26 de maig 2014

QWERTY ≟ PRUDENT o INDECÍS

Màquina d'escriure Underwood, 1874
RELATS CONJUNTS
Amb les mans tremolant, recolzades en el teclat, desitjant que el full deixés el seu impol·lut blanc per omplir-se de tots els sentiments que li cremaven per dins

Benvolguda Apreciada  Estimada nina:
Durant aquests anys hem compartit molts moments, tantes paraules es tornaren carícies, llargs viatges a través dels somnis, fins i tot alguna pena penes van tacar aquests fulls, però sempre sabérem vèncer cada tempesta amb fantasia i ... dolçor.  
Aquesta vegada va ser tan diferent ... cap dels dos podíem imaginar que un joc de paraules acabaria minvant trencant aquesta màgia. Sé que ni per a tu ni per a mi ens serà gens fàcil, però no oblidis que si v

Hi havia massa errades. Ho va rellegir amb llàgrimes als ulls mentre col·locava un altre full a la vella màquina que, tants anys, havia estat l'enllaç de tantes confidències.

Mi muy querida amiga:
No sé si entenderás todo lo que nunca te he dicho

Va treure el full, el va doblegar i el deixà entre dues planes d'un llibre, tot just on hi apareixia el poema que ella li dedicà.

52 comentaris :

  1. Un flascó de tippex és el que li cal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que el tippex no farà res que ell no vulgui fer.

      Aferradetes! ☻

      Elimina
  2. Que difícil és plasmar sobre el paper aquest cúmul de sentiments, i encara més amb una màquina d'escriure on les errades també prenen forma. Quantes cartes es devien llançar a la paperera aleshores... i que fàcil que és ara suprimir els mots i que no s'arribin a veure mai. M'ha agradat molt el que es diu entre línies en el teu relat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mots del silenci ... d'un silenci ple de crits.
      Ofegats conscientment, per prudència o per por (que al final no sé si les dues són el mateix, disfressades).

      Gràcies, nina ... bessets!! ☻

      Elimina
  3. Esplèndid. Fins i tot, podem trobar dos relats dintre del mateix.
    “Tantes paraules es tornaren carícies, llargs viatges a través dels somnis...”. No son les mateixes paraules carícies que viatgen guardades en sobres primoters , que transporten somnis, de anada y tornada, de aquells que s’estimen. Que bé que expresses els sentiments.
    Tard però encertada. Aferradetes Sa Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. La comunicació entre persones que s'estimen sempre sol ser fluida, plena d'il·lusions i somnis; sigui quina sigui la relació que hi hagi entre els dos.
      Antigament ho fèiem a través de les cartes, per a mi era molt més íntim, més romàntic ... però ens seguim comunicant sense elles i els sentiments se transmetent, o s'ofeguen per a sempre.

      El més important és arribar, tard o d'hora, no ho oblidis!! ;)
      Gràcies, Alfons ... bessets! ☻

      Elimina
  4. Sí, penso com la Sílvia, a vegades és molt complicat posar-hi paraules. En aquell temps, encara més...

    M'has fet pensar en tantes paraules que mai no han arribat al seu destinatari, que mai nons'ha sabut que algú havia escrit per nosaltres... Milions de paraules porugues que s'han quedat a la paperera... Real o virtual.

    Un relat que diu moltes coses sense dir-les totes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si ens caldria recuperar-les, de tant en tant, les de la paperera
      real o virtual i fins i tot molt més fondes, les del cor.

      Tu les enganxes totes, nina.
      Aferradetes ☻

      Elimina
  5. No em diguis que no li va acabar enviant aquelles paraules! No pot ser, les coses s'han de dir, si no es diuen es queden a dins i acaben fent mal. Segur que ella les esperava, hi han sortit perdent tots dos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs crec ... que no li va enviar, Xexu!!
      Com tu, penso que hi perden molt tots dos.

      Aferradetes ☻

      Elimina
    2. Doncs posaré el meu comentari aquí... perquè la meva sensació és la mateixa que ha tingut en XEXU... quina llàstima que coses tan maques es quedin sense arribar a la persona per les que han estat escrites!

      Rebre una carta així, pot fer molt de bé... Segur que haurien fet les paus!

