26 d’agost 2014

Oficis



Los oficios
Mágica la vigilia de los oficios. Por las puertas abiertas el rumor del trabajo. Olores y música laboral en el despliegue de artesanas dinastías. Excepcional destreza en la apertura de un diálogo entre materiales y herramientas. La belleza de los humildes logros... Despertaba el pueblo, peinaba el aire su cabellera de humos azules , y en una nube de bosque soñado despertaba el mágico rumor de los oficios.                                       

  IBA como sonámbulo, miraba
  por puertas entreabiertas,
  descubría los sudores

 La aurora de un fulgor
  de fraguas, donde yunques,
  martillos, anunciaban
  las rejas del arado
  que nacían derritiendo
  los flecos de una estrella

La madera sumisa,
  desmayada ante el hombre,
  perfumando la herida
  en el dormido bosque
 de las carpinterías

  Cabelleras de esparto.
  Dedos en olimpiada
  y un crecer de ramales,
  en pleitas y criznejas

En la doma del barro
  carícia desvelada
  despertando la vieja
  vocación de la tierra
  para entregarse en cántaros
  
Y a campo abierto el tiempo
  glorioso de las eras,
  y sobre el trillo el hombre
  remando las cosechas.

  Iba como sonámbulo
  descubriendo la vida
  que a veces era hermosa.
  Julio Alfredo Egea
  (Los Asombros, 1996)

28 comentaris :

  1. Quina profe més aixerida.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig veure aquest raconet em va fer molta il·lusió fer-me una foto, és un dels treballs que m'hagués agradat fer ... no en aquest escenari, és clar ;)
      Segur que hagués estat una bona profe!! (no tinc pradines)

      Aferradetes, Joan!!

      Elimina
  2. Sembla mentida com ha canviat la idea que tenim actualment de la feina, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, i fixa't que no han passat tants anys!

      Molt bon dia, Xexu ... aferradetes!!

      Elimina
  3. I sense Wi-Fi…

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajjjajaj ja tens raó, sense moltes coses, però no sé si més feliços.

      Aferradetes ben fortes!! :)

      Elimina
  4. És l'herència que ens han deixat els nostres ancestres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té la seva màgia i amb molts d'aspectes no l'hauriem de perdre.

      Aferradetes!

      Elimina
  5. com han canviat les coses... i no sé si sempre per a bé
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec, sincerament, que no sempre per a bé.

      Bessets bruixeta!

      Elimina
  6. Tot un viatge en el temps !! No fa pas tant de temps, estris com aquets ens eren de lo més quotidià !!
    M'agrada't tornar-los a veure ; )
    Una abraçada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens sembla molt de temps, però no és així, jo encara recordo molts estris com aquests de quan era una nina. Fins i tot avui en fan servir uns quants.

      Aferradetes!!

      Elimina
  7. Es una llàstima que es perdin els oficis antics.
    La teva imatge com a professora sota la creu i en mig dels dos lladres, no te preu!!
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és penós, sobretot perquè les coses que se feien eren més fortes, gairebé no tenian data de caducitat i eren més originals que avui en dia.

      M'ho vaig pensar dos cops abans de sentar-me sota ells, però l'escoleta era tan maca!! ;)
      Aferradetes Josep!!

      Elimina
  8. Aquest és un dels poetes que jo anomeno artesans, tracta la poesia com si estigués llaurant uns camps, per això és tan vivencial. És un dels poetes rurals més grans dels últims temps.
    Què fotografies més grans. No sé d'on les hauras tret.
    Aferradetes sentides Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo l'he descobert fa poc i tot el que he llegit m'agrada molt.

      Les fotos d'on les he tret? De la càmera, d'on si no?? ;)
      Bessets dolcets, Alfons!

      Elimina
  9. M'encanta recordar els oficis antics, veure com la gent treballava amb les mans i quatre eines... Treballaven i cantaven!
    Quan vaig a alguna fira, sempre em passejo per entre la reposició d'aquests oficis, que realment no són pas tan antics, però els darrers cinquanta anys tot ha evolucionat...
    A mi també m'agrada l'escoleta i el poema , molt adient.
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, tot va molt de pressa com nosaltres.
      També m'agrada anar a les fires, sembla com si et sentissis transportada a altres mons quan fa no res hi erem.

      Bessets ensucrats, nina!

      Elimina
  10. que de pressa ens passa els temps .....vells oficis oblidats! unes fotos que fan venir una mena de melangia ....
    aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els anys van passant i, amb ells, tot i tots hem canviat moltíssim ...

      Aferradetes!!

      Elimina
  11. Que bella esta alabanza de estos oficios que nos llevan a otro modo de vida, que se esta extinguiendo...

    Que triste que eso suceda

    Un abrazo, Lluna... Me alegro mucho de verte de nuevo "en danza"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desgraciadamente toda su belleza y su riqueza desaparecen.
      Quizás el trabajo fuese más duro, pero pienso que la satisfacción era mayor y ahora ... somos más "señoritos", hemos pasado de un extremo a otro, de trabajar con las manos a que las máquinas nos manden a la cola del paro.

      Abrazote, Antiqva ... nos ponemos de nuevo en marcha!! :)

      Elimina
  12. Records d'oficis reviscolats poèticament.
    També en Vicent Andrés Estellés té un poema, Tots em tiren pedraetes, amb una estrofa on diu:
    L'ofici que més m'agrada
    és l'ofici de forner;
    escombrar i encendre el forn
    i deixant la posta al rent.

    Pel que fa a la fotografia, no diu així la dia? "Els temps passen, les bones mestres queden"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta estrofa del forner segur que li agradarà molt al meu pare, en prenc nota.

      Imagino que la dita és ben certa tot i que no sigui mestra ;)
      Aferradetes!

      Elimina
  13. Aviat serem tots un conjunt de bytes globalitzats.
    Pocs oficis seràn necessaris.

    M'encanta la foto on surts.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauríem de fer algun pas cap enrere en aquest sentit, tornar d'alguna manera a les nostres arrels i ser una miqueta menys civilitzats.

      Gràssis, Xavi ... aferradetes!

      Elimina
  14. Bé, però ara hi ha una altra mena d'oficis que també estan bé, no? la foto és molt xula però l'escenari fa una mica de por. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són els oficis que tenim (els qui en tenim) i no podem renegar d'ells tampoc.
      De l'escenari el més bonic són els pupitres i els records.;)

      Bessets, nina!

      Elimina

Benvinguts al racó!