! ゜ン゜

      Elimina
  16. Un relat màgic. Somni i realitat es barregen...
    Qui sap si es retrobaran per fer realitat el somni!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo sigui així!! sempre desitjant el millor per a tots.

      Aferradetes, nina! ゜ン゜

      Elimina
  17. Aquests somnis són més dolços que els meus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja vaig veure els teus, doncs ja saps, canviant el xip abans d'anar a dormir!! jejjje

      Bessets, preciosa! ゜ン゜

      Elimina
  18. Que bonic, sa lluna!
    Li diria que no deixi de somiar, i, mentrestant… que s'acosti a la terrassa, demani un café, i estigui atenta. Mai se sap! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que ella ha tornat moltes vegades a aquesta "terrassa", sempre pensant què hi hauria una trobada ... mai deixa de somiar ... potser apareixerà el somni quan menys ho esperi, qui sap!!

      Bessets, Jaume! ゜ン゜

      Elimina

Benvinguts al racó!