      Un relat preciós, LLUNETA, impregnat de poesia, com tot el que tu fas... (Llàstima que sigui trist...però això no el fa gens ni mica més preciós) .-)

      Elimina
    3. Doncs jo darrere teu, apa!! ;)
      També penso que els malentesos, aquests dies que no són bons, les diferències ... tot, tot, tot es pot aclarir xerrant, en aquest cas escrivint. Si al final l'envia, segur que fan les paus. ☻

      Gràcies, bonica ... bessets!! ♫♪♪♫

      Elimina
    4. No saps com m'arriba aquest escrit! Però penso que no sempre és fàcil dir les coses, ni adequat. La veritat és que hi ha vegades que es millor callar, malgrat el mal que faci. Que n'és de complicada la vida!!! (o li en fem nosaltres?)

      Elimina
    5. És complicada o fem que ho sigui?
      Jo penso que no es bo callar, ni amagar sentiments ... sigui quin sigui el resultat.

      Aferradetes, nina! ☻

      Elimina
  6. A veces las palabras se atragantan y es imposible pronunciarlas o escribirlas... Suele pasar... Hay palabras que no siquiera podrán nunca ser pronunciadas, como las que intentan expresar todo aquello que es inafable...

    Un abrazo fuerte, amiga lunar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Para mí es fácil ... aunque entiendo perfectamente a quien no puede o no quiere. Pero ya sabes que yo soy un bicho raro, jejjej

      Aferradetes fortes, amic! ☻

      Elimina
  7. Coincideixo amb el que ja s'ha dit. De vegades és molt difícil dir (o escriure) el que vols dir, encara que et sembli que ho tens ben clar.
    Un relat molt maco!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és molt més difícil dir que escriure, encara que l'escrit no arribi mai a port.

      Gràcies, Mac!!
      Aferradetes ☻

      Elimina
  8. Ai els dubtes! Ai l'inseguretat!! Quants equívocs (ens) fa.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com era allò ... "si dubto, existeixo" ... ara no n'estic molt segura ;)

      Aferradetes ☻

      Elimina
  9. M'encanta la teva manera d'escriure i, o com molt bé dius (m'ha encantat), d'omplir de sentiments el blanc impol·lut!
    Una abraçada Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades em surten paraules que ni jo sé com han sortit!! ;)
      Gràcies Josep, tu també dibuixes sentiments.

      Aferradetes! ☻

      Elimina
  10. Dir el que no et diuen mai, i voldries que et diguessin, o dir el que no dius mai, i voldries dir. Això diu Margarit que és la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb aquestes paraules, Margarit, desfà la troca.

      Molt ben trobat, nina!
      Aferradetes ☻

      Elimina
  11. deixar les correccions dóna més força al text i crec que l hauria d entregar i no amagar el que sent. Encara que molts ho fem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo hauria, tu hauries, ell hauria ...
      Jo no ho faig, tu no ho fas, ell no ho fa ...


      Aferradetes, Joan! ☻

      Elimina
  12. Recordo fa anys algunes cartes d'aquelles escrites a mà, o també així, a màquina, i les inacabables correccions, i les fulles estripades, i vinga tornar a començar... Ara és aparentment diferent, però en el fons és exactament igual: els sentiments volen parlar, i no sempre saben com fer-ho.

    Besets i abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Ximo, avui és aparentment diferent.
      Però penso també que com menys cuirasses ens posem, tot flueix millor.

      Bons dia ... bessets!! ☻

      Elimina
  13. Potser és que estic una mica ennigulada com el dia, però jo he pensat que era una carta que li dedicava a la vella màquina per acomiadar-se d'ella...Una carta d'amor recordant els bons moments que havien compartit, i que ara les hi oferia com agraïment per haver compatit tantes confidències...(?)
    Petonets de capvespre, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També podria ser com tu dius, però em sembla que no era això que "l'autora" ... imaginà quan ho va escriure.
      Porto uns quans dies espessa, ara veig que són els niguls ;)

      Aferradetes dolces, tot i que segueix ennigulat ☻

      Elimina
  14. Les errades diuen molt de cadascú de nosaltres. M'ha agradat molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, xerren soles i també ens ajuden.

