07 de setembre 2014

Natura






- Si sa muntanya no ve a mi 
jo aniré a sa muntanya -

42 comentaris :

  1. És ben bé tal com expresses. Que immenses les muntanyes, i nosaltres, petits, petits...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així em sento jo davant de tota la natura, petita, molt petita.

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  2. La muntanya sempre és una font d'inspiració, d'admiració i de felicitat... Fas bé d'anar-hi. Fem bé d'anar-hi, ens retorna la visita amb escreix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre li he tingut molt respecte a les muntanyes, potser perquè hi perdo l'equilibri. Tot i la fòbia, aquest estiu he arribat molt alt i he pogut gaudir de la seva bellesa.

      Bon dia, nina ... aferradetes! ☺

      Elimina
  3. Em sembla que la muntanya no ve per ningú. Si la vols veure, hi has d'anar. Molt bones fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre que volem alguna cosa hem d'anar a aconseguir-ho, en aquest cas crec que és molt més evident, hi he anat i m'ha encantat.

      Gràssis, Xexu!

      Elimina
  4. Quines imatges tan belles, Lluneta; crec que necessitem de tent en tant acostar-nos a la muntanya i amerar-nos de la seva força; jo almenys ho faig i sort en tinc...
    Una abraçada, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va costar molt pujar-hi, el vertigen fa de les seves i em sap greu perquè quan estic a dalt no puc gaudir com voldria perquè ja estic pensant en la baixada. Tot i així, l'escenari va ser magnífic i tot el temps que vaig fer fotos em vaig oblidar de l'alçada. ;)

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Si que ho era, sí!!

      Aferradetes ben fortes ☺

      Elimina
  6. El millor és que, en un entorn així, les angoixes i les pors també semblen una miqueta més petites.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una pena que no es pugui sentir tot el que has sentit a la tornada, queden els meravellosos records, però les sensacions d'aquell moment només es viuen en aquell moment.
      Allà dalt em sentia lliure de tots els mals del món !!

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  7. I tant que cal anar a cercar-la, et dóna molta pau!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert nina, és molt i molt generosa.

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  8. celestial!!!!! aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Semblava que estava en un altre món, ben bé podria ser el cel.;)

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  9. Immensitat i petitesa, dos conceptes que sempre hem de tenir molt clars!
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb tu, Josep!

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  10. Està en contacte amb la natura, a la majoria ens estimula els sentits. Quines muntanyes més boniques que ens has posat. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que en tota la meva vida les havia vist tan a prop i tan maques.

      Aferradetes, nina! ☺

      Elimina
  11. Jo em marejo quan veig paisatges així! T'han quedat unes fotos impressionants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marejada estava i no tan sols per l'alçada ;)

      Gràssis bonica ... bessets! ☺

      Elimina
  12. Tens tota la raó Lluneta , la natura és tan grandiosa que al seu costat, ens sentim petits, petits...Veig que si has anat a la muntanya, perquè has fet unes fotos precioses, captant tota la seva majestuositat...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pràcticament em vaig passar les vacances entre muntanyes, aire pur, paisatges meravellosos, molta gent acollidora ... van passar molt ràpides !!

      Bessets, nina! ☺

      Elimina
  13. Millor ves posant-te les xiruques que ella no vindrà pas.......si em vols vine diu ella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, si i aixó vaig fer ... hi vaig anar!! ;)

      Aferradetes, guapo! ☺

      Elimina
  14. Les fotos meravelloses. El paisatge sembla dur, però té un aire acollidor, vigilant dels teus somnis. M'encanta.
    Bessets Sa Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi no em va semblar tan dur, potser perquè en tenia moltes ganes d'anar-hi. ;)

      Bessets, Alfons!! ☺

      Elimina
  15. Respostes
    1. Gràssis bruixeta!!

      Bessets dolcets! ☺

      Elimina
  16. Impressionat i majestuosa la muntanya ens corprèn. Ens fa sentir petits, minúsculs i alhora ens acull i ens convida a formar-ne part.
    Bellíssimes les fotografies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em vaig quedar bocabadada davant de tanta bellesa i sentir-la encara va ser més impressionant.

      Gràssis nina ... aferradetes! ☺

      Elimina
  17. Que bé sentir-nos així de petits, poder sortir una mica de nosaltres mateixos. Observar aquestes vistes és com submergir-se en un bon llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest niguls em vam portar més amunt que la muntanya, com en un somni.

      Aferradetes, nina! ☺

      Elimina
  18. Saps una cosa? Una de les meves primeres idees per fer posts quan vaig obrir el blog era posar fotos de núvols... M'encanten les fotos de núvols!

    Tu has posat unes imatges precioses de la muntanya, però on els núvols també hi són presents i hi donen un aire molt especial... màgic, misteriós...

    Què maca és la natura, eh? :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que t'agraden molt els niguls com a mi. Un dels meus "jocs" favorits és observar els canvis, les seves formes i imaginar tota mena d'objectes, animals i fins i tot persones.
      A les dues primeres fotos t'hagués encantat ser-hi, veient com es fonien amb la muntanya, va ser molt màgic.

      Molt maca la natura, si que ho és.
      Aferradetes! ☺

      Elimina
  19. Oh, que belleza de montañas y de nubes... Precioso, amiga

    Un abrazo fuerte

    (Vamos a ver si lo toma, que ultimamente me tienes un poco mosca...)

    Je,je,je

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que te gusten, todo un piropo viniendo de tí. ;)

      Aferradeta forta, amic ☺

      Elimina
  20. Si, veo que pone...

    El comentari serà visible quan s'hagi aprovat.

    Bueno, pues otro abrazo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es mi intención tenerte ... mosca? (imagino que confundido)
      Sabiendo lo complicado que resulta dejar un comentario en mi blog, me alegro que sigas intentándolo siempre.

      Gràssis amb més aferradetes.

      Elimina
  21. son altes i fortes i seran alla mateix on les vas deixar, esperant la teva tornada
    per aixo s'hi enfilen els nuvols cada mati, per observar si ja es el dia de la retrovada

    besets estimada

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria tornar-hi aviat. Tinc certa enyorança a tots els llocs on la bellesa i els seus habitants m'han fet feliç i per això sempre dic que hi tornaré algun dia.

      En tenim una pendent, tu i jo.
      Bessets, ninona meva. ☺

      Elimina

Benvinguts al racó!