16 de maig 2014

QUEDA'T

Estació de l'Enllaç (Sa Pobla, Manacor amb Inca)
Les meves paraules t'envolten 
com dues llargues mans 
on els dits es toquen. 
I em fa patir que, 
com un fil tensat,
de sobte  -en un no res-
         q                T
              u       R
                 E e
              d       N
         i                C
                            A
                                      
                (sa lluna, maig~2014)     

32 comentaris :

  1. Respostes
    1. És un plaer per a mi que t'hi quedis Xavier. Gràcies!

      Aferradetes ♡

      Elimina
  2. Bonica manera d’escriure-ho. Reconec que he tingut que llegir dues vegades. Original, m’agrada
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que de vegades sembla un jeroglífic el que explico amb paraules. La història que hi ha entre el que s'ha escrit i allò viscut, queda per a mi.
      Gràcies, nina!

      Bessets ♡

      Elimina
  3. Doncs s'haurà de fer només la força necessària perquè se senti la pressió però no es trenqui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre una cosa i l'altra només hi ha un instant ...
      no és fàcil controlar-ho.

      Aferradetes ♡

      Elimina
  4. Fa patir, és cert... Ho entenc i ho comparteixo... Un poema molt bonic i smb molt de sentiment.

    Abraçadetes dolces... Que no trenquin cap fil...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que difícil és saber fins on pots embolcallar sense destorbar, sense que es trenqui res ...

      Gràcies Carme, fins i tot en els silencis m'acompanyes.
      Aferradetes suaus, per no rompre fils ♡

      Elimina
  5. M'agrada molt aquest poema visual i l'atractiu treball fotogràfic amb que l'has il·lustrat.
    Una abraçada i que tinguis un bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta estació de tren anomenada "Enllaç" és un punt molt suggerent, tant visualment com a per treure bons sentiments i atrevir-te a pujar-ho aquí. Celebro que t'agradi.

      Bon cap de setmana, Josep ... aferradetes ♡

      Elimina
  6. Bello poema visual, amiga... Un abrazote... Felices dias

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, amigo!
      Te deso un maravilloso fin de semana.

      Besos ♡

      Elimina
  7. Serà qüestió d'anar amb cura, de no tensar massa...

    Petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anar amb cura ... fàcil i difícil alhora.

      Bessets, nina! ♡

      Elimina
  8. Les paraules Queda't i trencat no haurien d'anar mai juntes.
    Una abraçada, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Queda't ~Trencat ...No hi haurien d'anar, però sovint hi van,
      no necessàriament en aquest ordre.

      Aferradetes assolellades! ♡

      Elimina
  9. Sentir-se envoltat és tot el que es pot demanar. Macos els dibuixos a llapis.... :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No demano més, em sembla que ho tinc tot si és així.

      Podriem dir que més que dibuixos són fotos passades a llapis ;)
      Aferradetes, guapo ♡

      Elimina
  10. Vigila , no estiris gaire, seria una pena que es trenqués aquest fil d'il·lusió...
    Molts petonets de cap de setmana, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una pena que es trenquin les il·lusions, és una pena no tenir-les, és una pena no saber quina importància tenen, és una pena renunciar a elles, és una pena trencar qualsevol sentiment ...

      Bessets Roser, molta llum per aquests dies ♡

      Elimina
  11. Amb unes mans de bescuit que acaronen suaument el fil, aquest mai es trencarà. Ens quedarem.
    Bessets Sa Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si és de xocolata i crema, gairebé impossssible!! ;)

      Gràcies per ser-hi, Alfons!
      Bessets i molt bona tarda ♡

      Elimina
  12. Ai les emocions... es fan i es desfan... de vegades són tan fantàstiques i de vegades fan passar tanta fam...

    Però sempre ens queda recompondre, com tu has fet: no trencar les lletres, així sempre hi ha ocasió de formar paraules noves.

    Un abraç Lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'ha agradat mai trencar res ... és una paraula lletja.
      Però he de reconèixer que si he trencat sense voler, intento fer l'impossible per recompondre'l, encara que una vegada trencat és molt difícil, no sempre depèn d'una mateixa.

      Aferradetes, Ximo! ♡

      Elimina
  13. Una abraçada de paraules molt visual, jo crec que aquest no es trencarà pas. Em quedo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He de dir que de vegades estrenc molt fort, no vull ofegar, res més lluny de les meves intencions, però pot passar.
      Gràcies per quedar-t'hi!

      Bessets, nina!! ♡

      Elimina
  14. Poema i vivències de salluna, molt ensisador.
    Difícil d'entendre, dues vegades llegir per entendre-ho.
    Les vides que es creuen entre trens i estacions són les vides i vivències de cada persona.
    A mi m'agrada viatjar en tren per això que dic, que estarà pensant la persona que està al costat.
    M'ha agradat molt el teu poema.
    Una salutació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pots posar la mà al foc i no et cremaràs que tot el que compta sa lluna olora a ella. Hi ha coses que es poden escriure amb totes les lletres i d'altres que només queden impreses al cor.

      Viatjo sovint en tren i aquesta parada m'és especialment reconeguda. Gràcies, Rafel!
      Aferradetes i molt bon dia! ♡

      Elimina
  15. Diria que el fil no quedarà trencat sinó trenat. Bonic poema, sa lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo sigui així!! M'agrada trenar emocions, no trencar-les.

      Gràcies, nina ... aferradetes!! ♡

      Elimina
  16. el poema preciós....tristesa.....emotivitat
    amunt els cors! aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trist, emotiu ... coses del cor.

      Gràcies, Elfree!
      Aferradetes ben dolces ♡

      Elimina

Benvinguts al racó!