02 de març 2015

HiverN


Olora a vida, a cos meu
a fred de matinada, a somnis
a fum de records inesborrables

Rentar, treure, estendre
una pinça, una altra a la mà
una més entre les dents
Els mitjons aparellats
(no fos cas els doni per fugir)
camises, jerseis, pantalons
i al final, la MÉS íntima

Olora a roba perfumada 
a humitat d'un fosc pati
on s'absenta la llum descarada 

Ben agafada amb pinces 
agitant-se
com a senyera dissuasiva    
de mirades adormides
mostrant impol·luta presència

Olora a solitud L'HIVERN
entre la roba estesa
on un bon sol eixuga
i un massa fort mata
(sa lluna,febrer-2015)

34 comentaris :

  1. Cada pic que estenam sa nostra roba, mostram ses nostres formes.
    Quina música més bonica gronxa la bugada!
    La veu de Cris Juanico, com sempre fantàstica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí si que no mos poden amagar! ;)
      Sa música també em gronxa, gairebé tot es dia.

      Aferradetes!

      Elimina
  2. quan passejo per ciutats velles, barris antics, sempre m'han fet somriure veure la roba estesa en balcons de carrers estrets.
    Penso en la vida que acarona tanta roba, tan d'amor que hi ha posat algú.
    Roba que acarona la pell, cors que bateguen amb l'olor de qui sap estimar.

    un plaer entrar a casa teva..

    ResponElimina
    Respostes
    1. La roba, com gairebé tot, diu tant de nosaltres sense xerrar!
      Aquest carrer, justament, es troba a un barri molt antic d'una ciutat molt estimada.

      El plaer és meu de tenir-te a ca meva, Pep.
      Bessets!

      Elimina
  3. Intenses i delicades paraules.
    Una forta abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si arriben ja estic contenta. ;)
      Gràssis, Josep!

      Aferradetes!

      Elimina
  4. A mi també m'agrada la imatge de la roba estesa... com aquesta que ens has posat. És bonica.

    I les paraules també m'agraden molt, sentir l'olor de roba neta, de fred, d'hivern, de somnis, de records... és molt bonic, deixar-se gronxar per totes aquestes coses. És un poema que fa somiar.

    Abraçadetes dolces, bonica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada l'olor a roba neta, fins i tot quan olora només a mullada, sembla com si fos un nou inici per anar envant sense mirar cap enrera ... somio la primavera, nina! ;)

      Bessets ensucrats!!


      Elimina
  5. Trobo que la imatge de la roba estesa, és molt casolana, senyal que a la casa hi ha vida que necessita fer bugada i estendre-la al sol( al carrer de la foto, masssa sol no ho sé)...I començar el dia amb la roba ben airejada que se'ns arrapa a la pell i fem olor de net...
    Petonets, de tots colors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al carrer de la foto, "s'absenta la llum descarada", només guaita sense arribar fins el fons. ;)
      M'encanta ficar-me al llit quan els llençols són nets, és una sensació molt agradable.

      Bessets lluminosos!

      Elimina
  6. nosaltres som com la roba estesa, estem agafats amb pinces i si aquestes no són bones podem sortir disparats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens enganxen per tot arreu, tant si volem com si no...
      és bo saber on ens enganxem. ;)

      Aferradetes, Joan!

      Elimina
  7. Lluna, está claro que para viajar basta con darse una vuelta por la calle de al lado... Muy buena imagen, que nos muestra la vida...

    La imagen de Venecia ya tiene unos añitos, por cierto... No es de ahora...

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisamente ésta no estaba muy cerca, pero tienes razón, no es necesario irse muy lejos para pasear por otros mundos. ;)

      Vaya, yo que te imaginaba por esos lugares maravillosos!! En fin, ya que también han pasado unos (muchos) años desde que estuve allí, seguiremos deseando volver.

      Abrazote!!

      Elimina
  8. Bonica foto i bonic poema... m'adono que sembla que hi ha gent que esteu tancant ja l'hivern, donant-lo per acabat... m'agrada la primavera però m'estimo molt l'hivern i em fa pena deixar-lo enrere encara que m'il·lusiona el temps que vindrà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis, Ignasi!
      Hem tingut un hivern molt fred i plujós a Mallorca, de per si no m'agrada, per tant desitjo que aviat pugui veure la carona al solet, que gairebé ja no sé com és. ;)
      Espero que el temps que vindrà sigui molt bo perquè està sent molt desitjat.

      Aferradetes!

      Elimina
  9. una imatge que diu molt... les paraules boniques, com sempre
    Un petó nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt feliç de que t'agradi.
      Gràssis, bruixeta!

      Uns bessets, preciosa!

      Elimina
  10. Olora a vida i fa l'efecte que hi ha vida en aquest estenedor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que si, i tant que n'hi ha!
      De vegades no mirem bé tot el que ens envolta i la vida segueix...

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  11. Fa olor de roba neta. La fotografia és preciosa i té un punt de nostàlgia, un raconet de vida que cada cop és més car de veure.
    Aferradetes, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobar aquests racons a les grans ciutats és com trobar una agulla dins un paller, per això em va sorprendre molt.

      Aferradetes, Consol!

      Elimina
  12. Les paraules molt maques, semblen agafades amb pinces de plata. La imatge molt persuasiva et transporta a altres temps en vells carrers, on la roba rentada a mà i amb sabó fet a casa s'asseca bressolada per un suau aire malenconiós.
    Bessets Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes imatges que tan bé descrius ja es donen poc, la nostra generació les recorda però pels joves són "batalletes". ;)

      Gràssis per les paraules que em dediques!
      Bessets, Alfons!!

      Elimina
  13. Sempre he pensat que l'hivern és solitud.
    Però: "Roba humida sense sol ... no és floreix perquè fa fred".

    Bona tarda sa lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. També penso com tu, tanta foscor, els matins curts i les tardes llargues, pluja, vent i fred ... bufff!!
      Això que no floreixi pel fred no ho sabia, creia que si ;)

      Bona nit, Pere ... aferradetes!

      Elimina
  14. Roba blanca, esperant un sol benigne o un airet suau que l'eixugui ben aviat. Desitjant que la pluja no arribi i la torni a mullar. O el que és pitjor que la embruti, per desesperació de les mans pacients que l'han estes,
    El misteri del mitjons que algú me'l expliqui: sempre és desaparellen!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tota una aventura l'assecat a l'hivern i si no tens un espai cobert que li doni l'aire, és una missió totalment impossible!!

      Deia un expert que els mitjons eren les postres preferides de les rentadores ... jo m'ho crec. ;)
      Aferradetes, nina!!

      Elimina
  15. Mai no estenc els mitjons aparellats, de vegades ni tant sols els rento a la mateixa bugada... Bon poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. També es poden dur un de cada color, oi? ;)

      Gràssis, nina!
      Bessets!!

      Elimina
  16. Ei m'ha encantat aquesta imatge de la roba estesa, amb els seus mitjons que poden voler fugir (i ho fan), una poesia molt a flor de pell...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I encara no m'explico com ho fan, però vaja que deu ser cosa d'un forat negre d'aquests tan estranys. ;)

      Gràssis, Gemma ... aferradetes!! ☻

      Elimina
  17. Quanta poesia en una tasca tan quotidiana, a vegades desagraida. Però a mi m'agrada estendre la roba ara en aquest temps, sense el sol que tu dius, massa fort, mata.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sol fort destenyeix, resseca les teles, mata els colors ...
      com tot l'ésser que no valora el treball i la vida dels altres.

      Aferradetes, Teresa! ☻

      Elimina

Benvinguts al racó!