      Gràcies, nina!
      Aferradetes ☻

      Elimina
  15. Anònim27.5.14

    Salluneta, tanto por decir, y en muchas ocasiones nada por leer, contrasentidos, silencios y lágrimas, sí, el destino de tantas y tantas cartas, incompletas o rotas, en otras ocasiones corrida la tinta por el efecto de alguna lágrima, tachones... borrones y en cada uno de ellos un nudo de palabras que hierven en la garganta pugnando por salir, y de esa forma otorgar sentido a esa sentencia que también has descrito "No sé si entenderás todo lo que nunca te he dicho".
    Me recuerda un bellísimo Poema de Gerardo Diego, en algunas de sus estrofas dice así:

    Quién pudiera como tú,
    a la vez quieto y en marcha,
    cantar siempre el mismo verso
    pero con distinta agua.

    Río Duero, río Duero,
    nadie a estar contigo baja,
    ya nadie quiere atender
    tu eterna estrofa olvidada,

    sino los enamorados
    que preguntan por sus almas
    y siembran en tus espumas
    palabras de amor, palabras.

    Jj.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimat Jj, si pudiéramos tener un impresora directa al corazón, a la piel, a todos los órganos que nos permiten sentir, no habría espacio en el planeta para tanto ... papel. Aunque viéndolo desde otro prisma, el misterio no existiría y te confieso que por mucho que me fascine -si me das a elegir, para tratar sentimientos- prefiero el agua cristalina.
      ¡Cuántas soledades en caminos que no convergen!
      ¡Cuántos sentimientos ahogados entre silencios!
      ¡Cuánto amor desperdiciado en palabras y no hechos!
      ¡Cuántos quiero pero no puedo, o puedo pero no quiero!
      .......................................................

      Un precioso poema el que nos regalas,
      ¡gracias por él y por alegrarme con tu visita!
      fsj

      Elimina
  16. Quantes paraules acaben ofegades, amagades inclús trencades... hauríem de ser valents per dir el que sentim en el seu moment, paraules dites, escrites. Mots que s’han de dir d’una manera o altre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moltes maneres de dir, només n'hi ha una per a expressar allò que un sent, des del valor de dir el que sent.

      Aferradetes, bonica! ☻

      Elimina
  17. Molt bon relat, lluneta, dona espai per que la imaginació del lector ompli aquests fets que tu insinues.
    Ben escrit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada un / a té les seves pròpies experiències, cadascú pot imaginar el que millor s'adapti a la seva forma de sentir.

      Gràcies, nina!
      Bessets ☻

      Elimina
  18. He trencat quinze quartilles per escriure't quatre ratlles. Res del que escric m'agrada i tinc el cap ben espès.
    Els vidres fan camins d'aigua mentre cau la tarda, plou i escolto silencis. Et sento venir tristesa i no em sap greu, m'he tornat tan racional que de vegades oblido els sentiments.
    "Segur que has tingut alguns amants, calia passar-ho bé, que el cos estigui exultant. Finalment, finalment ens ha fet falta molt de talent per arribar a vells sense ser adults ..."

    Bona tarda sa lluna, un text preciós i inspirador:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tot això és el que t'ha inspirat el meu relat, no saps quant feliç em fas.
      Sempre t'ho he dit Pere, ets únic per dibuixar sentiments. Gràcies!!

      Bon dia ... bessets tendres ☻

      Elimina
  19. :-) Molt maco...

    (Te segueixo alguna passa que fas en els blocs...i et tinc ben present sempre. Petons, maca.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse!
      Aferradetes, nina

      ( Sempre a prop però sense destorbar) ☻

      Elimina
  20. Hi ha paraules ratllades, hi ha taques, i la majoria de coses no es diuen mai...
    M'ha agradat molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser visquéssim més lliures si es diguessin, no et sembla?

      Gràcies, Josep!
      Aferradetes ☻

      Elimina
  21. Lluneta...em dol. Massa pèrdues...Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament m'ha tocat així i em fa mal ... em dol molt.

      Aferradetes, preciosa! ☻

      Elimina
  22. preciós, trist, emotiu....
    mil aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té una mica de tot.

      Bessets dolcets, nina! ☻

      Elimina
  23. A bon entenedor, poques paraules. La màquina d'escriure només ha reflectit els dubtes i les paraules que no sempre surten.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Serà que les màquines també tenen coret?

      Aferradetes!! ☻

      Elimina
  24. Deliciós, gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per venir, Paco!!

      Aferradetes ☻

      Elimina

Benvinguts al racó!