13 de gener 2015

PUNT


Abstrets   als   seus    pensaments 
                               caminaven
un, carrer amunt;  l'altra, carrer avall 
la pluja com a companya persistent

Es  creuarien   en   un  únic   punt
on potser  els  seus ulls  delatarien
que no en sabien  res  l'un de l'altre
però  que  just  en   aquell  instant
 un    somriure   podia    esdevenir 
                            tota una vida

46 comentaris :

  1. Que bonic i que prometedor... Només un punt és suficient.

    Gracies, bonica, per Quest somriure... Una abraçada dolça...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Carme, de vegades n'hi ha prou amb un punt i d'altres ni tot l'espai del món és suficient.

      Aferradeta ben grossa!

      Elimina
  2. Només ens cal no deixar de somriure sempre que en tinguem oportunitat i esperar a recollir els fruits

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són una bona carta de presentació, sens dubte!

      Bessets, Joan!

      Elimina
  3. Caram, el pròxim dia ens explicaràs com va acabar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que el millor serà que ho imaginem. ;)

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  4. No som memòria, ni trajectòria, només un punt aïllat... (Mazoni, gran)

    M'ha agradat molt :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una gran cita, sí senyor!!

      Aferradetes!!

      Elimina
  5. Trobar aquest punt es difícil... i sota la pluja encara més.
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pluja no ajudava gens, tens raó.
      Així com queia segurament van arribar ben xops. :(

      Bessets, Josep!

      Elimina
  6. M'ha agradat molt les fotografies i el relat. Sí, de vegades, un punt de trobada, un instant, una mirada poden donar lloc a tota una vida.
    Bessets Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un somriure, una picada d'ullet, una paraula ... només un segon ;)

      Gràssis, Alfons ... bessets!!

      Elimina
  7. Només un dels dos va pendent del mòbil???
    Això és un percentatge brutal!!! Sense dubte, estan predestinats a trobar-se els punts… mutuament!
    Genial escrit i evocadores imatges, sa lluna! :)

    I genial la frase de Mazoni que cita l'Alfred. M'encanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És imprescindible saber trobar-se els punts!! ;)
      El més sorprenent és que puguis mirar el mòbil quan està caient una de campionat!!

      Gràssis, Jaume ... aferradetes!

      Elimina
  8. El que han de fer és aixecar la vista del mòbil mentre caminen, és l'única oportunitat que tenen de creuar una mirada que ho pot canviar tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aiiii aquests mòbils, quants moments importants es perden!!

      Aferradetes, Xexu!

      Elimina
  9. Un somriure i aquest mirar-se als ulls, quina bona combinació per establir bons vincles!!
    Has escollit molt bé las imatges per il·lustrar la situació.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No té més secrets que aquests, mirar-se i somriure.

      Gràssis, nina ... aferradetes!

      Elimina
  10. que bonic!!!! m'ha agradat molt ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis, bruixeta!!

      Una aferradeta ben dolça!!

      Elimina
  11. Un final que ens deixa en punts suspensius...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest punts suspensius ens deixen ben astorats de vegades. ;)

      Aferradetes, Xavier!

      Elimina
  12. Amb pluja i mirant a terra, és molt difícil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho és, però en un segon poden passar tantes coses ...o cap!!

      Bessets, nina!

      Elimina
  13. M'agrada el teu reportatge, sembla fet des del balcó de casa, com aquell que mira per la finestra.
    Crec que no es trobaran, ho pressenteixo, gairabé n'estic segura.
    Bon vespre, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest dia no vaig poder treure el cap al balcó, les vaig agafar des d'una finestra que vaig haver de tancar ràpidament perquè plovia a bots i barrals!!
      Trobar-se sí, mirar-se ...

      Bon vespre, nina ... aferradetes!

      Elimina
  14. Un somriure sota la pluja, pot esdevenir un amor que pot durar com dius tu, tota una vida...
    Petonets dolços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan t'he llegit m'ha semblat molt romàntic. ;)

      Bessets ensucrats, Roser!

      Elimina
  15. Un final obert com a mi m'agraden!
    I com que puc triar dic que si, que és miraran, es somriuran i sorgirà un amor de veritat, per tota la vida.
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La imaginació ja té això, finals a la carta. ;)

      Aferradetes dolcetes, Glòria!

      Elimina
  16. Podria ser un curtmetratge, o l'inici d'un llargmetratge, o l'inici d'una nissaga! (Ja amb descendència etc.), tot comença en un punt-segon. Aferrades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot és posar-s'hi, Gemma!!

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  17. Al final menjaran perdius...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... i seran feliços ?? ;)

      Bessets, Xavi!

      Elimina

  18. I com es troba aquest punt ?. Ho trobo realment molt difícil. M'ho explicaràs en una altra ocasió o és preferible imaginar?
    Bon dia, Sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que en qüestions d'amor (sigui del tipus que sigui), la raó no hi fa cap falta, això sí, imaginació que no hi manqui. ;)

      Bon dia, Josep... aferradetes!!

      Elimina
  19. Oh, que bonito... Pero, oye, tu crees que estas cosas, de verdad, pasan...

    Un abrazote

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sólo creo, estoy segura, segura, segurísima!! ;)

      Aferradetes, amic!!

      Elimina
  20. Què maco!!! Mira que jo de poesia no en sé res de res, però això que has fet tu, jugant amb les imatges i imaginant una escena, m'ha agradat!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que la imaginació ho pot fer tot, jo ja les veia aparellats ;)
      M'agrada que t'agradi, nina!

      Bessets ben fresquets, que avui ni amb deu mantes fuig el fred ☺

      Elimina
  21. Podrem riure al nostre mar que tot es ben xop de dalt a baix, i que nomes trobarem la linea ben traçada de l'horitzó...? Potser que l'inmensitat de la mar blava, amb unes illes saltejades es l'eternitat de la vida sommiada..
    Aferradetes mediterranies..!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu comentari tan poètic m'ha deixat bocabadada.
      L'aigua, el mar, l'illa...tot és ben suggeridor.

      Aferradetes salades, en aquest cas. ;)

      Elimina
  22. Per molt d'illes que tu escriguis, per molt de maresma que jo pinti, sempre es bò bocabadar-se devant la nostra mar viscuda en la nostre pell xopa.
    Aferradetes jac.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En saps punyetero! ;)

      Aferradetes, Josep!

      Elimina
  23. No se si en sè o no..?! m'agrada parlar-ho amb els qui disfrutan recargolan les emocions del cos, per despullar l'ànima...
    Pero sempre amb sentides aferradetes..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, si que en saps!
      Seguim xerrant...
      Bessets!

      Elimina

Benvinguts al racó!